Cinc minuts absurds i un somriure necessari: els apunts en calent del Las Palmas - Barça

BarcelonaVictòria molt treballada del Barça a la Lliga. Els blaugranes van guanyar amb dos gols d'Olmo i Ferran Torres a l'Estadi de Gran Canària i mantenen el liderat una jornada més a la Lliga. A continuació, uns apunts en calent.

Una mica de màgia i una mica de patiment per seguir líders

Costarà molt. Hi haurà més enfrontaments com el de Las Palmas. Hi haurà més dies en què els espais es redueixin a la mínima expressió. Hi haurà més tardes en què els oponents desafiïn el reglament a cada duel. Hi haurà més vespres en què Lewandowski i Raphinha, merament finalitzadors, ni l'olorin. Hi haurà més dies en què tocarà demanar l'hora. Tot just som al febrer, queden més de deu jornades de Lliga i tot està per decidir. Hi ha un pla definit que garanteix personalitat, disposició i dignitat en qualsevol escenari. També a Europa, on el camí s'ha aplanat. Però calma, que això és molt llarg i costarà molt. Més que en temps de Guardiola, quan el talent pesava més que avui.

Fer un Pedri amb Olmo. L'ARA va explicar fa uns dies que el Barça analitzaria la musculatura d'Olmo i l'examen ja s'ha fet. Amb més informació, els metges i els físios sabran quines tecles tocar perquè l'egarenc, que ha caigut de l'alineació, aguanti dos partits consecutius a ple rendiment. L'empresa és important. Bàsicament perquè si la cosa surt com amb Pedri, que enguany té la fiabilitat d'un cotxe soviètic després de tres campanyes de trencadisses, Olmo serà encara més decisiu. Podrà fer més golassos com el que va decantar el partit a Gran Canària, després, tot sigui dit, d'una gran emboscada de Lamine Yamal. El talent, per més que s'esforcin per apagar-lo, sempre acaba somrient.

Protocols que salten pels aires. Amb el 0-1 al marcador, va arribar la polèmica. Absurda i menys justificada, en tot cas, que la derivada, uns minuts abans, d'una caiguda de Raphinha a l'àrea de Cillessen. Però anem al tema. Sandro va centrar a l'àrea catalana i Álex Muñoz, que estava en fora de joc, va disputar la bola, que després de dos rebots va acabar al colze d'Eric Garcia. El penal era assenyalable, però estava invalidat per la posició del jugador local. Tot i això, el VAR va fer anar Cordero Vega a la pantalla a revisar no sé què. Van ser cinc minuts de tremolor que demostren dues coses: que el semiautomàtic grinyola i que el col·lectiu arbitral té massa pressió a sobre. Això també es farà llarg, aquesta temporada...

Les coses de Tebas. L'enfrontament a Canàries va començar amb quatre minuts de retard. No seria la Lliga espanyola la competició amb més respecte pels horaris. Per la impuntualitat manifesta, per posar data i hora als partits de vegades amb menys d'un mes d'antelació i, com s'ha vist aquests dies, per canviar-les a discreció si convé. Poc importa que la gent faci plans per anar als camps. Manen les operadores de tele i, també en aquest cas, cuidar les cames del Madrid i de l'Atlètic abans que es juguin el coll a la Champions. Al Barça, afectat igualment per la urgència continental, tot el contrari: un dia menys de descans abans de volar a Lisboa. No hi ha qui ho entengui.

La guerra entre el Barça i l'Espai d'Animació, camí dels tribunals