Christensen i Azpilicueta no són el que Benzema va retratar

BarcelonaLa comunió entre el Reial Madrid i la Copa d'Europa és quasi inefable. Les grans fites dels blancs, com la de Stamford Bridge, es poden explicar a través del pes de l'escut, d'una aura mística que envolta l'equip quan sona l'himne de la Lliga de Campions i que fa que jugadors de fiabilitat immaculada, com els porters Gianluigi Donnarumma o Édouard Mendy, s'esquerdin en moments clau. El Madrid, a Europa, sempre troba una escletxa per vèncer, independentment del nivell de la posada en escena del seu futbol. A Londres ho va aconseguir gràcies a un Karim Benzema estel·lar, autor dels tres gols en el duel de l'anada dels quarts de final. Aquest dimarts (21 h, M. Liga de Campeones), el conjunt blue intentarà deixar amb un pam de nas els blancs i capgirar el marcador (1-3) de l'anada.

El partit també té interès des del prisma blaugrana. No només per especular amb una derrota de l'etern rival, sinó també perquè el jugaran César Azpilicueta, que tot just acaba de superar el coronavirus, i Andreas Christensen. En l'anada no van ser capaços d'aturar el punta francès, el millor jugador del continent aquesta temporada. Però segurament no serà la darrera vegada que els dos defensors s'enfrontaran al Reial Madrid: tenen un acord amb el Barça a partir de la pròxima temporada, que en el cas del navarrès està pendent de negociació amb el nou propietari del Chelsea. Futbolísticament, tant Azpi com Christensen encaixen en la idea de joc de Xavi Hernández.

El Madrid va passar per sobre del vigent campió d'Europa. Dues genialitats de Benzema van convertir una de les defenses més fiables de la Premier League en un element invertebrat. La inestabilitat extraesportiva del Chelsea, que encara la recta final del procés de compra del club, ha repercutit dins del terreny de joc. Abans de rebre els blancs, havien encaixat quatre gols contra el Brentford. Després de la derrota contra els de Carlo Ancelotti, els londinencs s'han llepat les ferides aquest cap de setmana golejant el Southampton (0-6) a domicili.

Azpilicueta: polivalència i talent

En el duel contra els madrilenys, Thomas Tuchel va fer canvis i va situar Azpilicueta a la banda esquerra, una posició que coneix bé, però que no és l'habitual. D'altra banda, Christensen va ser substituït al descans. L'entrenador alemany va canviar el sistema i el danès en va quedar fora. El Chelsea va passar a defensa de quatre i Tuchel va preferir mantenir al camp Thiago Silva i Antonio Rüdiger, que també acaba contracte aquest estiu.

Azpilicueta no va poder demostrar contra el Madrid que és un dels millors talents defensius de l'última dècada a la Premier League. L'estiu vinent es compliran deu anys de l'arribada del defensa a Stamford Bridge. Dave, com l'anomenen a Anglaterra per la complexitat que els suposa pronunciar el seu cognom, ha estat un jugador capital amb tots els tècnics que han passat pel Chelsea des d'aleshores. Han sigut vuit, i amb estils de joc molt diferents: des de la mirada defensiva de Roberto Di Matteo fins al joc de posició de Maurizio Sarri, passant per José Mourinho o Antonio Conte. I a més, ha jugat en diferents posicions de la parcel·la defensiva. El 2014, el Chelsea va fitxar Filipe Luís, de l'Atlètic de Madrid, per ser el lateral esquerre titular. Un any després, el brasiler agafava el vol de tornada a Espanya. Azpilicueta li havia pres el lloc d'una posició que ni tan sols era la seva.

Les últimes dues temporades ha anat alternant la posició de central amb la de carriler, sempre pel sector dret. Com a central, Azpi tendeix a desplaçar-se cap a la banda. El defensa amb més inclinació a sumar-se a l'atac és Rüdiger, mentre que el navarrès destaca per seleccionar quan avançar metres. En una defensa amb tres homes, Azpilicueta ocupa els mateixos espais que Xavi demana per al seu lateral dret al Barça, ubicat en posicions interiors. Tant des d'allà com des de la banda, utilitza una de les seves millors armes: la centrada. Gràcies a això és un dels 10 defenses amb més assistències de tota la història de la Premier.

Tuchel ha potenciat Christensen

"L'elevació de Christensen com a central titular de l'equip campió d'Europa ha estat gràcies a Tuchel", explica Ander Iturralde, periodista que dirigeix el podcast Alineación indebida, especialitzat en la Premier League. Compartir vestidor i minuts amb l'experimentat Thiago Silva li ha permès créixer durant els dos últims cursos. El danès té un bon tracte de pilota, se sent còmode jugant sota la pressió del rival i també és atrevit a l'hora de conduir. "Té una lectura més pulcra i precisa que la de Rüdiger i també és més eficaç defensant l'àrea", diu Iturralde. En les accions en què Christensen se sent menys còmode és en el cos a cos amb els davanters. És calculador i corrector, prefereix evitar el xoc.

Rüdiger, en canvi, és un central molt més agressiu al tall, però també més desordenat tàcticament. El central alemany acaba contracte també aquest estiu, malgrat que les altes pretensions econòmiques han provocat que equips com el Reial Madrid, de moment, s'hagin desmarcat de la cursa per fitxar-lo. Els seus representants també s'han reunit amb el Barça, però des del club blaugrana a hores d'ara es considera una opció remota i expliquen que només va ser una reunió de feina per temptejar el mercat, com tantes altres.

Tot apunta que a partir de l'estiu el vigent campió d'Europa canviarà gairebé del tot la seva defensa. En principi, Christensen i Azpilicueta arribaran al Camp Nou. Amb el danès, Xavi sumarà un central que interpreta bé el joc i té bon peu. D'altra banda, amb el navarrès, el Barça tindrà un futbolista molt polivalent, amb capacitat per sumar-se a l'atac i de defensar qualsevol tipus de davanter. Ambdós estan en un molt bon moment de la seva carrera, el dubte és si podran extrapolar el nivell que han mostrat en una defensa blue amb tres centrals, en què estan protegits i tenen més llibertat en atac, a l'estructura del Barça de Xavi. El seu gris paper contra el Madrid no desmunta els motius de l'egarenc per reclamar-los per al seu projecte.