La canalla evita un tall de digestió al Camp Nou (1-0)

BarcelonaDesprés de tocar per primer cop una copa amb les seves mans, la canalla del Barça en vol més. La generació destinada a reescriure la història del club va evitar un tall de digestió d'un Barça en una jornada on va tocar mastegar sorra. Un partit tan fred com el clima. Un d'aquells partits que ningú recordarà en uns anys, però que poden ser claus per engrescar-se a guanyar la Lliga, defensant el coixí de tres punts sobre un Madrid que no va fallar a Bilbao. Gavi, un corcó, i Pedri, puntual en la jugada del gol, van liderar un triomf vital contra un Getafe lluitador (1-0). L’andalús es va permetre el luxe d’ensenyar a Dembélé i Raphinha, ben fluixos, com han d'atacar amb les seves diagonals. El Barça guanya partits malgrat tenir baixes i amb jugadors a la gespa que són ombres. El Getafe, de fet, hauria pogut pescar algun punt al Camp Nou, però va topar-se amb un Ter Stegen gegant que els va tancar la porta als morros. L’alemany posa ordre a darrere i permet que al davant els joves facin de les seves.

El xinès Sun Tzu, en el seu manual sobre l’art de la guerra, recordava que, en el fons, tot es basa en enganyar els adversaris. I després de tants dies on s’ha parlat de les virtuts del Barça quan juga amb quatre migcampistes, Xavi va deixar-ne un a la banqueta, Frenkie de Jong. Va sortir a jugar amb tres, recuperant un sistema amb dos extrems, Dembélé i Raphinha, per acompanyar un Ansu Fati que havia de fer oblidar Lewandowski, sancionat. Una tasca gairebé titànica. No se’n van acabar de sortir, ni el jove davanter de La Masia ni el Barça, que no va sorprendre un Getafe convertit en una pedra a la sabata. Al Barça li va mancar alegria en atac i seguretat en defensa en un partit on el millor va ser el resultat. Volia sorprendre i el van sorprendre a ell.

Christensen, cara i creu

Sort de Gavi, però. El seu cas és sorprenent. Un dia va començar a córrer i ja no s’ha aturat. Impecable en tasques defensives i sempre punyent en atac, va aliar-se amb Alejandro Balde per l’esquerra i va aconseguir fer suar de valent la defensa madrilenya. Xavi anava fent canviar de banda Dembélé i Raphinha, ara a l’esquerra, ara a la dreta, per tal de veure per on podien fer mal. Tots dos semblaven voler jugar per la dreta, però l’assistència del gol la va donar Raphinha per l’esquerra. El mèrit, però, era de Christensen, un dels herois silenciosos, d’aquells tan necessaris, tot i que mai guanyin el premi de treballador del mes. Ja que costava atacar un rival ben ordenat, va ser després d’una pèrdua de pilota del Getafe que el danès va posar en marxa un mecanisme que en tres segons i dues passades va fer el gol. Pedri, llest com una fura, ja estava corrent cap al punt de penal quan Christensen recuperava la pilota i la donava a Raphinha.

Era el retorn del Barça al Camp Nou, després de jugar a l’Àsia per guanyar una Supercopa al desert saudita i a l’Àfrica per seguir endavant a la Copa. Roda el món i torna al Born, per oferir la copa i retrobar-se amb una afició que, malgrat el fred, és tota il·lusió ara que veu que els resultats arriben. El partit, però, va costar de rosegar. El Getafe, que mai ha guanyat al Camp Nou, va posar un munt d’obstacles a la gespa amb dues línies defensives que semblaven barricades. I cada cop que podia, sortia a la contra intentant aprofitar que la defensa blaugrana jugava molt avançada. Jugava amb foc, el Barça, ja que al clatell de Christensen i Kounde hi havia tot un món que convidava Enes Unal i Borja Mayoral a córrer. Però disciplinats, els defenses blaugranes sempre feien caure en el parany els davanters rivals. Cada cop que aquests creien que podien quedar-se sols davant de Ter Stegen, la bandera del linier els recordava que havien estat enganyats de nou. Abans del descans, li va negar el gol a Mayoral després d’una errada de Pedri.

Xavi havia decidit donar descans a Araujo i Frenkie de Jong, en una jornada on Sergio Busquets jugava el seu partit número 700 amb el Barça. Quan va jugar el primer, la gent es preguntava com seria el fill d’en Carlos. 700 partits després ja saben que ha fet història i el veuen jugar rodejat de jovenets. Sembla el professor d’escola que coordina una excursió, amb Gavi, Balde i Pedri fent de les seves ben a prop. Xavi, però, va decidir enviar-ne un a la banqueta, Balde, i va perdre per problemes físics Christensen en un partit que mai va arrencar. De fet, el tècnic vallesà va decidir sacrificar Raphinha i donar minuts a Kessie per tal de jugar amb quatre migcampistes de nou. Gavi tenia camp lliure per córrer en un equip que, per fer patir als seus, s’assemblava més al que va punxar amb l’Espanyol que no pas al que va cruspir-se el Madrid. El calendari no ajuda, les baixes tampoc. Ni el rival, ni el partit fluix de Dembélé. Raphinha ja havia estat substituït, de fet. Les diagonals que ells no feien, sí que les sabia fer Gavi. En atac, se segueix depenent massa de Lewandowski. Sense ell, 1-0. I gràcies. Un triomf vital que va arribar amb una lliçó de regal: cal millorar, sempre. Encara que tinguis un títol al sarró i lideris la Lliga. Encara queda feina per fer.