El Camp Nou no es pot convertir en el temple de les selfies

BarcelonaAra que a la tercera graderia del Camp Nou ja hi falta un marcador i bona part de les cadires, en les primeres grans obres que ens recorden que encarem el compte endarrere abans d'acomiadar-nos de l'estadi tal com el veiem ara, arriba un partit clau a la Champions on el Barça ha intentat posar en marxa tots els mecanismes que calguin per crear un bon ambient i evitar imatges com les de l'any passat contra l'Eintracht de Frankfurt. Es parla molt de com serà el futur Espai Barça, però no es tracta només de pensar-lo físicament. Cal decidir també com ha de ser socialment. Pensar en qui hi serà i com actuarà.

L'estadi del Barça ha de trobar l'equilibri entre els socis i permetre que vinguin turistes i aficionats de tots els racons del planeta. Tant se val d'on venim, ens diu l'himne. Però no es pot convertir en un parc temàtic amb poca ànima, que es ven per un plat de llenties quan arriba un estranger amb més diners. No es pot veure un estadi que treu la bandera blanca i obre les portes a l'afició rival, com el dia de l'Eintracht. Contra l'Inter no passarà. No venen tants italians, tot i que molts interistes que viuen a Barcelona –on tenim més de 20.000 italians–, segurament intentaran comprar entrades a la zona d'aficionats locals.

La directiva del Barça, amb l'herència de deutes que porta de l'anterior president, ha après del que es va viure contra l'Eintracht. I de mica en mica tira endavant mesures per trobar l'equilibri perfecte entre animar i guanyar diners, entre tenir ànima i les butxaques plenes. Un estadi que anima ajuda, et genera una identitat, et connecta amb la teva gent. Un estadi com el del Liverpool, el Celtic o el Bayern, amb una unió rodona entre afició i jugadors, fa patxoca. El futur estadi ha de tenir ànima. Quin estadi volem? És el mateix debat que tenim sobre la ciutat? Volem barris on s'obren les portes a turistes i estrangers que venen amb més diners, sense interès a integrar-se a la ciutat? Volem barris plens de pisos turístics? Volem un estadi on ni es coneguin les cançons, un temple de les selfies?

És un debat interessant: molts veuen l'abonament com una propietat que els permet fer negocis si volen, com si no tinguessin responsabilitats. És com tenir un pis i oferir-lo a turistes beguts. És el teu pis, ben cert, però amb les teves accions perjudiques els veïns, la ciutat. Alguns abonats del Barça perjudiquen el club quan revenen entrades. I les xarxes són plenes d'ofertes per revendre abonaments a interistes. No serà com el dia de l'Eintracht, però cal mà dura contra aquesta gent.