Carta pòstuma i dolorosa a Xavi: "Posats a fer"

Benvolgut Xavi. Com saps, el futbol ens alliçona, traeix els nostres estúpids optimismes, ens ensenya la fragilitat del bé, les negrors de l’ànima. Estic content d’haver rebut amb tu l’enèsima lliçó. He defensat en cada conversa que eres el camí, l’únic camí, i que a tu què t’havien d’ensenyar, a tu, que vas sublimar el migcampisme blaugrana. Sembla que em vaig equivocar, ai, sembla que plegues. Sembla que estem jugant d’aquella manera, i això era l’únic que se’t demanava enguany, després de la molt meritòria i lletgíssima Lliga de l’any passat.

El meu Llibre dels grans errors i expectatives flipades compta amb un nou i espectacular error; el posaré ben a prop del capítol on el meu jo de finals dels 90 es convencia, meravellat i ignorant, que mai veuria un migcentre millor que Guardiola. No vas trigar tant, a arribar. 

I bé, el que t’he de dir avui és un “Posats a fer”, que és una mica “Cordeu-vos els cinturons perquè ens ho passarem bé”, i una altra mica un dallonses més punk, de convents i deposicions. Posats a fer, si no tenim present construïm el futur. I Cubarsí ho juga tot. I si Iñigo ha de jugar perquè és un fora de sèrie, castiguem una mica Kounde, que bé que s’ho ha guanyat, o Araujo, cinc mesos que sembla Mascherano.

I ja posats, quin greu si Raphinha és un mal suplent. Sempre l’hem defensat, però és que ara mateix és Giuly mirant-se el portent argentí de 18 anys que apareix al primer equip amb un halo rar i inconfusible, l’halo que diu “Bon dia, soc un escollit dels déus, enretireu-vos tots, que és el meu moment”. I ja posats, ni un minut més per a De Jong, que no entén el joc, circula lent, el millor que fa és esprintar, i mai hem estat així d’ordinaris, a casa nostra: ¿cal que recordem els quàdriceps de Busquets, o la seva velocitat punta? De Jong, un gol, zero assistències. Ni un minut, Frenkie, gràcies, ens agradava el teu pentinat, quina enveja de somriure, si en deu ser de formosa i civilitzada i benestant la llunyana Holanda. Ni un minut a Frenkie i que juguin Oriol Romeu, Christensen o Fermín. O algú del cadet B.  

I, posats a fer, i soc vingut a complicar-te la vida, quin greu si Lewandowski és una imposició de club, una imposició intocable. Tu saps què en feia Cruyff, de les vaques sagrades? Tu saps què va fer Guardiola, de Ronaldinho i Deco, i després d’Eto’o i Henry? Gràcies, Vella Tanqueta Rovellada, moltes gràcies per aquesta Lliga que vam guanyar, era a vida o mort, però el Barça necessita un nou que vagi a l’espai, i et mous menys que un banc de la rambla de Catalunya. Sospitem que amb Aubameyang haguéssim jugat molt millor; al teu lloc ja hi posarem Ferran, o Vitor Roque, que tenen ganes d’anar a l’espai i de menjar-se el món. 

Xavi, això nostre ha naufragat, toca aferrar-te a la idea, al model. Ets Xavi Hernández. Ets el Barça. Recorda-ho als que ens han portat pel pedregar i, posats a fer, salva el teu nom.