La 'bufetada' que avalava el fitxatge de Flick
Encara que Xavi fos ratificat a finals d'abril, el seu càrrec sempre havia penjat d'un fil. Per això, en paral·lel, Deco i Bojan es van entrevistar amb Hansi Flick. Quan van tornar del viatge, es van reunir amb el president Laporta per avalar el seu fitxatge. Els va agradar el manual de joc, el tarannà, l'experiència i, sobretot, la seva capacitat per adaptar-se a les condicions blaugranes: un equip que no podria fitxar i que hauria de recórrer als veterans i a La Masia. "Hem parlat amb un entrenador", van dir-li. Quina bufetada més elegant.
L'aterratge de Flick al Barça va ser gradual. Laporta es va encarregar de tutelar-lo des del principi i el club, de protegir-lo davant dels mitjans. No va oferir la primera conferència de premsa fins dos mesos després. Mentrestant, alguns jugadors, sobretot els de La Masia, ja s'entrenaven amb ell. De seguida es va fer córrer que estava enamorat dels joves del planter. Un missatge que alguns no ens vam acabar de creure –ho admeto, pensava que era propaganda– però que ha resultat cert al 100%.
Si alguna cosa van notar els futbolistes és el canvi de tarannà. S'acabaven els caramels i els premis pel rendiment immediat. Perquè, per a Flick, fer les coses bé forma part de ser professional. Comparant-lo amb el seu predecessor, des del vestidor deien que havia imposat un "règim militar". A la vegada, li reconeixien el tracte sincer i proper. Que protegeix el jugador, que va de cara i que no enganya.
El tarannà abans, durant i després dels partits és oposat al de Xavi. S'esforça per ser amable a les sales de premsa malgrat que algunes preguntes li puguin semblar kafkianes o perverses. Quan roda la pilota, esquiva l'àrbitre i exigeix als futbolistes que se centrin en el joc i no en totes les coses externes. I al final, en les tradicionals converses que té amb Laporta per valorar el partit, no busca excuses si el resultat no és bo i basa el seu discurs en el futbol.
Al Bernabéu, el més fàcil hauria estat engegar a pastar fang Ancelotti, que li recriminava que els del Barça s'havien passat amb la celebració del quart gol. Ell va demanar disculpes. Al vestidor, els futbolistes li exigien un dia extra de festa. Després de golejar el Bayern i el Madrid, molts haurien cedit. Ell, no.
Laporta se la va jugar fent fora Xavi, però el president ho tenia claríssim. La va encertar de ple. I gràcies als bons resultats esportius ningú parla dels comptes, de pèrdues ni d'impagaments. De fet, si tot segueix així, té la reelecció assegurada. Flick ho ha aconseguit. Quan li donen la Creu de Sant Jordi?