Les claus del Barça-Atlètic de Madrid

BarcelonaSegurament no tot és ritme, però bona part de la remuntada del Barça al gol inicial de Koke ha tingut molt a veure amb el fet de pujar una marxa a la circulació de la pilota. Agilitzar les possessions ha començat a esquerdar un Atlètic de Madrid que, fins a la mitja hora, es mantenia sòlid en el seu pla defensiu. No és casualitat que l'1-1 vingui en una ràpida transició que Mascherano executa amb una passada directa a Neymar que enganxa els matalassers desordenats. Ni tampoc ho és que el 2-1 sigui una assistència d'Alves al desmarcatge en ruptura de Suárez, en una acció que se salta la dinàmica de passades línia a línia i company a company que facilitava la basculació visitant.

Llavors, el partit ja començava a tenir color blaugrana. Però ha costat tenyir-lo. L'Atlètic de Madrid ha sigut qui ha portat la iniciativa en els primers compassos. Simeone ha sorprès amb una alineació sense davanter centre fix, que semblava deixar Griezmann sol en punta. Però, a la pràctica, el tècnic argentí ha apostat per situar el francès a dalt amb Carrasco, en un 4-4-2 que apropava l'Atlètic més a l'antic Atlètic que al nou, més acomodat últimament en un 4-3-3 amb els dos davanters a les bandes.

Però el pla no ha renunciat a la versió agressiva i protagonista dels madrilenys aquesta temporada. Simeone no s'ha replegat i ha avançat les línies del seu equip, que ha pressionat a dalt la sortida del Barça. I, aquí, els blaugranes continuen bloquejant-se si no troben passada interior a Busquets o sortides per fora per connectar via lateral amb Neymar o Messi.

Amb molts problemes, el Barça ha vist com es vivia constantment al seu camp, sense ser capaç d'instal·lar-se a camp rival i espolsar-se la pressió matalassera. De fet, els madrilenys han tingut minuts de certa comoditat, en què han pogut atacar amb alegria.

Defensivament, a més, l'Atlètic es mantenia ferm i espès, especialment en el sector central, on era difícil trobar espais per combinar. Rakitic i Iniesta no podien aparèixer i, sobre el seu moviment obert, tampoc arrossegaven marques per crear forats. Era difícil trobar un pam de terreny per consolidar l'atac, per molt que Suárez intentés ser referència entre centrals.

I si el joc blaugrana anava per fora, topava amb una xarxa de cobertures que ofegava la jugada a la banda. Ja fos Neymar qui intentava desbordar o Iniesta qui dissenyava la jugada.

La dificultat per jugar era tan alta que l'equip no ha pogut evitar perdre pilotes que alimentaven el contraatac visitant. I aquí agafava força l'estructura amb dues puntes de l'Atlètic, que trobava l'amenaça a l'espai de Carrasco i el joc més connector de Griezmann. Mascherano ha estat especialment incòmode en aquest doble perill, inquiet entre el replegament o l'anticipació.

Ha sigut llavors quan Messi ha aparegut per domar el partit. L'argentí ha començat a buscar espais entre línies, inquietant l'esquena d'Augusto i Gabi, que es desajustaven quan l'equip saltava a la pressió.

Frustrada també aquesta via d'accés a Messi, que podia fer poc més que rebre d'esquena i intentar l'acció individual, s'ha obert una altra possibilitat. El de Rosario ha tendit a aparèixer en una línia de passada més neta i clara, amb tot el joc per davant seu. És la versió més organitzadora de Messi.

I és en aquest context de dificultat quan s'ha fet imprescindible l'acceleració. La primera pensada, aquella recuperació que no s'intenta assegurar sinó que busca ferir el rival. Mascherano ha connectat amb Neymar i seva és mitja responsabilitat de l'1-1.

I Alves, en lloc de buscar un canvi d'orientació, ha explotat la profunditat de Suárez per confirmar la millora blaugrana amb el 2-1.

El Barça podrà dir que va capgirar el partit en igualtat numèrica. Que va agafar-ne les regnes quan encara es jugava onze contra onze. L'expulsió de Filipe Luis, però, va tenir molt a veure amb el fet que els blaugranes confirmessin la millora i retinguessin la victòria, tot i que no amb el domini que es podia preveure en un escenari de superioritat. L'Atlètic s'ha reajustat en un 4-4-1 molt més prudent, més reactiu. Tot i així, els matalassers han tornat a començar amb més intensitat que el Barça, que ha trobat en Claudio Bravo el millor aliat per seguir dominant en el marcador.

Quan l'escenari es complicava, Suárez ha provocat la segona groga de Godín, que ha acabat d'aclarir el panorama. Contra nou jugadors, per al Barça ha sigut més senzill protegir-se amb la pilota.

El 4-3-1 de l'Atlètic ha pogut bascular però, inevitablement, no podia arribar a tot. El Barça l'ha mogut de banda a banda, buscant el tercer gol que aportés calma. Els de Simeone, en un exercici de compromís i disciplina màxim (especialment després del cop anímic de veure marxar lesionat, potser de gravetat, el nou fitxatge Augusto Fernández), s'han mantingut vius durant tot el segon temps, estirant l'angoixa d'un Camp Nou inquiet amb un marcador massa curt.