Caure malament no està renyit amb decidir partits: els apunts en calent del València-Barça

BarcelonaVictòria per golejada del Barça en una plaça sempre complicada: Mestalla. L'equip blaugrana es consolida a la zona Champions després d'una actuació tan convincent com la de dijous contra el Nàpols, però molt més reeixida en termes d'efectivitat realitzadora. A continuació, els apunts en calent del partit.

L'amenaça que faltava. Triplet d'Aubameyang en la seva segona titularitat a les ordres de Xavi. El gabonès ha trigat poc a demostrar la seva relació amb el gol. Sense necessitat d'entrar gaire en joc, el punta que l'Arsenal va regalar al Barça fa unes setmanes s'ha estrenat com a golejador i insinua com serà d'important, si les lesions el respecten, en aquest tram decisiu de la temporada. Al 0-1 va exhibir el seu do per definir, al 0-3 es va limitar a estar al lloc adequat per finalitzar una jugada de tiralínies i l'1-4 directament el va fer sense voler. Mentre Ansu no estigui refet, Auba serà la principal referència ofensiva. Amb ell, el Barça suma una amenaça indiscutible, equivalent a la que va perdre fa dos estius amb la marxa de Suárez.

Set assistències no es fan soles. Protesta als àrbitres i cau malament tant als rivals com als propis. Els últims anys s'ha obstinat a amargar tots els laterals esquerres que intentaven fer-li competència. Fa soroll per queixar-se de la crítica, però no per retallar-se dues barres (de quatre) a les mitges de la indumentària de la senyera. Amb quasi 33 anys i sense Messi al costat, les seves errades en defensa queden més en evidència que mai. Malgrat tot aquest seguit de greuges, Jordi Alba és indiscutible al Barça. També amb Xavi. Els dos primers gols blaugranes a Mestalla van néixer de les seves botes. Vuit assistències duu aquest curs. Més que qualsevol dels migcampistes que hi ha a la plantilla. Ser un vinagrós no està renyit amb tenir un guant.

L'amargor de sempre. L'antipàtic Alba ha impartit una lliçó com a assistent a l'encara més antipàtic estadi de Mestalla, on és estrany que els ex tinguin una rebuda agradable. El de l'Hospitalet va marxar del València el 2012, però els aficionats xes encara no li perdonen que escollís anar-se'n a una entitat on podia guanyar Champions. Va passar el mateix amb Alcácer, blaugrana entre el 2016 i el 2018. I Ferran Torres, un altre exvalencianista, va comprovar que la recepta serà la mateixa amb ell: xiulets i insults cada cop que visiti el seu bressol. ¿Per què aquest desagraïment amb futbolistes que han deixat diners a la caixa d'un club que els necessita? ¿Pot ser que el valencianisme encara no hagi assumit que només pot aspirar a celebrar una Copa del Rei de tant en tant?

Més jugador encara. Precisament, les esperances del València aquest curs passen per la Copa: els de Bordalás estan a mitja semifinal contra l'Athletic (1-1 a l'anada). En canvi, a la Lliga, l'equip no guanya des de fa dos mesos i no millora malgrat els fitxatges de l'exculer Ilaix o del vistós Bryan Gil. Contra el Barça va tenir un moment per agafar-se al partit, després de l'1-3 anotat per Soler. Però Pedri va entrar de la banqueta per asserenar el rampell i silenciar-lo amb el xutàs de l'1-4, obra d'Auba segons l'acta de l'àrbitre. Deunidó amb l'evolució del canari després de la lesió. Ha tornat tan capaç de fer de metrònom a la medul·lar com d'arribar a l'àrea contrària amb ganes de gardela. És molt bona notícia que ampliï els registres.