'Cholistes' per un dia
El Barça va guanyar el Reial Madrid perquè va marcar un gol més, encara que fos de rebot i en pròpia porteria, però va estar més a prop del 0-2 que de l'empat, va tirar més vegades entre els tres pals –els d'Ancelotti ni una– i va desactivar el rival amb una estructura defensiva sensacional, digna d'elogi. Ho va fer, a més, amb quatre baixes fonamentals –Pedri, Lewandowski, Dembélé i Christensen– i després de sumar dues derrotes consecutives. El mèrit és inqüestionable, igual que la satisfacció dels culers per tornar a guanyar al Santiago Bernabéu. El que és estrany no és que s'hagi celebrat la victòria, només faltaria, sinó la manera d'aconseguir-la. Per un dia van ser cholistes, i el que grinyola és la ferocitat amb què alguns reivindiquen el com, després de tants anys de superioritat moral assegurant que només s'hi valia guanyar amb un determinat estil: el seu.
A la categoria de mirar per sobre de l'espatlla, Xavi Hernández sempre ha estat un gran especialista. És el mateix Xavi que a la prèvia va afirmar que el partit seria un xoc d'estils i que aquest dissabte, quan li preguntaven, per exemple, si li semblava que havien de demanar perdó per vèncer a Madrid va deixar anar: “Guanyes 0-1 i sembla que no convencis. Si fos al revés, seria festa nacional”. El seu pla era tenir possessions llargues, jugar a camp contrari, guanyar duels per jugar molt de temps a camp rival i dominar amb la pilota, i va acabar amb un 34% de possessió, però arruga el nas perquè el personal, encara que celebri moltíssim la victòria, no acaba de sentir-se del tot còmode perquè el que els ha explicat no s'ajusta de cap manera al que han vist.
L'afany per guanyar –també– el relat és admirable, però no hauria de colar. És estúpid defensar el com del qual s'ha renegat tota la vida, de la mateixa manera que ho és el tribalisme en què s'empara el club presidit per Laporta per no haver donat ni una sola explicació a per què van pagar el vicepresident del comitè tècnic dels àrbitres gairebé tres setmanes després que s'hagi fet públic el cas. L'estil i la transparència queden fenomenals com a eslògan publicitari, excepte quan algú els posa en dubte remetent-se als fets. Llavors s'apel·la al tancar files, a l'enemic exterior i al "Van contra nosaltres com sempre han fet". Es repel·leix i es reacciona davant de qualsevol crítica amb el victimisme de sempre per bandera i el problema acaba sent qui ho assenyala. Al loro.