El Camp Nou deixa clar que no vol Griezmann vestit de blaugrana

BarcelonaAl Camp Nou es disputaven dos partits. Un, crucial per al futur de la Lliga. L’altre, interessant per saber quin seria el veredicte de l’afició sobre Antoine Griezmann al seu principal espai d’expressió: el temple blaugrana. Gairebé un any després de la seva negativa a fitxar pel Barça, l’atacant francès de l’Atlètic de Madrid torna a flirtejar amb el club blaugrana. La incorporació del francès, que passarà a tenir una clàusula de 120 milions a partir de l’1 de juliol (ara és de 200 milions), estaria avalada per la seva qualitat i perquè coneix la Lliga. L’adaptació a un esquema com el blaugrana i la seva impopularitat entre l’afició són elements a l’altre plat de la balança.

El primer veredicte de l’afició es va emetre ja als instants previs al partit: abans de cantar l’himne a cappella de forma deliciosa, el nom de Griezmann ja havia estat el més xiulat quan va sonar l’onze de l’Atlètic per la megafonia. El clam que havia fet Ernesto Valverde en la prèvia demanant prioritzar el suport al Barça en lloc dels xiulets a un jugador rival ben aviat va quedar diluït. El públic del Camp Nou té memòria i, encara que Griezmann tingui molta qualitat, rebutjar el Barça i anunciar-ho en un format tan innovador com irritant com el del documental La decisión encara pesa en els aficionats.

Als voltants del Camp Nou, abans del duel, les opinions eren diverses, però la tendència majoritària era de rebuig cap al possible fitxatge del francès. Les opinions anaven des de les postures més radicals, com la del Joan de Castellar del Vallès -“Si el Barça fitxa Griezmann estripo el carnet”-, fins a les més tolerants, com la del Josep Maria i el Lluís, un parell de socis veterans d’Igualada: “És un fitxatge que han de decidir els tècnics, però el seu moment ja va passar, així que se’l pot quedar l’Atlètic”. “Xiularem el rival, no Griezmann en concret”, afegien els socis igualadins, alhora que el Josep Maria recordava que sí que xiulava de valent a Bernd Schuster quan jugava al Barça “perquè era un futbolista brut”. A l’altra cara de la moneda, en Sergi, seguidor de l’Atlètic de Madrid malgrat ser de Vilafranca del Penedès, desitjava que Griezmann no deixi el conjunt matalasser, ja que el francès i el Cholo Simeone “són imprescindibles”. El seu amic Marc, de Barcelona, és del corrent majoritari que creu que el moment de Griezmann per fitxar pel Barça “ja va passar”.

Pocs eren els que es posicionaven a favor d’un hipotètic fitxatge del francès, tot i admetre que Luis Suárez (que al gener va complir 32 anys) no pot jugar-ho tot. Els elevats decibels de les xiulades cada cop que Griezmann tocava la pilota, però, van deixar clar que seria un fitxatge impopular. L’atacant francès també va ser objecte d’un càntic de la Grada d’Animació: “Griezmann, cabrón, fuera del Camp Nou ”.

Després del partit, el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, no va voler parlar de Griezmann argumentant que mai es refereixen a jugadors d’altres equips. Per la seva banda, Ernesto Valverde va valorar que l’afició té dret a “expressar-se”, però va voler posar l’accent en el fet que l’havia vist “molt contenta” amb el Barça, més que incidir en els xiulets a Griezmann.