Cinc pecats del Barça que el Girona va saber aprofitar

"No hem estat bé amb la pilota", deia Frenkie de Jong encara sobre la gespa de Montjuïc. El neerlandès no s’equivoca en l’anàlisi: el Barça no va estar fi amb pilota, però el partit es va decantar precisament quan no hi havia pilota. Cinc casos que exemplifiquen tots els mals blaugranes i, en canvi, demostren per què el Girona és líder. Cinc exemples que demostren per què Míchel és ara mateix un entrenador capaç de treure un rendiment descomunal a una plantilla molt normal, que amb qualsevol altre tècnic estaria com a molt a mitja taula, mentre que Xavi, amb el millor equip de la competició, amb prou feines obté plaça de Champions.

Comencem precisament per De Jong. Al quart gol visitant, deambula caminant sobre la gespa quan la pilota arriba a Savinho perquè la faci caure amb neu al segon pal per a Stuani. En el gest de l'ex de l'Ajax hi ha desídia; no està activat, trota per l’interior de l’àrea petita tot i intuir que la jugada acabarà a la línia de fons. Aquesta centrada mai pot arribar. El segon exemple, a mitjan segona meitat. El bloc de Míchel tocant a plaer i Gündogan –aquest sí, va criticar que no defensen bé– aixecant els braços desesperat a la medul·lar perquè el Barça no estava fent bé la pressió: línies separades, no se saltava amb determinació home a home. El tercer, Kounde i la seva manca de contundència en el gol de Valery. Qualsevol central rival hauria anat a terra per endur-se la pilota dividida. Qualsevol rival hauria posat la cama amb força perquè era l’últim jugador. La temporada passada els futbolistes del Barça haurien anat a buscar la pilota com animals desbocats. Kounde, impassible i retratat durant tot el partit perquè li guanyaven l’esquena cada cop, va atacar la pilota apàtic.

Justament a la mateixa jugada, el quart exemple. Araujo, que si està a l’elit és perquè disputa cada acció com si li anés la vida, va deixar-se guanyar pel seu compatriota Stuani, que simplement va posar el cos per desequilibrar el central i guanyar-li la partida amb descarada facilitat. Sap el dimoni més per vell que per dimoni. I l’última mostra, mèrit del Girona. En el gol de Miguel (1-2), dos jugadors arrosseguen els defenses perquè el lateral afuselli Iñaki Peña. Savinho fixa Kounde, que no s’atreveix a sortir, mentre De Jong està pendent de la diagonal d’Aleix Garcia, que fa una carrera de trenta metres a l’espai per generar confusió i donar una opció més a Miguel. Això és jugar sense pilota. Donar sortides als companys, picar a l’espai i no voler sempre rebre al peu. Xavi té molta feina. Potser els títols es guanyen pel que fas amb la pilota, però segur que es perden pel que fas i no fas sense ella.