Un camp de mines, insults racistes i un penal cisat: els apunts en calent del Getafe-Barça

BarcelonaEnsopegada del Barça al camp del Getafe. Els de Hansi Flick van caure al parany defensiu de José Bordalás i van desaprofitar la derrota de l'Atlètic de Madrid a Leganés. A continuació, uns apunts en calent.

El Barça cau al parany del Getafe i no aprofita l'ensopegada de l'Atlètic

Una nit per oblidar. Anar a Getafe, si el que defenses és el futbol creatiu i bonic, és com visitar el dentista. Sort per al Barça que només ha de trepitjar aquest camp de mines una vegada per temporada. Ja van quatre partits consecutius en aquest estadi que acaben sense victòria. En l'última entrega, els blaugranes van tenir ocasions per sumar els tres punts, però en van acabar perdent dos per culpa d'una única oportunitat clara dels locals. Sí, hi ha gent que paga per veure defenses de sis i centrals fent de migcentre. Pura doctrina Bordalás que Flick ja coneix. I per acabar d'adobar la frustració, un penal força clar d'Uche sobre Kounde als minuts finals. A aixecar-se i seguir. Encara que el Madrid pugui posar-se a set.

¿Se li deu alguna cosa a Aleñá? Ja fa uns anys que el futbolista mataroní, cridat temps enrere a fer el que Casadó o Gavi fan avui al primer equip del Barça, ha arrelat a Getafe. A les ordres de Bordalás, que no entrena jugadors sinó soldats, ha abandonat la creativitat i s'ha acostumat a lluitar per boles rebotades, perseguir rivals i contribuir a enfangar els partits, art en què el seu tècnic ha creat escola al futbol estatal. Per competir a Primera, Aleñá s'ha hagut de reinventar, però no deixa d'entristir veure'l fingint agressions de futbolistes tan dòcils com Balde. Fins a dues vegades va anar per terra, com si l'haguessin matat, per presumptes accions violentes del lateral blaugrana. Lleig, lleig.

El Barça recupera un avió. Ja que parlem de Balde, no es pot passar per alt que ha començat el 2025 com un veritable tro. Va finalitzar l'any passat sortint a la foto del cruel gol in extremis de Sorloth en la derrota amb l'Atlètic de Madrid (1-2) i s'ha sobreposat amb dues actuacions que perfectament el podrien tornar a fer internacional. Si a la Supercopa va marcar i va ser un malson per a l'indolent Rodrygo i el dèbil Lucas Vázquez, a Getafe va brillar en un altre registre. Davant d'un contrincant obsessionat en curtcircuitar passadissos interiors, va ser atrevit a l'hora de desbordar i va servir centrades molt perilloses. Que important és que els laterals sumin en aquest sentit. Però encara més vital és que jugadors com el barceloní no hagin de denunciar més insults racistes. Prou brètols als camps de futbol. Quin fàstic.

Una obra d'art en un camp de mines. A falta d'espais, capacitat de sorpresa. I a falta d'inspiració col·lectiva, genialitat individual. Enfrontaments tan gossos com el del Coliseum, amb l'oponent descaradament tancat al darrere i defugint la possessió de la pilota, reclamen aquest tipus de solucions. I Pedri, que està que se surt del mapa i brilla fins i tot en el terreny més embrutit, va veure una passada impossible per a Kounde, golejador per segona vegada aquesta setmana. Mèrit compartit per al canari, que s'ha comprat un periscopi privilegiat aquesta temporada, i també per al francès, que va a l'espai com si hagués fet de carriler tota la vida. Ah, i per si hi ha dubtes: no, no hi ha falta sobre Soria.

Un golàs 'in extremis' d'Alexia silencia San Mamés