Les claus del Barça-Eibar
L'espurna de Neymar, l'olfacte orgullós de Suárez, la correcció en la sortida de pilota després del descans i l'element corrector de Mathieu desfan l'esforç guipuscoà
BarcelonaPunts. Punts. Punts. És l'obsessió del Barça en aquesta fase de la temporada que l'ha agafat amb pocs efectius i la ment cansada. Sense estridències i picant molta pedra, el Barça ha resolt la visita de l'Eibar amb el que se li exigia, la victòria, tot i que ha passat minuts de cert patiment. El 0-1 amb què els guipuscoans han injectat la por al Camp Nou mai s'ha allargat prou per témer per una ensopegada, però sí que ha obligat l'equip a exigir-se molt més del que hauria desitjat, venint de Champions i abans d'una altra setmana amb doble compromís (encara que sigui l'anada de setzens de final de la Copa del Rei contra un Segona B). L'espurna de Neymar, l'olfacte orgullós de Suárez, la correcció en la sortida de pilota després del descans i l'element corrector de Mathieu per al tram final han sigut les claus que han donat el 3-1 als blaugranes.
Pèrdues i contraatac
L'Eibar troba les recuperacions que buscava per dins
Des del començament, però, s'ha notat que el Barça no acabava d'estar fluid, que no tenia aquella lucidesa que s'intuïa necessària per afrontar un partit com el que volia plantejar l'Eibar. Ordenat al darrere sobre el seu 4-4-2, l'equip de Mendilibar ha dissenyat un engranatge defensiu que, sense acular-se però sense anar excessivament a dalt, deixava poc espai per dins al Barça, i els blaugranes han patit per trobar línies de passada en aquelles zones interiors, per culpa del bon treball de Borja Bastón i Verdi en la basculació.
El Barça no se sentia inquietat a la seva àrea com altres dies, perquè la pressió guipuscoana no era tan alta, però no veia sortides quan enfilava la zona del mig del camp, on ja topava amb el rival. Suárez estava inaccessible i el triangle Mascherano-Busquets-Rakitic no sabia com treure's de sobre la segona línia visitant. Aquesta incomoditat ha precipitat la circulació de pilota blaugrana i li ha provocat pèrdues de pilota delicades. Sobre això ha viscut l'Eibar, especialment quan el seu pla li ha donat el premi del primer gol.
Verdi, generós en el treball defensiu, estava sempre alerta per afegir-se a la transició i ser una segona amenaça juntament amb Borja. Si l'operació era prou bona, l'Eibar fins i tot s'ha animat a sumar-hi un tercer i un quart efectiu.
Buscar la seguretat
El Barça s'encalla en passades senzilles que no superen línies
L'acció s'ha repetit diverses vegades en la primera mitja hora de partit. El Barça no estava precís, especialment en el seu joc interior, on les errades de Mascherano, Busquets i Rakitic animaven l'Eibar.
Aquesta inestabilitat amb la possessió ha derivat en un joc més planer del Barça durant un tram central del primer temps, com si els de Luis Enrique s'haguessin adonat que necessitaven serenor. Menys risc. Quan Suárez, després d'una gran acció col·lectiva (amb Busquets llegint a la perfecció una diagonal de Sandro i el canari assistint bé a l'àrea petita) ha empatat, ha recordat la necessitat de jugar amb més calma i cap. Així, Piqué i Bartra han compromès menys els seus companys de dins i han tantejat la defensa de l'Eibar, fent-la anar de banda a banda amb passades segures, poc profundes. No es buscava superar cap línia rival (de fet, tant Alves com Jordi Alba s'oferien al peu en posicions molt pròximes, sense arriscar anant més amunt), sinó allargar la possessió i trencar la dinàmica de pèrdues i contraatacs.
Pilota a Neymar
El brasiler assumeix el pes ofensiu i Suárez els gols
La poca claredat amb què el Barça sortia jugant al primer temps ha ennuvolat la fase ofensiva del Barça, que ha tingut poca solució més que pilotes a Neymar perquè el brasiler resolgués la situació. L'ex del Santos, a més, ha exagerat el seu paper protagonista buscant l'acció individual quan tenia més de tres i quatre rivals al seu voltant.
Les diagonals de Sandro per la dreta han sigut poc productives, més enllà del gol, i els moviments en suport de Suárez trobaven poca continuïtat. Per això la iniciativa de Neymar ha sigut un bon refugi per a un Barça que, fatigat per la Champions i amb un onze gairebé idèntic a Boríssov, assumia que tocava un dia pràctic, sense lluïments però amb punts.
Adormir el partit
El Barça aclareix l'inici del joc i baixa el ritme de possessió
El pas pels vestidors ha servit de teràpia en el bàndol blaugrana i, al segon temps, l'equip ha resolt els conflictes que estaven donant-li problemes al primer temps. Sense poder anul·lar del tot la capacitat de rèplica de l'Eibar, que encara ha anat dient-hi la seva tot i veure rebaixada la seva perillositat, el Barça ha aconseguit baixar el ritme del partit i portar-lo al seu control. Això, però, mai ha fet perdre de vista la possibilitat de córrer al contraatac (una opció que Munir reforçava).
Luis Enrique ha fet baixar Mascherano entre centrals per tenir la sortida de tres que permetés superar la pressió amb dos davanters de l'Eibar. L'estructura ha anat acompanyada d'una posició més avançada dels laterals, en un moviment que ha fet recular els guipuscoans.
El Barça s'ha sentit molt més còmode així, ha tingut menys pèrdues de pilota i ha patit menys en transició. Per si de cas, a més, Luis Enrique ha fet entrar Mathieu per assegurar-se velocitat i duresa al tall si l'Eibar encara esgotava les seves esperances. Els catalans han seguit sense transmetre una gran contundència, però han apagat els focs (un minut després de l'expulsió de Mascherano, Suárez, fent el tercer, ha aigualit el que podia cremar més). Que, amb l'equip sota mínims, era del que es tractava aquest diumenge.