Les dues cares del límit salarial positiu del Barça

BarcelonaUna vegada ha revisat tots els números a final de mercat, la Lliga ha publicat aquest divendres la taula dels límits salarials dels 20 equips de la Primera Divisió. El club amb la xifra més alta és el Reial Madrid, amb 683 milions d'euros, seguit del Barça, que abandona els números vermells (partia dels 27 milions negatius a principis de l'estiu) i situa el seu topall en 656 milions. L'Espanyol eleva el seu límit fins als 72 milions, mentre que el Girona el deixa en 42, la mateixa quantitat que l'Elx, amb qui comparteix la cua en aquest particular rànquing.

Els números que dona la Lliga no corresponen a la massa salarial de cada plantilla professional, sinó que estableixen un sostre en la factura que poden assumir els clubs en matèria esportiva tenint en compte els seus ingressos i descomptant les despeses de gestió i les pèrdues acumulades. Si el límit es respecta, el famós fair play financer té bona salut i el club en qüestió pot operar amb total normalitat. Si no, el fair play està excedit i pateix la penalització d'inscriure noves fitxes només per valor d'un quart o un terç del que prèviament s'allibera.

Les xifres que ha publicat la Lliga eren les que esperaven als despatxos del Camp Nou després d'un estiu marcat per la venda de patrimoni. Les cèlebres palanques han servit per revertir les estretors en un grapat de setmanes i sense necessitar grans estalvis en matèria salarial, ja que gairebé tots els grans contractes heretats de la junta de Bartomeu continuen en vigor i sense retallades.

La primera venda de drets audiovisuals (un 10% durant 25 anys) a l'empresa Sixth Street per 207 milions va permetre tancar l'exercici 21/22 amb guanys. La segona venda, d'un 15% durant el mateix temps i al mateix fons d'inversió, va permetre arreglar el patrimoni net negatiu i invertir més de 150 milions en els fitxatges de Raphinha Dias, Robert Lewandowski, Jules Kounde i Pablo Torre (Andreas Christensen, Franck Kessie, Marcos Alonso i Héctor Bellerín han arribat lliures de traspàs).

La idea original del Barça era tirar de les dues primeres palanques per poder procedir també a la inscripció de totes les cares noves, però la Lliga de Javier Tebas no va acceptar les plusvàlues presentades pel club amb relació a les dues operacions. Per tant, urgit per l'inici del curs oficial, i amb les sortides bloquejades, Laporta va haver de vendre gairebé la meitat de Barça Studios per 200 milions per apujar el límit salarial i fer el registre de tots els jugadors excepte Kounde abans del Barça-Rayo de la primera jornada. El francès va poder entrar al tercer partit gràcies a un aval personal d'11 milions del president i del tresorer blaugrana, Ferran Olivé, mentre que Marcos Alonso i Bellerín van ser inscrits gràcies a la marxa sobre la botzina de Pierre Aubameyang al Chelsea. La feinada entre els executius de l'àrea esportiva i l'àrea econòmica en aquest estiu d'infart ha sigut ingent.

Tebas avisa que la situació és extraordinària

El resum facilitat per la Lliga mostra un Barça sanejat a efectes de fair play financer gràcies a les quatre palanques activades. 800 milions d'euros d'ingressos extraordinaris han permès fitxar i registrar futbolistes que fa un estiu eren inabastables. Però la patronal avisa que el mannà no serà per sempre i insta el club a controlar la despesa per no tenir problemes en futures finestres FIFA. "El Barça mai no ha estat en risc de fallida, però hauria de rebaixar la seva massa salarial fins a uns 400 milions perquè no podrà mantenir aquest límit salarial". La teoria és clara. De fet, el vicepresident econòmic blaugrana, Eduard Romeu, ja la va explicar fa uns mesos. A la pràctica, però, la plantilla actual del Barça suposa més de 600 milions de despesa anual perquè no hi ha hagut estalvis de salari considerables i han arribat fitxes altes com la de Lewandowski, que, segons va informar la Cadena SER, cobrarà 20 milions bruts.

Per tant, l'horitzó a curt termini del Barça passa per renovar Pablo Gavi d'una vegada i normalitzar la situació de Ronald Araujo, però sobretot per aprimar, ara sí, la massa salarial. En aquest context es recull l'avís d'un possible delicte en els contractes vigents de Marc-André ter Stegen o Frenkie de Jong, així com els esforços per retallar l'enorme motxilla de sou i diferiments (130 milions) que sumen entre Piqué, Busquets i Jordi Alba. I atenció: només Busquets acaba contracte l'estiu que ve.