El Camp Nou: premi o punt de partida?

El Camp Nou no comptava amb elles. La seva gespa, els seus passadissos i les seves banquetes no les tenien presents. No tenien cabuda en un temple que cada cap de setmana aglutinava milers d'aficionats. Els seus noms mai sonaven per megafonia ni apareixien a l'esquena de les samarretes blaugranes que allà es congregaven. Com a aficionades, des de ben menudes, moltes d'elles havien anat a veure els seus ídols, els seus referents, sempre masculins. Pensaven que mai trepitjarien aquella gespa, que mai ocuparien aquells vestidors, fins que es van conjurar per fer història i van anar trencant cada mur que es trobaven en el camí.

Amb la bufanda ben cordada al coll, la samarreta posada i de la mà del seu pare, Alexia Putellas venia des de la penya de Mollet del Vallès a ocupar el seu seient. No aixecava mig pam de terra i ja travessava els grans portals del Camp Nou per veure i gaudir el millor futbol. Com ella, Aitana, Melanie, Marta i moltes altres eren assídues del feu culer. Aquest dimecres, però, no ho faran pas com cap altre cop. Ara seran les protagonistes: les graderies cantaran els seus noms i l'himne sonarà mentre trepitgen la gespa. Amb un sold-out inèdit, el Camp Nou obre les portes a la història en el partit de tornada contra el Reial Madrid (18.45 h, DAZN).

"Durant divuit anys vaig viure al costat del Camp Nou i cada cap de setmana veníem en les eres de Guardiola, Luis Enrique i Rijkaard. Tota l'època bona la vaig poder viure com a aficionada, animant, i ara ho podré viure sobre la gespa. Mai oblidaré aquest dia", confessa Melanie Serrano, la jugadora més veterana de l'equip. "Soc molt afortunada del que m'ofereix la vida. Jo només treballo cada dia i dono el meu màxim. Són molts anys, moltes temporades, molts moments. El que succeirà serà històric i ho vull gravar en la meva memòria perquè sigui inoblidable", explica, emocionada, fent memòria de tot el que ha viscut fins a arribar fins aquí. La seva és una història d'amor pel club que va començar al pàrquing de la ciutat esportiva enganxada a una pilota i ara reviurà la mateixa escena sobre la gespa del Camp Nou.

"Això era impensable"

El viatge fins a arribar al temple culer ha sigut llarg i feixuc. La tasca ha sigut conjunta, de totes les generacions de futbolistes que han vestit la samarreta blaugrana. Cadascuna d'elles ha lluitat per superar l'obstacle més pròxim: trobar un camp fix, tenir equipacions pròpies, jugar al Mini Estadi, professionalitzar l'equip, fer el salt al Johan Cruyff... Han sigut moltes batalles i la recompensa a totes elles és trepitjar la gespa del Camp Nou en una cita inoblidable. "Després de tants anys, el que hem viscut, el que vivim i el que ens ve en el futur és una recompensa a la feina que hi ha al darrere. També de les jugadores que han passat pel club i que ara no poden gaudir d'aquest moment. Em sento molt afortunada per tot el que he viscut. És una recompensa merescuda. Hi ha molts anys, molta gent al darrere, molta feina i que, per fi, es vegi el nostre futbol així és un gran mèrit", recalca Marta Torrejón.

Cap de les jugadores, però, havia pensat que arribaria aquest moment. No era un objectiu viable: mai un equip de jugadores havia disputat un partit sobre la gespa del Camp Nou fins a l'any passat i per culpa de la pandèmia es va produir en estricte silenci, sense aficionats a les grades. "De petita mai em vaig imaginar jugant al Camp Nou. Només hi veia homes. Aquest dimecres pot obrir moltes portes a moltíssimes nenes i estic molt orgullosa que el Barça faci aquesta aposta", reconeix Alexia Putellas hores abans del matx. "El partit arriba en el moment adequat, tothom ha cregut que era el moment i les jugadores creiem que estem capacitades per jugar al davant de tanta gent. L'objectiu és guanyar", afegeix la capitana culer. "Jugar en un Camp Nou pràcticament ple, amb mota família i amics, i contra un gran rival en uns quarts de la Champions és una cosa que feia molts anys ni t'ho haguessis imaginat", remarca Torrejón, que es recordarà de tots aquells que li deien que no podria aconseguir-ho quan salti al terreny de joc aquest dimecres.

Ara, però, aquest no és el final. La lluita per aconseguir més i més continua i el partit al Camp Nou no només és un premi a tot el que s'ha aconseguit, sinó que servirà com a punt de partida. El futur del futbol femení comença aquest dimecres, amb una de les últimes barreres enderrocada. "És la cirereta del pastís de tot el que hem treballat; del que estem guanyant i com ho estem guanyant. Aquest dimecres serà l'inici d'una nova era. El partit inspirarà moltes persones, en concret moltes nenes, que ens vindran a l'estadi o ens veuran per la tele. Veuran que hi ha dones al Camp Nou i elles podran somiar en ser aquestes dones d'aquí cinc, deu o quinze anys", anuncia la capitana, avesada a trencar rècords i estadístiques.

"Hem d'aprofitar el moment per donar visibilitat a l'esport femení, per poder créixer més ràpid. Estem demostrant que som valuoses, que mereixem les mateixes condicions i podem arribar igual de lluny si darrere hi ha una bona base. El que succeirà al Camp Nou és un punt d'inflexió per al futur del futbol femení. Es pot i s'ha d'arribar a una paritat. Ho estem demostrant. Estem omplint el Camp Nou i no sé jo si tots els equips de nois podrien omplir-lo", reforça Serrano amb llàgrimes als ulls. Tot i acostar-se el moment de penjar les botes, dies com aquests sempre quedaran en la memòria, i veure com les seves companyes més joves afronten el futur amb ambició i compromís és un bri d'esperança. El Camp Nou és el primer pas en la nova història del futbol femení i elles estan preparades per fer-lo.