La carta amagada de Valverde

BarcelonaPoques persones poden afirmar amb seguretat a hores d’ara qui serà el futur entrenador del Barça. Juan Carlos Unzué i Ernesto Valverde es van alternant el favoritisme en les apostes, en funció de qui s’escolti o de com bufi el vent -que ara és més favorable a l’actual membre de l’staff de Luis Enrique-. El Barça juga al joc de la confusió, com ja va fer amb el patrocini de Rakuten. Pocs, ben pocs, coneixen la decisió, si és que ja està presa al 100%.

Si és Unzué, coneix a la perfecció les interioritats del vestidor, la manera de fer d’una casa en la qual ha viscut molts anys, primer aprenent de Johan Cruyff i després formant part dels staffs de Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Luis Enrique. Si el nou tècnic ve de fora, haurà de complir un requisit que els portaveus del club han repetit una vegada i una altra: conèixer el Barça. I en això Ernesto Valverde, més enllà de la seva etapa blaugrana com a jugador, compta amb una carta poc coneguda: José Antonio Pozanco.

Ros, com se’l coneix en el món del futbol, és el preparador físic de l’Athletic Club. Un home que ha acompanyat Valverde en les seves últimes aventures, des que van marxar junts a Grècia per provar fortuna a l’Olympiacos l’any 2008. Pozanco va passar pel planter del Barça, però als 21 anys, i sent un dels jugadors amb més projecció -“Tenia una esquerra privilegiada”, diuen els tècnics d’aquella època-, va deixar el futbol per un problema coronari. Johan Cruyff va moure fitxes perquè treballés al futbol formatiu. L’holandès havia patit un problema al cor i coneixia de primera mà la situació de Ros. “Per sensibilitat i també perquè jo era un jugador en qui ell creia em va obrir les portes del futbol professional”, recordava el 2014 Pozanco a la revista de l’Athletic. Durant l’etapa al filial va coincidir en un partit i en molts entrenaments amb Valverde -i “sobretot” amb Pep Guardiola-, però el retrobament amb el Txingurri l’any 2008, pràcticament 20 anys més tard d’aquelles sessions en un camp al costat de La Masia, va arribar gràcies a Paco Seirul·lo, el mestre de Pozanco a l’hora de formar-se en el que és avui ara.

“És molt més que un preparador físic, té ADN Barça”, resumeixen els que coneixen Pozanco a la Ciutat Esportiva. Ros -com l’actual responsable de la parcel·la física, Rafel Pol-és de l’escola Seirul·lo: un tècnic que adapta els entrenaments (sempre amb la pilota com a protagonista) a les necessitats del joc. “Digue’m com vols jugar i et diré com entrenarem”, sintetitza. “Busca sessions molt amenes, en què la gent tingui bon rotllo, sempre amb bon ambient”, expliquen a Bilbao, on destaquen que l’Athletic Club acostuma a arribar molt bé a finals de temporada, quan les cames dels jugadors comencen a pesar per l’acumulació de minuts.

Per a Ros tenir l’equip fresc no depèn únicament del treball físic. La mentalitat, les relacions del grup, la cohesió interna del vestidor, fan que els pulmons funcionin a màxima intensitat. “Molts cops el més important d’un tècnic no és com entrena o com desenvolupa la feina del dia a dia, sinó com gestiona el vestidor, el que passa de portes endins. I en això l’Ernesto és excel·lent”, destacava Pozanco fa uns anys, i assegurava que té “dos mestres”: Joan Vilà -que el va fitxar per al Barça provinent del Granollers- i, evidentment, Seirul·lo. “Ells em van ensenyar que la preparació física ha d’anar lligada a les intencions de l’entrenador”, admetia Ros acabat d’aterrar a Lezama.

La lloança de Touré

Un exemple de fins a quin punt entén Pozanco la manera de jugar del Barça el va donar fa uns anys l’actual jugador del Manchester City Touré Yaya. Quan encara era a Barcelona, el futbolista ivorià va patir greus problemes a la zona lumbar, una hèrnia discal que el va deixar fora de joc durant l’últim any de Rijkaard al Camp Nou. Ros va ser la seva ombra durant moltes setmanes de lenta recuperació al marge dels companys, i no es va limitar només a ajudar Touré a deixar enrere els dolors. “Vaig demanar algú que em curés l’esquena i també m’ha ensenyat a jugar a futbol”, va dir agraït el migcampista africà.

Durant les últimes setmanes, des que es va anunciar l’adeu de Luis Enrique, Valverde ha evitat parlar del seu futur. Després de superar l’Espanyol a San Mamés, tampoc va voler donar pistes sobre què passarà amb els seus col·laboradors més pròxims si marxa de l’Athletic. Però el Txingurri forma juntament amb Jon Aspiazu i el mateix Ros un “trio inseparable”, com explica un amic del tècnic. Al Barça acceptarien l’aterratge de tots tres, però no de més persones. El club treballa amb la intenció de consolidar el cos tècnic actual i que sigui qui sigui l’entrenador la temporada que ve compti amb la gran majoria dels membres de l’ staff. El gran dubte és què passaria amb Pol, l’home que ha encapçalat la preparació física del Barça durant l’etapa de Luis Enrique.

En tot cas, s’ha de veure si el nucli dur de l’asturià (Pol, Unzué, Robert Moreno i el psicòleg Joaquín Valdés) seguiran al club en cas que arribi un entrenador de fora. Tot i que Luis Enrique sempre ha qualificat Unzué com un “germà”, és qui fa menys temps que treballa amb ell. El Barça té una opció paral·lela per encabir el talent que no càpiga al primer equip: el projecte Barça Innovation Hub. Una porta de sortida a la voràgine del dia a dia en què està immersa la plantilla durant tot l’any, un pas al costat com el que va fer en el seu dia Francesc Cos. Aquest abril hi haurà les respostes.