BARÇA
Barça23/04/2019

Aleñá grava el seu nom al trofeu de Lliga (0-2)

El migcampista de la casa obre el camí d'un triomf contra l'Alabès que certifica Suárez de penal

Albert Nadal
i Albert Nadal

BarcelonaQui més va celebrar el gol de Carles Aleñá contra l’Alabès a Mendizorrotza va ser Ernesto Valverde. El tècnic blaugrana mesura amb comptagotes l’aposta pel planter, exigit pel curtterminisme resultadista asfixiant que, massa sovint, regeix el futbol actual. Però a Carles Aleñá sempre li ha dedicat bones paraules i, en la seva segona temporada a la banqueta, també li està donant minuts. Un protagonisme que, malgrat que hauria pogut arribar abans, ja no és un premi per a Aleñá, sinó que se l’ha guanyat a pols: amb perseverança, sense abaixar els braços, tocant de peus a terra i començant la temporada amb el filial per recuperar ritme després d’una llarga lesió. Un exercici de paciència, la mateixa que va tenir Sergi Roberto, la mateixa que abans van tenir també Andrés Iniesta i Xavi Hernández. No hi ha una recompensa millor per a Carles Aleñá que defensar l’escut que estima, fer-ho de titular i adobar la seva actuació amb un gol que va desencallar el duel contra l’Alabès i que va encaminar una victòria (0-2) per començar a descomptar les hores per celebrar la 26a Lliga del Barça. Els blaugranes es podrien proclamar campions avui mateix si l’Atlètic de Madrid perd amb el València al Wanda.

Si algú va fer mèrits ahir per brillar a Mendizorrotza va ser Carles Aleñá. Amb Leo Messi a la banqueta, més aplicat en les rotacions que mai, el migcampista maresmenc va ser el futbolista més lúcid del conjunt d’Ernesto Valverde al primer temps. A diferència del dia d’Osca, quan es va veure un Barça plenament experimental abans de rebre el Manchester United, el tècnic blaugrana va tornar a fer rotacions ahir, però amb un equip molt més reconeixible. Sense Rakitic a la convocatòria, els altres futbolistes habituals que no van saltar a la gespa, a banda de Messi, van ser Jordi Alba (Sergi Roberto va actuar de lateral esquerre i Semedo ho va fer a la dreta), Lenglet i Arthur. Com a El Alcoraz, Carles Aleñá i Arturo Vidal van repetir al mig del camp ahir, però amb l’esquena ben protegida per Sergio Busquets.

Cargando
No hay anuncios

La principal novetat a l’onze, però, era tornar a veure Samuel Umtiti (i el seu genoll) fent parella amb Gerard Piqué. El central francès, a diferència del seu últim partit contra el Vila-real, va estar poc exigit. Tant, que va passar desapercebut. De fet, quan més protagonisme va tenir Umtiti va ser quan va estar a punt de prendre-li, per estar en fora de joc, un gol a Piqué en una acció que, finalment, va acabar en un penal revisat pel VAR per unes mans prèvies de Tomás Pina. Amb aquesta pena màxima -que la temporada passada no s’hauria xiulat i que amb la introducció de la tecnologia cada cop es xiularan més- el Barça va segellar el seu triomf contra l’Alabès. Luis Suárez, líder anímic del Barça quan Messi no juga, va agafar la pilota, amb seguretat, i va batre Pacheco amb un xut solvent. Era el minut 60 i el Barça havia resolt el partit i, pràcticament, la Lliga. Per si no n’hi havia prou, just després del segon gol dels blaugranes Messi va saltar a la gespa. L’astre argentí va entrar al lloc d’un Dembélé desdibuixat que segueix sense aparèixer després de la seva lesió, seguint un procés similar al que va viure Coutinho.

Dembélé segueix sense aparèixer

Dembélé i Coutinho. Coutinho i Dembélé. Valverde havia avisat a la prèvia que cap dels dos estava per sobre de l’altre i que podien jugar junts: tots dos van sortir d’inici com a escuders de Luis Suárez. L’uruguaià i el brasiler, tantes vegades socis al Liverpool, van ser els protagonistes de les dues primeres accions ofensives d’un Barça que va sortir a mossegar, malgrat anar-se diluint amb el pas dels minuts. En la primera ocasió dels blaugranes, Coutinho va assistir Suárez, però Pacheco va esborrar el xut del 9 i, al rebot, el 7 va rematar massa tou, tan capaç de cacaus inversemblants com de rematades sense ànima.

Cargando
No hay anuncios

Mentre a Catalunya s’anaven consumint les últimes hores de la diada de Sant Jordi, un dia en què és difícil no distreure’s amb l’encant dels carrers plens de roses i de llibres, a Mendizorrotza el Barça va sortir amb la granota de treball. Ben plantat, concentrat i mirant de madurar els atacs amb calma. Però sense Messi damunt la gespa els blaugranes no van acabar de plasmar la seva bona posada en escena en domini al marcador. A la dreta, el tàndem de velocistes Semedo-Dembélé va anar desapareixent: el francès s’enredava i el portuguès deixava d’arribar. A l’esquerra, Coutinho apareixia i desapareixia, intermitent, com el seu futbol, i va acabar destacant més per la seva absència. Els blaugranes ho intentaven i no podien, van anar de més a menys, amb Suárez xocant amb Pacheco. La bona imatge els primers minuts es va anar esborrant i els blaugranes només veien una mica la llum quan la pilota passava per les botes d’Aleñá. Tot va canviar amb el seu gol, el Barça va obrir la llauna i el partit (i la Lliga) va quedar vist per a sentència.