El "cercle virtuós" de Joan Laporta no funciona

BarcelonaL'any 2003, un jove Joan Laporta ja parlava de la possibilitat que els grans clubs europeus es desmarquessin de la UEFA i creessin una lliga pel seu compte. El president del Barça, que acabava de guanyar les seves primeres eleccions, tenia al cap un projecte ambiciós on el conjunt blaugrana s'havia de barallar braç a braç amb les primeres espases del Vell Continent. Futbol al més alt nivell i ingressos molt per sobre dels que s'havien aconseguit fins aleshores. Dues dècades després, la Superlliga Europea ha agafat forma i està pendent d'una resolució judicial, que arribarà el primer trimestre del 2023, per confirmar si té llum verda per posar-se en marxa.

El Barça va de bracet amb el Reial Madrid en aquest projecte ambiciós on, asseguren, de seguida que s'activi rebrà el suport dels altres grans clubs europeus que en el seu dia es van fer enrere. Però mentre al Camp Nou somien amb un futur il·lusionant, el present segueix sent convuls. Dimecres es consumava un altre fracàs europeu. Per segon any consecutiu, el club diu adeu a la Champions a la fase de grups. Cal remuntar-se dues dècades enrere, precisament abans que Laporta accedís al seu primer mandat (2000 i 2001) per trobar dues eliminacions prematures. Amb l'agreujant que la d'aquest any ha arribat després d'una inversió multimilionària en fitxatges i de vendre nombrosos actius del club.

El Barça només ha sumat quatre punts de quinze possibles a la Champions

"Un grup difícil amb el Bayern i l'Inter". "Els arbitratges". "La mala sort". "Un equip en construcció". Són alguns dels arguments que s'han fet servir des dels budells del Camp Nou per intentar justificar la decepció a la Champions. Però no tothom compra aquest discurs victimista, i menys després d'invertir 210 milions en fitxatges durant aquest any, sumant els mercats d'hivern i el d'estiu. L'afició ha tornat a l'estadi amb ganes d'animar, però dimecres, contra els bavaresos, es van escapar els primers xiulets. Quatre punts de quinze possibles a la Champions és el pitjor registre històric d'un equip que està sent fort contra els dèbils i dèbil contra els forts: no ha guanyat cap partit contra els grans, amb dues derrotes contra el Bayern, un empat i una derrota contra l'Inter i una derrota contra el Reial Madrid.

Als despatxos no es respira l'ambient d'optimisme que tothom es pensava que es viuria el març del 2021, quan Laporta va tornar al club. El president guanyava els comicis amb el lema "ho tornarem a fer", apel·lant als èxits del seu primer mandat. I, sobretot, al gran Barça del 2009, el del 'sextet', liderat per Leo Messi a la gespa, per Pep Guardiola a la banqueta i amb el malaurat Johan Cruyff com a principal assessor futbolístic. Avui ja no hi ha cap d'aquestes figures que sostenien el projecte esportiu i Xavi Hernández, segon capità en aquella època gloriosa, és l'entrenador a qui se li ha encomanat que apedaci un vestidor on conviuen joves promeses, velles glòries i un parell de fitxatges il·lusionants. Xavi no era la primera opció de Laporta, ja que l'acusava de no tenir prou experiència, però ara és l'únic salvavides que té per reflotar el joc de l'equip.

Laporta no ha pogut posar encara en marxa el "cercle virtuós", el model que passa per invertir en l'equip, que l'equip guanyi i que això faci créixer l'economia del club. Per després seguir invertint, seguir guanyant i seguir creixent. Moltes traves venien d'abans, com els contractes heretats amb els capitans que no ha pogut renegociar. La massa salarial segueix disparada i al club avisen que falten encara dos anys, fins al 2024, perquè es pugui arribar a una situació de sostenibilitat. El problema és que mentre això no arriba, l'equip no es pot reforçar amb la celeritat que voldria el president. Això afecta els resultats, que al seu torn afecten l'economia. El Barça, només per dir adeu a la Champions a la fase de grups, deixarà d'ingressar 21 milions pressupostats –tot i que també s'estalvia uns 9 milions en primes als jugadors–. I aquesta davallada d'ingressos va acompanyada d'un sotrac per a la marca. Per més Lewandowskis que es fitxin, jugar dos anys a l'Europa League converteix el conjunt blaugrana en una entitat molt menys atractiva a ulls dels patrocinadors i, també, de futurs fitxatges.

El projecte actual de Laporta no és el que havia anunciat durant les eleccions

Una entitat que, quan Laporta va tornar-hi, estava al límit de la bancarrota financera, amb tot d'obstacles per fitxar –el famós fair play de la Lliga– i amb discrepàncies internes sobre el camí a seguir per retrobar l'equilibri sense posar en risc el futur del Barça. No és casualitat que caiguessin prematurament dues peces clau en el marc financer. Jaume Giró, el que havia de ser el vicepresident econòmic, va renunciar abans fins i tot de la presa de possessió. I Ferran Reverter, el CEO que s'havia fitxat de Mediamarkt, abandonava el vaixell abans de complir-se el primer any de mandat.

L'home fort en els números és Eduard Romeu, el vicepresident econòmic que va entrar a la junta després de les eleccions, i persona a qui Laporta es va abraçar quan necessitava amb urgència l'aval. Però ara, que ja no es requereix per llei, ha deixat de ser imprescindible i a la zona noble expliquen que els seus consells no sempre són acceptats pel president. De fet, als despatxos alerten que s'estan evidenciant novament dos blocs. El nucli dur del president, el que ja l'ha acompanyat en anteriors etapes i que és de la màxima confiança de Laporta, i les persones que s'hi han afegit a posteriori.

Sense diners no es pot fitxar i sense fitxar no es pot competir, ha resumit Laporta als seus directius per justificar les "palanques", la venda d'actius per aconseguir diners extraordinaris. El president va aconseguir el suport unànime de la junta malgrat partir de punts de vista oposats. I sap que en caldran més: en el futur immediat continuaran havent-hi salaris excessius i cauran els ingressos pel trasllat momentani a Montjuïc mentre es fan obres al Camp Nou.

Des dels despatxos creuen que el gran problema són les expectatives, alimentades per un Laporta que va parlar de títols des del primer moment. Potser per això, conscient de la realitat, ha rebaixat el to en les últimes declaracions. Al Camp Nou demanen temps i paciència. Però el dubte és saber si els socis en tindran. I fins quan.