Caroline Graham Hansen: l'estrella que mai apareix als rànquings

BarcelonaHi ha coses que no es poden aprendre. N'hi ha que venen de sèrie, de naixement, que ningú no et pot ensenyar i que només aquells tocats per una vareta tenen la sort de posseir. Caroline Graham Hansen (Oslo, Noruega, 1995) és una d'aquestes persones. La seva forma de veure el futbol i d'entendre el joc va un pas més enllà. Ho veu tot a una velocitat més ràpida que la resta. La seva forma de ser, lluny de les ostentacions o el postureig, s'ha construït al voltant de la pilota. "Tot el que fa a la seva vida ho fa conscient que és futbolista. És molt professional", reconeixen fonts blaugranes.

De ben menuda, el futbol la va escollir. La petita Caroline va començar a donar cops a la pilota al Lyn Oslo jugant en equips mixtos fins als 14 anys. Després va passar pel Stabæk i el Tyresö FF –campió de la lliga sueca–, fins a recalar a les files del Wolfsburg el 2014. El club alemany va resultar un punt d'inflexió per a la carrera de la noruega. Graham Hansen va arribar a un equip que acabava de proclamar-se campió d'Europa, en què la competència era ferotge. Es va integrar en l'equip a poc a poc seguint el seu tarannà, consolidant-se com una peça important de l'engranatge del seu sistema fins que, a les acaballes de la seva temporada a Alemanya, van aparèixer les lesions: primer una tendinitis rotuliana, després una fractura de ròtula i diverses fissures en aquella cama la van privar de tenir una continuïtat sobre la gespa fins al 2018. Amb la renovació contractual va arribar la calma i Graham va poder desplegar la seva virtuositat sobre la gespa. Els fantasmes de les lesions, però, no acabarien de marxar mai. "Si té molèsties, a vegades demana descansar. Té molt presents aquells anys de lesions i li salten les alarmes quan té algun dolor", relaten les mateixes fonts a l'ARA.

Un any després, va canviar la samarreta del Wolfsburg per la del Barça. Des que va arribar, Graham va tenir els ulls com a taronges i les orelles ben obertes. El model del Barça encaixava a la perfecció amb la seva forma d'entendre el futbol i "sempre volia millorar". "El seu caràcter fàcil permet poder-li dir tant les coses bones com les dolentes; sempre mesurant les paraules, això sí", declaren fent referència al seu tarannà tranquil. És reservada, compromesa i sempre amb els objectius ben clars: "Treballa al camp, la resta li és igual". Defensora dels trofeus grupals i reticent dels premis individuals, Graham Hansen ha sigut la gran oblidada d'aquest Barça que està marcant una era. En cap de les llistes de la UEFA o la FIFA en què es recullen les millors jugadores de la temporada hi apareix. A ella, però, això li és ben igual. "Prefereixo deu trofeus col·lectius que un premi individual", sempre remarca la culer.

"Té quelcom que no té ningú més", defensa algú que la coneix bé. "És la més desequilibrant en l'un contra un", reforça. La defensa del Wolfsburg, Joelle Wedemeyer, n'és ben conscient. L'alemanya va patir en la seva pròpia pell la qualitat i la contundència de Graham Hansen al Camp Nou en les semifinals de la Champions. Davant de més de 91 mil persones, l'extrem blaugrana va superar fins a tres defenses del conjunt visitant per, amb un retall dins de l'àrea, asseure a terra l'últim obstacle. Amb un xut creuat d'altura mitjana va fer empassar a Schult la pilota, i a tots els qui mai compten amb ella, les seves paraules.