Cap opció, cap frustració
BarcelonaNo hi va haver frustració, perquè no es pot pretendre arreglar a cop d’èpica els errors del passat. El Barça ho va intentar amb el cor més que amb el cap, però no va acabar mai de tenir opcions d’emular la nit històrica del PSG. En aquests moments, el Juventus és molt millor. Buffon, mal que els pesi als culers que esperaven fer tremolar les cames als italians amb el Camp Nou retronant furiós, va tenir menys protagonisme fins i tot que Ter Stegen. El Barça no va tenir cap opció. Cap.
Els jugadors es van esforçar -aquesta vegada sí- com mai. Ahir a aquest equip no se li va poder retreure res. Una altra cosa és quan es passi revista a la temporada. Hi ha un problema greu de futbol. D’idea. De projecte. Aquest Barça és un equip que s’ha anat desnaturalitzant, perdent la identitat. Fiar-ho tot a la passió no és el camí d’un equip que vivia del futbol. Jugar a la carta, triant els partits en què es vol jugar i els que fan mandra, porta a les decepcions. Fa molts mesos que el Barça té un problema de joc, s’ha viscut de fogonades que amagaven les fragilitats del bloc. Com que l’equip guanyava, als que aixecaven la veu se’ls titllava de romàntics. Ara bé, dit això, el crèdit de Luis Enrique i d’aquests jugadors, tot i que el viatge a alguns no ens agradi, és suficient per assumir amb resignació les penes d’enguany i mirar a la temporada que ve. La imatge del Camp Nou rendit a l’equip als minuts finals ho diu tot. S’ho han guanyat.
Dit això, l’admiració per aquesta generació no pot amagar que aquest estiu fan falta decisions importants. Errar en el model, en el projecte, acabaria de dilapidar una generació, la de Messi, que entra en el seu final de trajecte. Ens hem passat anys pensant que érem el centre del món, enlluernats per un trident que a poc a poc ho ha anat devorant-ho tot, però la realitat ens ha demostrat que el futbol no s’acaba a Barcelona. Ni a Madrid. Toca prendre decisions valentes que afectaran els pròxims anys. Plantejar-se quin Barça es vol. Plantejar-se si amb el trident, amb tres dels millors jugadors del món compartint atac, el Barça pot tornar a recuperar la identitat: el futbol que li ha faltat tot l’any.
