Les 3 claus del Barça-Atlètic de Supercopa
A l'equip blaugrana se li escapa una semifinal que havia tingut sota control durant 73 minuts
BarcelonaEl Barça no jugarà la final de la Supercopa d'Espanya per culpa d'una derrota davant l'Atlètic de Madrid (2-3). A l'equip blaugrana se li va escapar la semifinal, malgrat que l'havia tingut sota control durant 73 minuts.
Un Atlètic més contemplatiu
L'Atlètic va plantejar un partit més reactiu que al Wanda, com de final que no vols perdre. No va pressionar tan a dalt i va optar per ordenar-se en un bloc mitjà baix, amb un 4-4-2 sòlid que buscava, sobretot, alguna pèrdua interior per sortir al contraatac.
Contra això, el Barça va saber jugar bé per dins i per fora del perímetre i alimentar prou les bandes, amb Alba i Sergi Roberto en alçades avançades. La presència de Vidal assegurava que l'àrea estigués ocupada i va donar llibertat als davanters per rondar la frontal.
Treure suc de les centrades
Els deures que deixava la primera meitat obligaven el Barça a revisar quin profit podia treure de les accions exteriors. Era el que li faltava per transformar en gols el domini sobre l'Atlètic, que vivia reculat, sense contres ni control defensiu de l'àrea. La segona meitat va començar fatal, amb un gol de Koke, però el Barça va reaccionar-hi amb més intenció per banda. Roberto i Vidal van doblar-se el rol i Alba va aportar tensió al colpeig per enverinar cada pilota a l'olla. Messi caçava les engrunes a la mitja lluna.
Una escletxa mortal
Seguint el tòpic, el Barça va pagar cara la falta de punteria. Els guants d'Oblak i els dos gols anul·lats no van permetre que la semifinal estigués morta al minut 73 i van donar ales a l'Atlètic. Simeone esperonava els seus, conscient de la vida extra que el partit li estava regalant. I va trobar-hi una escletxa gegantina per atacar pel carril central. Via directa cap a Neto. El desgavell defensiu en la vigilància era absolut i la contundència dels centrals en el duel, mínima. Massa concessions per salvar el triomf.