La Champions ja no és un malson per al Barça

BarcelonaAl ritme de João Félix, el Barça va encetar la Lliga de Campions a Montjuïc amb un còmode triomf (5-0) davant un Anvers que prou va fer compareixent. El conjunt belga, entrenat per l'exblaugrana Mark Van Bommel, va ser víctima d'un equip afamat que ja encadena dues golejades seguides a l'Olímpic. Després de dues temporades emmarcat en grups complicats i sent vilipendiat pel Bayern Munic, el Barça té enguany uns rivals més que assequibles per recuperar el pols a una competició en què cal restaurar el respecte perdut. Començant fent-ho sense sorpreses, amb una golejada tal com s'esperava, hi ajuda.

Davant d'un conjunt belga molt feble, Xavi va mantenir la defensa, però va fer alguns canvis al mig i a la davantera respecte a l'últim partit contra el Betis. Les rotacions van afectar Oriol Romeu, suplent per primer cop aquest curs. El migcampista d'Ulldecona, que ho havia jugat tot fins ara, va fer el seu redebut a la Champions a la segona part. De fet, Romeu ja sap què és guanyar-la: el curs 2011-12 va participar-hi en tres partits amb el Chelsea, campió d'aquella edició. En total, només hi ha disputat cinc partits, comptant el d'ahir, però augmentaran amb la seva participació amb el Barça. Un Frenkie de Jong radiant va fer de pivot en solitari.

A la davantera, qui va repetir d'inici va ser João Félix. Després de ficar-se l'afició blaugrana a la butxaca amb la seva exhibició contra el Betis, l'atacant portuguès busca consolidar-se al flanc esquerre de l'atac, on més mancances té Xavi, ja que tant Raphinha com Ferran Torres prefereixen la banda dreta. Tot, amb el permís de Lamine Yamal, que és tan bo malgrat tenir només 16 anys que pot jugar a les dues bandes sense tants romanços. Amb l'entrada del portuguès en l'equip inicial, el Barça renuncia a jugar amb quatre migcampistes, la fórmula que va salvar els mobles quan més dubtes generava l'equip el curs passat, però suma talent ofensiu als metres finals.

João Félix en va tenir prou amb onze minuts per obrir la llauna. Lewandowski es va despenjar per associar-se amb Gündogan i, aquest, va acabar trobant l'escletxa a la frontal per assistir a l'ex de l'Atlètic de Madrid. Retall i xut ajustat del portuguès. El primer del Barça. Cantava contenta l'afició a Montjuïc davant de les cares llargues dels 2.500 belgues presents a l'estadi.

Cent gols en competició europea de Robert Lewandowski

Amb els dos Joãos, el Barça ha sumat talent a l'onze. I el talent busca talent. Així arribaria el segon gol i la confirmació de la festa blaugrana en l'estrena de la Lliga de Campions a l'Olímpic. Frenkie de Jong va salpebrar una de les seves grans conduccions amb una passada mil·limètrica per a João Félix. El nou ídol blaugrana no va ser gana i va sevir una centrada preciosa al segon pal que Lewandowski, que es frega les mans amb els seus nous socis, va rematar plàsticament al fons de la xarxa. Era el seu gol 100 a Europa, sis dels quals amb el Barça.

Amb João Félix i Gündogan endollats, l'ariet polonès –que demanava tenir un segon davanter més a prop– brilla amb més llum i es diverteix més. Era un gaudi per als espectadors poder veure amb quina finor connectaven en espais reduïts tots tres, amb Cancelo reclamant també la seva quota de protagonisme i animant-se fins i tot a provar una passada de rabona o a baixar amb diversos tocs pilotes aèries que arrencaven aplaudiments. Floritures permeses després d'anotar el tercer, una diana que va arribar fruit de la fortuna, però també de la insistència. Raphinha, en aquest cas trepitjant el vèrtex esquerre de l'àrea, va buscar una centrada que va rebotar en l'espatlla del defensor Bataille i va anar a parar al fons de la xarxa, amb el porter Jean Butez venut.

El partit va esdevenir un autèntic monòleg del Barça davant un Anvers que intentava defensar-se organitzat ajuntant molt les seves línies, però era un sacrifici estèril. El conjunt belga no era res més que una joguina en mans dels jugadors de Xavi, que en 22 minuts ja havien marcat tres gols.

A la represa no va canviar res. Després d'un tímid intent del conjunt belga que va ser com un oasi en el desert, el Barça va continuar monopolitzant la possessió (superior al 70% al final del partit) i els gols van caure com fruita madura. Gavi va ser l'autor del quart després de recollir un rebot dins de l'àrea. João Félix encara va tenir temps de signar un doblet després d'una gran centrada de Raphinha al segon pal. Amb els canvis a la davantera –aquest any fa goig mirar la banqueta–, la rauxa va continuar. Però també va arribar algun descuit, que va acabar amb Ter Stegen fent una doble aturada magnífica i frustrant les poques opcions de l'Anvers de rescatar una mica l'honor (tot i que el gol hauria estat invalidat per fora de joc).

Al final, el marcador es va quedar en una maneta. Deu gols en els últims dos partits, cinc d'ells a la Champions. El Barça vol que Europa deixi ser el malson dels últims anys.