Les claus de l'Arsenal-Barça

BarcelonaDesfullar el partit, despullar el rival. Això és el que ha fet el Barça a l'Emirates Stadium, per acabar amb un 0-2 que li aplana molt el camí cap als quarts de final de la Champions. Els blaugranes, salvats per Ter Stegen mentre ha durat el 0-0, han anat cuinant el partit, l'han anat estovant fins que han vist que el tenien al punt de cocció ideal per menjar-se'l. I l'actuació ha transmès tanta intencionalitat dels catalans, tant control dels temps del partit, que la victòria és encara més destacada. I la frustració de l'Arsenal, que ha completat un molt bon partit, és immensa.

I és que l'equip anglès ha tingut clar des del principi que la seva lluita no havia de ser pels alts percentatges de possessió, sinó per tenir la pilota en els moments determinants. Amb el Barça desatès, acabat de desplegar, desorganitzat. Per això els de Wenger han proposat una espera activa a tres quarts de camp, a mig camí entre la pressió alta (quan iniciava el joc Ter Stegen sí que han fet un pas clar endavant) i el replegament mitjà.

La intenció, com la de tants altres rivals, era desactivar Busquets en la circulació de pilota entre centrals per eliminar la primera passada interior del Barça, la que el convida a progressar. Giroud ha orientat la sortida, bloquejant la passada de Piqué a Mascherano, o de Mascherano a Piqué. I era Özil l'encarregat de vigilar de prop Busquets. Alexis i Oxlade-Chamberlain (després, Walcott) han tancat les seves posicions defensives per tapar dues possibilitats, la passada exterior als laterals o la filtrada als interiors.

En els primers minuts, el Barça s'ha mogut amb molta prudència, pendent de calcular molt bé els riscos a assumir. El pla de l'Arsenal estava funcionant, perquè mantenia l'equip blaugrana lluny del porter Cech i perquè ha trobat aquelles recuperacions de pilota que l'activaven al contraatac. Un parell de bones arribades 'gunners' han afegit aquell grau de tensió que començava a tenir el partit.

Amb tot, però, l'esforç anglès era alt i això els ha començat a penalitzar ben entrat el primer temps, quan Messi i Neymar han començat a moure's entre línies, als costat d'un Coquelin al que se li començava a acumular la feina. L'un contra un que estaven havent d'afrontar Rakitic i Iniesta, s'ha convertit en una situació de superioritat numèrica del Barça en espais interiors.

Però l'Arsenal, aquest nou Arsenal que aguanta fases defensives llargues gràcies a la confiança que li dóna tenir a Cech sota pals, ha resistit bé i amb ordre. De fet, no ha sigut fins al tram final quan el Barça ha trobat la primera gran ocasió de perill, conseqüència d'una transició rapidíssima dels blaugranes.

A la segona meitat, el partit s'ha seguit movent en la mateixa línia, estovant-se al gust del Barça però sense acabar d'estar mai sota el seu control, perquè l'Arsenal seguia pendent de trobar la sincronia entre Özil i Giroud, més la velocitat dels inquiets Alexis i Walcott, per apropar-se a Ter Stegen. El porter alemany ha hagut de fer un parell de bones intervencions per conservar l'empat, una situació que el Barça ha sabut gestionar amb maduresa. Sense posar-se nerviós, conscient que el que necessitava, justament, era seny i control.

Des del descans, l'equip blaugrana ha trobat millors sortides de pilota, amb els laterals menys a dalt, assumint una passada al peu més segura que ha portat l'Arsenal al dilema de si seguir anant a la pressió o guardar una mica la posició. D'aquests dubtes, el Barça ha tret els metres necessaris per accelerar la seva primera fase del joc per plantar-se a camp rival amb més comoditat que abans.

Han sigut molts els minuts que el Barça ha tingut l'Arsenal arraconat al seu camp. Però en l'atac organitzat, els blaugranes no han generat gaires accions de perill. El 0-1, com havia passat al primer temps, ha vingut en una ràpida acció a camp obert, un escenari que el Barça ha explotat en els minuts finals per encarrilar l'eliminatòria.