Cancelo destrossa una de les màximes més tradicionals del futbol: els apunts en calent del Barça-Celta

BarcelonaAmb més cor i talent individual que futbol, el Barça ha remuntat contra el Celta (3-2) i seguirà al capdavant de la taula, empatat amb el Girona i a l'espera del que faci el Reial Madrid aquest diumenge en el derbi madrileny contra l'Atlètic de Madrid (21 h).

'Si val, val, i si no... de lateral'. Qui hagi jugat a futbol o l'hagi seguit durant una bona pila d'anys coneixerà aquesta màxima tradicional: "Si val, val, i si no, de lateral". No vol dir res més que els jugadors menys talentosos sovint s'ubicaven al lateral perquè -per dir-ho d'alguna manera-, molestessin menys. Però això ja fa temps que ha canviat en el futbol. En força equips, sobretot en els que volen ser protagonistes amb la pilota, els laterals tenen un rol destacat també en la construcció del joc. No només per les seves arribades a la línia de fons, sinó també a l'hora d'elaborar les jugades. I Cancelo és molt més que un lateral, és també un migcampista i, fins i tot, un golejador. Decisiu, malgrat no tenir el seu millor partit. Ell mateix ho ha reconegut: "He comès molts errors tècnics".

S'ha de confiar en l'afició del Barça. Malgrat la gran davallada d'abonats respecte al Camp Nou i uns primers partits amb una assistència descafeïnada a Montjuïc –el dia del Gamper i contra el Cadis–, ja fa tres jornades seguides que se superen els 40.000 aficionats a l'Olímpic. Contra el Betis hi va haver el condicionant que hi havia molts aficionats andalusos; també el dia de l'Anvers hi havia més de 2.500 aficionats rivals. Però contra el Celta –43.272 assistents– les bones entrades han continuat. El bon joc mostrat contra el Betis i contra el conjunt flamenc i un horari assequible un dissabte a la tarda hi han ajudat. I aquest dissabte, una remuntada patida per seguir engrescant l'afició.

Que destaqui Oriol Romeu és un problema. Malgrat ser un dels canvis de Xavi al descans, Oriol Romeu ha evitat al primer temps problemes més grans per al Barça. És cert que, en la construcció, el d'Ulldecona és el migcampista menys dotat, però en la faceta defensiva ha sigut decisiu per evitar que el Celta marxés a la mitja part amb un botí superior al 0-1. I que destaqui Oriol Romeu sovint no és bona notícia: significa que s'han activitat les alarmes en defensa. Amb De Jong amb problemes al turmell, Xavi no volia un doble pivot amb Gavi i Romeu, sacrificat perquè Cancelo s'ubiqués a la base del quadrat en atac. Sense el neerlandès dimarts contra el Mallorca, a veure com ho resoldrà el tècnic. Davant del Celta s'ha patit massa.

El 'calvari' de Pablo Torre. Després de tota una temporada pràcticament inèdit amb el Barça, Pablo Torre marxava cedit a l'estiu cap a Girona. Va ser una de les sensacions de la pretemporada amb el conjunt de Míchel, un tècnic que estima la pilota. Però des de l'inici de la Lliga, el jove migcampista càntabre no ha sigut titular en cap de les sis jornades que ha disputat l'equip gironí. El motiu és que el Girona, colíder provisional –i merescudíssim– de Primera Divisió està jugant tan bé que Pablo Torre ho té molt car per fer-se lloc en l'equip. De moment, ha entrat quatre estonetes. Als seus 20 anys necessita jugar.