La Champions ensenya una de les grans mancances: els apunts en calent del Mònaco-Barça

BarcelonaHansi Flick ja ha tastat l'amarg sabor de la derrota en un partit oficial amb el Barça (2-1). L'estrena a la Lliga de Campions, que va començar torçada amb l'expulsió d'Eric Garcia al minut 10, fa tocar de peus a terra l'inici il·lusionat del conjunt blaugrana. A continuació, uns apunts.

Ter Stegen penja la llufa a Eric Garcia. En la seva estrena com a titular des del seu retorn al Barça aquest curs, el futbolsta de Martorell va viure un malson: només va poder jugar deu minuts. En una jugada plena de malentesos entre el defensor i Ter Stegen, que n'és el gran responsable a l'enviar-li una passada enverinada a Eric quan aquest ja es disposava a abandonar la posició, va acabar amb el pivot fent una falta a la frontal de l'àrea i amb una expulsió que es podria discutir però que, amb el reglament a la mà, es pot xiular. Aquesta acció va fer que el Barça anés a remolc en una mala estrena a la nova Champions.

Hansi Flick se salta l'Excel i es fan evidents les mancances. Tot i jugar més de 80 minuts amb inferioritat, l'entrenador no va moure la banqueta fins a 10 minuts per al final de partit. El cansament era evident a les cames dels jugadors, i tot i que hagin intensificat el treball físic des de l'arribada de l'alemany, això és la Champions i els rivals t'acostumen a exigir un ritme més alt que a les competicions domèstiques. El problema? La falta de profunditat de plantilla en un equip limitat pel fair play financer i que sort en té dels jugadors de la casa. Però amb això no sempre n'hi ha prou. Incomprensible, però, va ser que Flick no canviés molt abans un desaparegut Lewandowski per un futbolista fresc com Ferran.

Amb la picaresca de Lamine Yamal no n'hi ha prou. La jove estrella va reintroduir l'equip al partit quan pitjor estava: després de quedar-se amb deu, d'haver encaixat el primer gol i quan els monegascos més còmodes estaven al partit. Amb la seva primera diana a la Champions, Lamine Yamal va liderar la resistència del Barça fins que les forces van minvar i els locals van avançar-se de nou al marcador. Una llàstima, perquè amb el gol –una rematada ajustada i col·locada– el 19 blaugrana havia sigut molt murri fent una lleugera càrrega al seu defensor abans d'endur-se la pilota. Al més pur estil de tot un golejador com Erling Haaland.

Les incoherències del VAR. Estaria bé que els col·legiats també fessin una compareixença de premsa després dels partits i Allard Lindhout expliqués per què va tenir tanta pressa a xiular un penal inexistent d'Iñigo a les acaballes del duel. Els seus companys de la sala de videoarbitratge el van avisar i li van fer revisar la jugada. Conclusió: penal anul·lat. Quin és el problema? Balde i Casadó, que des d'un primer moment van veure que l'acció en cap cas era penal, van protestar i tots dos tornen cap a Barcelona amb la targeta groga. D'acord, els àrbitres s'equivoquen i els futbolistes haurien d'estar més calladets. Però de la mateixa manera que s'anul·la el penal, no s'haurien d'anul·lar aquestes targetes grogues?