Les claus del Barça-Arsenal

BarcelonaÉs el Barça del trident. És el Barça de les transicions. És un Barça que accepta ser 8 i ser 3, un Barça que despenja els seus tres golejadors, perquè sap que la valentia del rival tindrà alguna esquerda. Tard o d'hora. L'Arsenal ha tornat a ser la víctima de l'agilitat mental de Suárez, Neymar i Messi en la lectura de l'error. Una pèrdua infantil en conducció de Koscielny ha propiciat l'1-0 de Neymar i, després, els riscos de Wenger de fer pujar els laterals per intentar capgirar el marcador, ha regalat al Barça la possibilitat de sentenciar l'eliminatòria al contraatac. Només calia patir en defensa, acceptar el risc de fer protagonista Ter Stegen, i esperar. Perquè, tard o d'hora, es justificaria el pla.

El 0-2 de l'anada no li deixava cap més remei i l'Arsenal s'ha plantat al Camp Nou amb la versió més agressiva, més valenta. Convençut que podia ferir el Barça, Wenger ha situat el seu equip ben amunt per pressionar la sortida de pilota des de Ter Stegen. La precisió de l'alemany per connectar directament amb Jordi Alba o Alves, més la paciència amb què Mathieu i Mascherano han sabut gestionar les passades més pròximes, ha evitat que el pla anglès funcionés.

I és que el Barça ha sabut llegir bé l'escenari i ha desplegat la trampa que volia. Iniesta i Rakitic han arrossegat els seus pivots, decidits a anar endavant amb la resta de l'equip. El manxec i el croat han combinat amb Busquets i els centrals amb passades d'atracció, per treure de zona a Elneny i Flamini. Era el parany, perquè Neymar o Suárez detectessin l'espai i hi apareguessin per rebre.

Amb la sortida de pilota resolta, el Barça ha trobat bons minuts de circulació a camp rival. Messi també ha volgut explorar els espais a l'esquena dels migcampistes anglesos, i s'hi deixava veure, prou lluny del central Koscielny com per rebre bé al peu, o prou lluny, també, com per fer-lo saltar i, de cop i volta, amenaçar-lo a l'espai. L'argentí ha intentat més desmarcatges en ruptura dels que acostuma a fer.

Però en altres situacions, Messi ha participat en accions a banda, on s'ha trobat especialment còmode quan tenia Alves o Rakitic ajudant-lo a desbordar. Sobre el dos contra un, o el tres contra dos, Messi ha pogut dissenyar la seva acció d'atac, encara que fos només per conduir cap a dins i activar la banda de Neymar amb un canvi d'orientació.

L'Arsenal pràcticament no trobava cap atac continuat com per desfer la dinàmica de domini blaugrana i només aconseguia amenaçar al contraatac. I aquí ha tret petroli de la descoordinació que Mathieu i Mascherano, més aviat impulsius els dos, han mostrat en algunes accions. Özil o Welbeck fixava un dels centrals i, l'altre, queia a una línia inferior per rebre amb més llibertat. Si Busquets feia el pas endavant per iniciar la pressió, un dels puntes visitants rebia còmodament. I, sobre aquesta recepció, l'Arsenal ha pogut córrer en més d'una ocasió.

El context se li ha aclarit una mica més al tram final del primer temps i al principi del segon, quan els 'gunners' han pogut allargar més els atacs i trobar situacions ofensives més controlades. Han vingut, sobretot, quan els laterals han pogut pujar la banda. La passivitat defensiva de Messi ha permès Monreal sumar-se a l'atac i ajudar a desbordar Alves. A la represa, ha sigut Bellerín el més valent, obligant Neymar a córrer enrere per ajudar Jordi Alba.

El risc per a l'Arsenal era evident, però l'1-0 l'obligava a assumir encara més riscos que al principi. L'empat ha donat ales a la correcció de Wenger, que també havia hagut de moure peces al minut 43 per la lesió de Flamini. Però el Barça ha sabut patir les escomeses visitants, conscient que només havia de defensar bé una acció, recuperar la pilota i activar la carrera d'algun dels membres del trident. En el tres contra dos del davant s'havia de capgirar la tendència del partit. I ho ha fet. No en un contraatac, sinó en una de les accions que, després d'una transició ràpida, s'ha pogut mastegar prou per acumular efectius.

El 2-1 ha matat el matx, que s'ha seguit movent en els mateixos paràmetres, amb un Barça més tranquil per la seguretat del marcador i un Arsenal més orgullós que convençut. Messi ha acabat donant el seu toc per arrodonir la nit