El Camp Nou: un temple desnaturalitzat a la Barcelona turística

BarcelonaCamp Nou, Barcelona. Dijous 14 d'abril a les onze de la nit. Mentre els jugadors de l'Eintracht de Frankfurt celebren eufòrics la classificació per a les semis de l'Europa League amb gairebé 40.000 aficionats alemanys desplaçats en massa, la plana major del Barça observa l'escena des de la boca de la llotja de l'estadi. L'arribada del cap de seguretat del club, Lluís Venteo, trenca el silenci entre els dirigents, que demanen explicacions a l'exmosso que va substituir fa uns mesos Ferran López com a cap d'àrea. Tothom hi diu la seva en una conversa en calent, rica en gesticulacions i molt afectada per una invasió que deixa en segon pla l'eliminació europea i obre una cascada d'interrogants sobre la gestió de les entrades i la consegüent molèstia d'alguns socis, que en aquell instant transmeten el seu malestar per haver-se sentit estranys a casa seva. Fins i tot, alguns expressen la seva perplexitat a l'assessor de la presidència Enric Masip al costat de la llotja. Minuts més tard, el president Joan Laporta declara als mitjans oficials que el que ha passat és "una vergonya", denuncia "coses rares" en la distribució del paper, que ha anat a parar majoritàriament a fans alemanys, i anuncia "mesures" perquè no es repeteixi l'estampa. L'endemà n'especifica una: entrades nominals per als partits internacionals.

Dies després del malson, i en la ressaca d'una altra derrota a la gespa contra el Cadis, dimarts la institució va tornar a donar explicacions. “Entenem que el club no n'és culpable, tot i que n'és el màxim responsable”, va insistir Laporta, que també va assenyalar el soci d'haver fet l'agost aprofitant l'altíssima demanda dels seguidors de l'Eintracht. Va acusar, d'una banda, 7.400 socis sense abonament d'aconseguir entrades per revendre-les després als alemanys i, de l'altra, uns 7.000 abonats de vendre el carnet abans del partit. També va denunciar l'existència de "grups organitzats de revendes" i la mala praxi d'un operador turístic que treballava amb el club i que ja no ho tornarà a fer. El Barça va situar-se públicament com a víctima d'un sistema de seguretat que es va "desbordar" per la gran quantitat d'aficionats visitants disposats a gratar-se la butxaca i burlar els controls informàtics en connivència amb milers de culers. Així va explicar que entressin al Camp Nou 35.000 alemanys més a banda dels 5.000 que li constaven després de les reunions d'operativa amb la UEFA i l'equip rival. Els preus elevats i la crida a última hora perquè els abonats alliberessin l'entrada a canvi de res eren, tenint en compte l'argumentari esgrimit, perquè l'estadi s'omplís de culers, no perquè l'Eintracht vingués en massa.

Fonts del club consultades per l'ARA contrasten amb el discurs oficial i manifesten sorpresa relativa amb el que va passar dijous passat a la nit. "Hi va haver desconeixement, un punt d'incompetència i una gran urgència econòmica", asseguren des d'Arístides Maillol, on es posa el focus en l'enorme necessitat de fer caixa amb l'estadi. Els diners són imprescindibles a curt termini per complir el pressupost d'ingressos, xifrat en 765 milions i afectat per l'eliminació prematura a la Champions, entre altres coses. "La diferència no està en el nombre d'entrades disponibles per a estrangers, sinó en el fet que aquesta vegada portaven la samarreta de l'Eintracht", afegeixen fonts blaugranes en relació a l'estratègia de ticketing que s'imposa al Barça des de l'última dècada. Un pla de negoci que fa de l'estadi i del museu dues vies d'ingrés vitals per generar diners en el dia a dia. De fet, el club va acusar aquesta dependència quan va haver de tancar les portes als visitants a causa de la pandèmia, ja que va passar de comptar amb 130 milions de museu, abonaments i tiquets, a zero. Cap altra gran entitat esportiva va patir tant la privació de presencialitat com la blaugrana, que s'havia acostumat a gastar alegrement gràcies a aquesta capacitat per facturar, amb els mateixos socis motivats, a través del Seient Lliure, perquè participessin en la festa. "Al Barça li interessa que l'abonat alliberi perquè així fa més diners", diu a l'ARA un expert en ticketing amb experiència en diversos clubs de la Lliga.

Turisme de pas en comptes d'arrelament

Amb la reobertura del Camp Nou després de la pandèmia, i tot i el canvi de junta, el Barça ha mantingut aquesta forma de fer gràcies als quasi 27.000 abonaments en excedència de què disposa per vendre tiquets majoritàriament per via telemàtica, amb preus "dinàmics" en funció d'algoritmes similars als que actuen en els buscadors de vols o d'allotjaments. Aquesta mesura compensa la suspensió del Seient Lliure i assegura un contingent fix d'entrades per fer negoci en cada matx. "Laporta està fent com la portera de Núñez, seguir amb el mateix de sempre però més car, sense aportar res i amb lògica curtterminista", critica Marc Duch, un dels promotors del vot de censura contra Bartomeu, membre del Grup Manifest Blaugrana i actiu de la candidatura de Víctor Font a les últimes eleccions. Duch troba a faltar estratègies per "tornar a omplir l'estadi de socis" i proposa instaurar programes de fidelització, com ara un abonament per punts que avaluï l'ús que se'n fa a través de variables com el rival, l'horari i la climatologia. "El Barça porta massa anys pensant poc per fer sold out; cal una gestió professional en aquest sentit", afegeix. El club està immers en la recerca d'un nou cap de venue i ticketing, ja que el que hi havia, Víctor Oliver, va plegar abans de l'Eintracht.

El club blaugrana ha sabut esprémer els culers (o futbolers) de pas a la turística Barcelona per augmentar els seus ingressos. A canvi, però, ha permès la desnaturalització de la graderia. En aquest sentit, l'expert en comportaments urbans Vicent Molins fa la següent reflexió: "Més enllà de la lectura econòmica a curt termini, cal aixecar la mirada i comprovar que el Barça està al centre de l'economia extractiva que pren la ciutat a les comunitats locals de la mateixa manera que Airbnb o els fons voltors. I el pitjor és que ara no està preparat per fer aquesta reflexió, perquè depèn massa d'agents financers". Segons Molins, l'estratègia passaria per "ser sexi internament" i "buscar l'impacte exterior gràcies a un arrelament sa a l'entorn pròxim". "Si ens hi fixem, Frankfurt és una de les ciutats més despersonalitzades i més bolcades al joc financer d'Alemanya, però l'Eintracht no desplaçaria 30.000 aficionats si no generés arrelament. És una lliçó, la veritat", rebla. ¿N'aprendrà el Barça en el camí per recuperar l'essència perduda al Camp Nou? De moment no fa pinta: hi ha més energies dipositades en buscar culpables que no pas en trobar solucions.