Les claus del Barça-Alabès
El Barça troba tard el ritme per atacar un Alabès tancat en un 5-4-1 que se'ls encalla als blaugranes. Dues fuetades dels vitorians posen contra les cordes el campió
BarcelonaInesperada ensopegada del Barça contra l'Alabès (1-2). La típica després d'una aturada de seleccions, es pot pensar. La coneguda quan s'arrenca el partit sense Messi ni Luis Suárez, es podria afegir. L'habitual quan el rival ve a tancar-se i s'avança en el marcador i tu no tens el dia o, quan t'hi vols posar, ja has fet tard. Segurament ha sigut una mica tot plegat.
Havia avisat Luis Enrique que Paco Alcácer li encaixava en un dia en què el rival defensés molt replegat. I l'ex del València, en previsió que l'Alabès busqués aquesta mena de partit, ha sigut un dels nous escollits en una alineació revolucionària del tècnic. A part de Luis Suárez, s'han quedat a la banqueta Messi, Sergi Roberto, Piqué o Jordi Alba. Amb Cillessen sota pals, la defensa ha sigut cosa d'Aleix Vidal, Mascherano, Mathieu i Digne. El mig del camp era l'habitual dels últims dies, amb Busquets, Rakitic i Denis, i a dalt, Neymar ha sigut la punta esquerra d'un trident amb Alcácer i Arda Turan, circumstancialment situat a la zona dreta.
El panorama ja s'ha descobert en els primers segons: l'Alabès tenia la intenció de protegir-se amb un 5-4-1 dens contra el qual el Barça s'ha desplegat amb el seu 4-3-3 natural.
L'espera dels vitorians era tan enrere que no hi ha hagut cap conflicte en la sortida de pilota. Mathieu i Mascherano han pogut progressar plàcidament fins al mig del camp. I ha sigut allà on el Barça s'ha bloquejat. En molts moments, no li ha servit de res que els laterals avancessin metres, que els interiors anessin i vinguessin o que Arda i Neymar s'ajuntessin entre línies.
El brasiler, de fet, ha intentat activar-se remenant les cireres a la base, com és costum veure fer a Leo Messi. Però l'impacte de Neymar en el joc col·lectiu ha sigut molt més petit que el de l'argentí.
El Barça no s'ha trobat còmode ni tan sols entre línies. Els blaugranes han intentat habitar les zones intermèdies, però ha costat construir alguna cosa des d'allà. El ritme de joc no era del tot lent, però no ha sigut mai prou ràpid per desfer l'ajuda defensiva que Pellegrino tenia preparada. Alguna tímida paret entre Denis i Neymar, Alcácer i Denis, o Arda i Rakitic, ha amenaçat l'última línia adversària, però sense productivitat.
Tampoc ha funcionat el mecanisme que, per exemple, va desfigurar el Betis, que havia plantejat un esquema semblant al proposat per l'Alabès. Tot i que el Barça ha intentat acumular futbolistes per atraure el rival a un costat, s'ha mostrat feble i imprecís en el canvi d'orientació. Cap capacitat per activar la banda contrària, per molt que Arda intentés distreure per dins, per molta àrea que intentés trepitjar Rakitic, per molta carrera que fes Aleix Vidal. D'esquerra a dreta, el mecanisme no ha sorprès i Theo ha tapat qualsevol intent.
El resultat ha deixat un Barça inoperant en el primer temps, sense haver inquietat el porter Pacheco. Els xuts de Rakitic, en dues ocasions, d'Aleix Vidal, en dues més, i un remat de cap de Neymar han sigut el pobre bagatge ofensiu d'un Barça bloquejat.
Luis Enrique ha tingut tan clar que calia retocar coses que al descans ha remogut l'equip. A la segona meitat, el Barça s'ha estructurat en un 3-4-3 que, inevitablement, ha canviat el panorama. La presència tan alta dels laterals ha insistit en el moviment cap a dins d'Arda i Neymar, però ara els dos extrems tenien la missió clara de situar-se a prop d'Alcácer i oblidar-se de les recepcions com a interiors que havien tingut al primer temps. Aquesta responsabilitat ha continuat recaient en Denis i Rakitic, doble pivot que sostenia l'esquema. Busquets ha passat a ser una mena de central dret, matisat quan la jugada s'allargava.
Pràcticament no hi ha hagut temps per veure si el canvi feia cap efecte, i de seguida Mathieu ha igualat el marcador amb un cop de cap a la sortida d'un córner. El francès encara ha tingut a les botes el 2-1 poc després, però inexplicablement ha xutat fora en un remat solitari dins l'àrea petita.
Sigui com sigui, al minut 60 el Barça havia multiplicat les ocasions de perill. Per augmentar la sensació de pànic que començava a sentir l'Alabès, ha sortit Messi, que ja havia rebut una ovació en iniciar l'escalfament a la banda. Els altres cartutxos que es preparaven eren Iniesta i Luis Suárez. Per a l'Alabès era inevitable controlar de reüll la seva activació, mentre durés l'1-1. Però, contradictòriament, ha sigut en el retorn del Barça al seu esquema base, amb l'argentí i el manxec al camp, quan l'Alabès ha colpejat per fer l'1-2. El Barça ha trigat encara una estona a replicar el gol visitant amb alguna acció de perill.
Quan ha iniciat la maquinària de remuntada, però, s'ha vist contra les cordes. El desencert de Neymar, la falta d'espai per a Suárez, l'excés de cames al voltant de Messi, la poca punteria d'Iniesta. Ni l'última gran ocasió, un xut ras de Messi al 93, ha anat a dins. Res a fer.