Camp Nou: la graderia de la discòrdia

BarcelonaFa un any que les obres del nou Camp Nou estan en marxa. L'antiga tercera graderia ja és història i al seu lloc s'hi estan instal·lant a marxes forçades els pilars d'un dels trets diferencials del que serà el nou estadi. Un projecte retocat respecte del que van dissenyar els arquitectes catalans Pascual i Ausió, guanyadors del concurs per a la construcció del nou estadi el 2016. Els canvis han aixecat molta polseguera i són, encara avui, motiu de polèmica. La darrera, dilluns passat, en una taula de debat molt calenta que va organitzar l'associació Arquitectes per l'Arquitectura.

Per entendre què ha passat cal retrocedir fins a finals del 2020, uns mesos abans que Joan Laporta guanyés les eleccions a la presidència del Barça. La junta sortint de Josep Maria Bartomeu havia deixat l'Espai Barça a punt de caramel, però els nous mandataris consideraven que el projecte no era prou bo i que se'n podia treure molt més rendiment. Poc després d'arribar al càrrec, van fer córrer que no veien clares algunes coses. D'entrada, el preu, fixat en 815 milions per l'antiga directiva, però que estaven segurs que seria molt més elevat.

També la mobilització de 12.000 abonats de primera a tercera graderia, tal com explicava en múltiples ocasions la vicepresidenta Elena Fort. Entre això i algunes "mancances estructurals", decidien fer net i reformular el projecte de dalt a baix. En comptes d'allargar la tercera graderia, es faria nova. I com que el preu es disparava deien que ho compensarien amb més ingressos, gràcies a una doble anella de llotges vip, una idea que van copiar d'una visita que van fer al US Bank de Minneapolis, als Estats Units.

Quan es van fer públics els canvis, la directiva va topar amb les primeres oposicions. Principalment pel preu, perquè fer nova la tercera graderia suposava una inversió majúscula. "És com fer un pont de 800 metres de llargada a 60 metres d'altura", exemplificava un arquitecte vinculat a les obres del Camp Nou. Dels 600 milions de pressupost votats en referèndum el 2014, es va passar a 815 el 2020. Un any després s'estimava que serien 1.200 i, finalment, 1.450, l'import del finançament de l'Espai Barça. En aquest punt alguns van demanar tornar a la proposta de Bartomeu, però Laporta i els seus s'hi van negar en rodó: "El projecte estava obsolet".

Realment feia falta tirar a terra la tercera graderia del Camp Nou?

A banda de la mobilització d'abonats, la directiva argumentaven els problemes estructurals de la tercera graderia, construïda sota la presidència de Josep Lluís Núñez arran del Mundial del 1982. Des d'alguns sectors es va acusar Laporta de voler acabar amb un símbol del nuñisme –l'expresident sempre va dir que del que estava més orgullós era d'haver fet aquella graderia–, però la junta actual ho va negar sistemàticament i va adduir raons arquitectòniques.

"Tècnicament la decisió era irrevocable. La qualitat dels materials era inferior i hi havia un tema de seguretat. Així constava als informes", deia fa uns mesos Fort durant una sessió informativa de l'Espai Barça per als socis. Però no tothom accepta aquesta tesi. "No és cert que s'hagués de tirar a terra tant sí com no. No es va presentar cap informe que digués que no hi havia més remei", deia a l'ARA Jaume Llopis, antic membre de la comissió de l'Espai Barça, quan va ser preguntat sobre aquesta qüestió ara fa uns mesos.

"Hi havia problemes, sí, però es podien arreglar", coincideixen tres arquitectes diferents que segueixen de prop el projecte de reforma. "Si fossin certs els problemes de seguretat, al Camp Nou no hi haguessin anat 90.000 aficionats per partit fins a l'últim dia", afegeix un d'ells. "La carbonatació del formigó té solució. En cas contrari, no quedaria dret cap edifici de Barcelona!", diu la mateixa font.

"Si a un arquitecte li demanes què és millor, sempre et dirà que el millor és tirar-ho tot a terra i fer-ho nou. En comparació amb el que hi havia, el Barça tindrà una tercera graderia més moderna i funcional. Serà clarament millor. Però, esclar, haurà costat molts més diners. Segur que la podrem pagar?", reflexiona una altra de les fonts consultades. En aquest sentit, en una altra sessió informativa on es va debatre sobre la qüestió, Fort va convidar Lluís Moya –director tècnic de l'Espai Barça– perquè sortís a l'escenari i digués als socis que no hi havia altre remei que enderrocar l'obra de Núñez. Però Moya, que es va veure entre l'espasa i la paret, va fugir d'estudi i va contestar una altra cosa.

Amb el projecte que s'està executant queden salvats els 12.000 aficionats que s'havien de moure de la primera graderia, però els perjudicats són els de la tercera. I és que, fent-la nova, els que eren a primera fila passaran a veure el futbol des de molt més lluny. En concret, vuit metres més enrere i deu metres més amunt. La nova primera fila serà com la 13a antiga, segons han calculat alguns abonats, que descontents amb la seva ubicació futura estan movent els fils per crear una plataforma d'afectats que faci de lobi amb el club i els doni alguna alternativa. De moment són una vintena. "Han convertit la tercera graderia en un galliner", protestava en el seu dia Jordi Moix, directiu responsable de l'Espai Barça en l'anterior mandat.

Molts canvis respecte de la maqueta guanyadora del concurs d'arquitectura

Més enllà del cost i de possibles incomoditats, l'altre gran tema de debat és si la reforma final s'assemblarà més o menys al que van dissenyar Pascual i Ausió en el seu dia. "Hi ha hagut retocs, però es manté l'essència", garantia Moya en una intervenció al Col·legi d'Arquitectes, quan va desvelar alguns canvis al projecte pensats perquè les obres es poguessin fer tan de pressa com fos possible i així ajustar-se als terminis marcats pel club. Però no totes les modificacions són culpa de la junta actual. Tal com va explicar l'ARA, William T. Mannarelli, antic responsable de l'Espai Barça, va advertir a la directiva de Bartomeu que la proposta guanyadora era irrealitzable, ja que suposaria disparar el pressupost. Així que, de manera discreta, la van mutilar. Per exemple disminuint l'amplada de les terrasses i optant per materials decoratius de menys qualitat. Quan Laporta va decidir fer-se seu el projecte no va començar de zero a partir de la maqueta guanyadora, sinó dels treballs de Mannarelli i el seu equip.

Ara ja no hi ha marxa enrere, les obres estan en plena ebullició i el gran dubte és si es compliran els terminis previstos, començant per la idea de donar per acabat l'exili a Montjuïc a finals d'any, o si la reforma estarà totalment acabada l'estiu del 2026. Però, per sobre de tot, un únic desig, tal com deia dilluns l'arquitecte Òscar Tusquets: "Em consola una mica que, per malament que vagi el projecte del nostre estadi, mai no estarem tan equivocats ni serà tan lleig com el Bernabéu".