Cares de pomes agres que es cronifiquen: els apunts en calent del Barça-Getafe

BarcelonaEl Barça suma tres punts més a la Lliga, però fa passos enrere pel que fa al joc en una vetllada sense història al Camp Nou contra el Getafe. Els blaugranes n'han tingut prou amb un gol de Pedri a la primera part per fer la feina. A continuació, uns apunts en calent.

La gestió, Xavi. Després de l'exhibició en el clàssic de Riad i de la còmoda golejada contra el debilíssim Ceuta, el Barça ha tornat a ser un equip decreixent. A més, Xavi ha alimentat la tendència amb els canvis com el de Raphinha, que estava sent el davanter més inspirat en una altra tarda sense l'amenaça del sancionat Lewandowski; més que Ansu, que no ha trobat gaires espais entre Djené i Domingos Duarte, i molt més que Dembélé, que ha perpetrat una d'aquelles actuacions desesperants. El brasiler nota la falta de confiança del seu tècnic amb la cara de pomes agres que té des de fa setmanes i que no desapareix ni quan marca o assisteix. Està en mans de Xavi (i de la meritocràcia) que no es cronifiqui.

Pedri, paga un sopar. Minuts després de marcar l'1-0 i de fer el gest dels binocles per celebrar-lo, el canari ha estat a punt de servir en safata l'empat al Getafe amb una inoportuna passada enrere que ha habilitat Mayoral en un mà a mà amb Ter Stegen. Al davanter del Getafe, teòric especialista en l'art de definir, se li ha fet la porteria petitíssima per culpa de l'alemany, que està a un nivell de forma que espanta i ha acabat frustrant l'ocasió. En aquell moment Pedri, que s'havia quedat petrificat i amb les mans al cap per l'errada, ha respirat alleujat. Li deu un sopar al seu quart capità.

Una compra exemplar. Un altre futbolista que ha començat el 2023 amb la fletxeta cap amunt és Christensen. Ara mateix és el central més complet que Xavi té a l'abast. No és tan contundent com Araujo ni va tan sobrat amb la pilota com Kounde, però assegura un notable en els dos aspectes. Seva ha sigut la recuperació prèvia al gol que ha desfet el 0-0. A diferència de Kessie, que és carn de traspàs si arriba una oferta en condicions, el danès justifica la feina d'Alemany i Cruyff. Tant de bo tots els fitxatges a cost zero fossin com el seu. El dany col·lateral del seu èxit és Eric Garcia, avui quarta opció a l'eix. Que no siguin res les molèsties per les quals Christensen ha demanat el canvi.

Una norma ben estranya. L'àrbitre del Barça-Getafe ha sigut el gallec Iglesias Villanueva, germà del que aquesta setmana ha hagut de publicar una carta per demanar disculpes per no assenyalar des del VAR un fora de joc que va costar dos punts al Cadis. No hi ha germà bo, com s'ha comprovat al Camp Nou. Més enllà del seu discutible criteri, Iglesias ha xiulat, a instàncies del seu assistent, dos d'aquells fores de joc (un per anul·lar un gol al Getafe) que treuen de polleguera, deixant acabar les jugades tot i estar invalidades per posició il·legal. Quina necessitat hi ha d'allargar l'agonia? Quin valor tenen aquests segons perduts? Normativa absurda.