De Buffon a Ter Stegen: passat, present i futur

Els que coneixen el porter del Barça expliquen les seves millores en aquests quatre anys i el situen com un candidat a rellevar l’italià

Ter Stegen Buffon
i Albert Llimós
20/11/2017
4 min

BarcelonaDes de la seva posició privilegiada sobre la gespa, amb tot el camp de cara, i el seu bust envejat, Gianluigi Buffon ha marcat una època en el futbol europeu durant les últimes dues dècades. Tot i que amb 39 anys encara no ha pogut aixecar l’anhelada i esquiva Champions, l’italià ha sigut, juntament amb Iker Casillas i potser un graó per sota Víctor Valdés i Manuel Neuer, el gran porter del segle XXI. Buffon, que es nega a convertir-se encara en llegenda, reivindicant el seu present -ahir no va donar per fet que pengi els guants a final de curs, tot i que “probablement” així serà-, tindrà davant seu un dels porters que pretenen dominar el futbol europeu en la pròxima dècada, Marc-André ter Stegen.

El de demà al Juventus Stadium de Torí serà el cinquè enfrontament entre dos porters d’estil sobri, amb un físic imponent (1,87 l’alemany, 1,92 l’italià) i un caràcter diametralment oposat: d’arrels mediterrànies Buffon, molt més efusiu i contagiós amb els companys; impertorbable Ter Stegen com a bon paradigma centreuropeu, amb les emocions per dins. Tots dos, com tants altres, van començar a jugar futbol lluny dels tres pals sota els quals ara viuen. Buffon va començar a posar-se els guants molt tard, quan ja tenia 12 anys. Ter Stegen ho va fer abans, amb nou. Després del Mundial del 1990 l’italià va endarrerir 40 metres la seva posició sobre la gespa. De migcampista a porter. I el gran culpable d’aquell canvi va ser el porter de l’Espanyol, Tommy N’Kono, l’home que el va inspirar durant la cita mundialista.

El millor moment

Aquell 1990, aquell noi de Carrara no es podia ni imaginar que gairebé tres dècades després estaria a un pas de convertir-se en el futbolista italià amb més partits a la Serie A, a només 20 de Paolo Maldini. El partit de Champions contra el Barça, però, no arriba en el millor moment de Buffon: la Juve (sense ell a la porteria) va caure 3 a 2 contra el Sampdoria, i fa tot just una setmana la Itàlia de Buffon va quedar eliminada del Mundial de Rússia.

Ter Stegen, en canvi, arriba a terres piamonteses en el millor moment de la seva carrera. En el seu quart curs al Camp Nou, dos sense la competència de Claudio Bravo, l’ex del Borussia Mönchengladbach és el porter menys golejat de Primera i ha aturat 19 dels últims 20 llançaments que li han fet: des que va arrencar la temporada gairebé atura el 90% de les ocasions en què els rivals el proven.

L’alemany desprèn seguretat. Una imatge que a vegades li ha valgut l’etiqueta de superb des de fora del vestidor. Res més lluny de la realitat, rebaten des de dins. Tot i que alguns el poden titllar d’arrogant per la manera com es mou sobre la gespa, els que el tracten cada dia el defineixen com una figura “amable i humil”. “Caràcter alemany”, resumeixen. La confiança en un mateix no s’ha de confondre amb la supèrbia, tot i que sembli molts cops una figura de gel, tant impenetrable com indesxifrable. “Les crítiques no són un problema per a mi, som humans”, explicava amb naturalitat en una entrevista a l’ARA el seu primer any a Barcelona.

Com va posar de manifest contra el Leganés a Butarque, Ter Stegen és àgil sota els pals i efectiu en l’un contra un amb els davanters rivals. No sempre ha sigut així. Va passar èpoques en què la seva actuació sota els pals era intranscendent per al resultat. No era determinant. Ara guanya punts. Els que han treballat amb ell des que va arribar a Barcelona avalat per Andoni Zubizarreta remarquen que “ha millorat en tots els aspectes” del joc, “tant tècnics com mentals”. Un dels principals canvis des que es va posar a treballar sota les ordres del preparador de porters, José Ramon de la Fuente, és que ha “millorat la posició corporal i el recolzament del cos” quan li xuten. És una qüestió tècnica que s’escapa a la mirada dels aficionats, però que ressalten els especialistes. Tot el cos en harmonia per respondre millor als intents dels adversaris. Un altre aspecte que destaquen els que han conviscut amb ell durant aquests anys és que ha reforçat la seva confiança per enfrontar-se a “qualsevol situació personal”, “jugar o no jugar, o aprendre els errors i no repetir-los”. Amb 18 anys ja va debutar amb el Mönchengladbach, i la qüestió mental la porta de sèrie, però en els tres anys i mig que porta a la Ciutat Esportiva ha enfortit molt la seva mentalitat. En gran mesura -assenyalen- per la seva competència amb Claudio Bravo. “Els dos primers anys al costat de Bravo, tot i que segur que va patir bastant, van ser el millor que li podia passar”, expliquen.

“Se sent més important, té plena confiança”, argumenta l’exporter Santi Cañizares, que apunta que l’alemany és un dels candidats a agafar el relleu de Buffon. En gran part perquè d’entre els aspirants, el porter del Barça és “el que més camí ha recorregut”, amb 25 anys té experiència en un equip gran on mai ha sigut fàcil consolidar-se a la porteria.

Però el futur de Ter Stegen al Barça s’hauria pogut truncar fa dos anys. Va arribar a Barcelona amb 22 anys acabats de fer, assumint el relleu d’un jugador molt influent, com Valdés. I no va ser fàcil. Luis Enrique va apostar per alternar la titularitat entre Bravo i Ter Stegen: el xilè va quedar-se la Lliga; ell, la Champions. Una decisió que, tot i poder aixecar el trofeu a Berlín el 2015, no va satisfer l’alemany. Ja sense Zubizarreta al Camp Nou, va plantejar-se marxar del Barça. El pols amb el club va funcionar: Bravo va ser qui va fer les maletes per seguir la trajectòria al Manchester City de Pep Guardiola. La porteria ja era tota seva. Jasper Cillessen, l’escollit per reforçar l’equip, acompliria un rol ben diferent, el de suplent, i Ter Stegen -que reconeix que ara és molt més “madur”- podia sentir-se titular. Aquesta és la quarta temporada al Barça, i al davant hi tindrà un futbolista que mana a Torí des de fa 16 anys.

stats