Claudia Pina rescata un Barça que s'abona a les remuntades (6-1)

Sant Joan DespíEl Barça ha golejat de nou a la Lliga. És la tònica habitual. Sense rival en un campionat que ja tenen a la butxaca, les blaugranes han fulminat el Vila-real (6-1), tot i que les sensacions no són pas bones. Les culers, que no dominen i ni sentencien els partits fins a la segona part, estan abonades a les remuntades des que van aixecar el trofeu. El guió sempre és el mateix: primera part de patiment, segon temps d'exhibició.

El lema del Barça la temporada en què van guanyar el triplet, quan deien que l'equip corria i guanyava "pel dia que ho necessitem", ha quedat bastant diluït. És cert que, amb el títol de Lliga al sac, és el moment de fer proves, de donar minuts a les menys habituals, però patir contra el Vila-real és un senyal d'avis de cara a una semifinal de la Champions contra un Wolfsburg endollat. La competició estatal s'ha convertit en un tràmit. Els partits, amb mínima exigència, són més un problema que no pas una oportunitat. Abans que el conjunt culer es proclamés campió, només havia anat per darrere en el marcador en un enfrontament en totes les competicions. Ara, en tots els quatre matxs disputats després d'aconseguir el títol les rivals s'han posat per davant en el marcador i les blaugranes han hagut de remuntar.

El partit contra el Vila-real ha seguit al peu de la lletra el guió dels últims partits. En una primera part en què les culers s'han vist sense idees, amb poca intensitat i a remolc, l'equip visitant ha gestionat els tempos creant ocasions de perill constant. Salma Paralluelo ha sigut la que ha obert el marcador abans que se superés el quart d'hora d'enfrontament. Amb un xut preciós des de la cantonada de l'àrea directe a l'escaire defensat per Gemma Font, la jove promesa de l'equip groguet de divuit anys ha tornat a posar el Barça per darrere del marcador per quart partit consecutiu. La primera part, amb un Barça anestesiat, ha transcorregut sense pena ni glòria, a l'espera que la col·legiada xiulés el camí de vestidors i el tècnic de Vigo pogués fer canvis.

Pina marca la diferència

Com sempre, la segona part ha sigut el moment de la reacció culer. Ja amb Claudia Pina sobre el terreny de joc, futbolista cada cop més imprescindible en el conjunt blaugrana, tot ha sigut bufar i fer ampolles. La de Montcada i Reixac només ha necessitat dos minuts per capgirar el marcador. Per al primer s'ha desempallegat de la defensa grogueta en un tres i no res i ha superat Elena de Toro amb un xut creuat ajustat al pal llarg. El segon, a l'alçada dels onze metres després d'una incursió en l'àrea, ha sigut la reafirmació de la catalana com a referència en atac de l'equip culer; a més de ser el seu salvavides.

Amb l'eufòria dels gols de Pina, el Barça ha premut l'accelerador i ja no hi ha hagut oposició possible. Crnogorcevic ha signat el tercer rematant de cap tot just abans que Pina sumés el seu tercer gol en el seu compte personal i s'endugués la pilota cap a casa. El Vila-real, sorprès i endollat després d'una primera part en què ha sigut superior, no s'ha pogut recuperar de la fulminant sortida de vestidor del conjunt culer, que, en vint minuts, ha sumat quatre dianes al seu registre. Els 3.999 aficionats que han arribat al Johan amb la ressaca emocional del que va passar en el partit de Champions al Camp Nou han vist com el seu equip, abonat a les remuntades, s'ha sobreposat amb escreix a un primer temps feixuc.

Ingrid Engen ha acompanyat la rauxa de la graderia amb un gol de murri aprofitant una centrada de Mapi León en el 66. La celebració, a ritme de tambor, ha sigut la confirmació d'una nova golejada culer. De Toro, però, encara ha vist com la pilota ha tornat a superar-la per xocar contra la xarxa. El sisè no ha trigat a arribar: ho ha fet des dels onze metres i de les botes de Graham Hansen. La noruega marca les diferències en cada partit que disputa i, contra el Vila-real, ha sigut la catalitzadora del joc per la banda deixant detalls tècnics que han despertat els aplaudiments dels culers.

"Venim a passar-ho bé, a veure molts gols", deia una aficionada mentre s'asseia al seu seient del Johan. Així ha sigut, però probablement no de la manera que esperava. El record dolç del rècord d'assistència al Camp Nou encara es manté ben viu en la memòria dels culers que encaren el final de temporada amb l'esperança i la convicció que les futbolistes estan preparades per tornar a fer història.