Cent anys de Les Corts

Efemèride sepultada entre la Final Four de Belgrad, la Champions de Torí, el 30è aniversari de Wembley i la boirosa cloenda de la temporada del primer equip: aquest divendres fa just cent anys de la inauguració de l'estadi de Les Corts, el camp on el barcelonisme es va fer gran, on va créixer de manera exponencial. Una curta existència de 35 anys profundament marcada pels esdeveniments històrics que va patir, fruit del seu temps: dues dictadures, una guerra civil amb una interminable postguerra i la breu il·lusió d’una Segona República gairebé efímera, amb l'afegitó de nou llargs anys de declivi en espera de la requalificació dels terrenys, expressió d'un Barça ensorrat econòmicament per la construcció del Camp Nou. L'estadi de propietat que el visionari Joan Gamper va construir en només tres mesos, avançant un milió de pessetes de la seva butxaca, va contemplar l'evolució d'un Cap i Casal transformat de manera dramàtica en aquelles dècades. Tant com el club, que passà de gaudir de l'edat d'or després de la Gran Guerra a contemplar la perpetuació del règim franquista.

Les Corts és un immens trencadís de fragments de la memòria històrica barcelonista i recordar-lo avui implica un homenatge als ancestres que mantingueren la identitat en temps feréstecs, quan resistir semblava la manera natural de viure essent català i barcelonista. Una munió d'equips, de figures, de llegendes i competicions s'acumulen en aquest magnífic mural que reflecteix la complexa personalitat de l'anomenat més que un club quan encara ho era, ben conscient de les seves arrels, de la seva militància identitària. Allà triomfaren des de Samitier fins a Kubala, des d'Enrique Fernández fins a Daucik, passant per Mariano Martín, César, Escolà, Eulogio, Villaverde, Evaristo i tants altres. Mai no hi cabia ni una agulla, sense cap seguretat, entranyable punt de trobada avui impensable. Des del balcó del nou mil·lenni, poc es respecta i s'aprèn d'aquell fantàstic passat. A la història blaugrana, eterna desconeguda entre els mateixos culers, han quedat escrites tota mena de lliçons i solucions aplicades a cada contingència viscuda. El Barça podria trobar remei a qualsevol problema només repassant el que van protagonitzar els vells militants culers. Potser per això, precisament, el centenari passarà desapercebut i no sembla que interessi gaire la seva divulgació. Qualsevol poder prefereix que els fets es presentin sempre com si fossin nous per dominar el relat i fer-lo a conveniència. Tant se val, Les Corts encara viurà tal com era mentre algú el recordi.

"Fa un segle les Corts va adoptar el Barça, i sentim que és més nostre"