Ni el Brasil ni Bartomeu havien pogut convèncer Xavi

Barcelona"Ho van arribar a negar, però el Barça em va venir a buscar dues vegades", comentava Xavi el dia de la seva presentació com a tècnic blaugrana. Va ser durant els últims mesos de Josep Maria Bartomeu com a president. Primer al gener, per substituir Ernesto Valverde, i després a l'estiu, quan es buscava recanvi per a Quique Setién. En cap dels casos va voler anar al Camp Nou perquè "sentia que no era el moment". Ara bé, abans de donar el sí a Joan Laporta, Xavi va tenir un altre pretendent: la selecció del Brasil. Una proposta que també va declinar perquè, com va deixar ben clar en el retorn a Barcelona, ell només volia pujar al tren del Barça.

La història de la canarinha no era gaire coneguda, encara que Tite hagués confirmat que havien parlat amb Xavi. Es remunta a abans de l'estiu. La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) encara havia de disputar la Copa Amèrica, però ja començava a planificar el futur de la selecció a llarg termini. Van pensar en Xavi com a relleu de Tite, l'actual seleccionador brasiler. La proposta consistia en convertir Xavi en la mà dreta de Tite des de la Copa Amèrica fins al Mundial de Qatar. El seu rol seria el de segon entrenador, però no tant per assessorar el tècnic com per començar a familiaritzar-se amb els jugadors i amb les rutines de treball de la seleção. D'aquesta manera, al principi del 2023, un cop acabat el torneig, Xavi passaria a ser el primer entrenador del Brasil.

"La meva única il·lusió era venir al Barça", va respondre a l'hora de justificar la negativa a la CBF, que li oferia un contracte fins al Mundial del 2026. Xavi tenia coll avall que més tard o més d'hora tornaria a Barcelona i sabia que, amb Laporta a la llotja, i malgrat la negativa inicial del president, es començaven a moure les peces per acabar ocupant un lloc a la banqueta del Camp Nou.

Carabasses a Bartomeu

Un lloc que no va voler ocupar abans, tot i la insistència de Bartomeu perquè tornés al Barça, ja al principi del 2020. Eren moments d'hores baixes de la directiva, que vivia en un conflicte latent amb el vestidor, sobretot amb alguns pesos pesants. "Sentia que no era el moment, que era massa aviat", responia Xavi, evitant donar-ne més detalls. De fet, va rebre a Doha una representació blaugrana formada per Òscar Grau i Éric Abidal, que aleshores eren CEO i secretari tècnic del club, respectivament. Xavi va declinar l'oferta, com també a l'estiu, quan la junta el va anar a buscar, una altra vegada, després de comprovar que el fitxatge de Quique Setién com a relleu d'urgència de Valverde havia sigut un fracàs estrepitós. "Llavors no era el moment tampoc. I, a més, hi havia unes eleccions pel mig", justificava l'entrenador. Uns comicis en què el candidat Víctor Font comptava amb Xavi com a estendard del seu projecte, tot i que el terrassenc va optar per no intervenir directament durant la campanya i va acabar restant vots a Font.

Però, per què arriba tan tard el seu fitxatge? Laporta hauria pogut contractar el tècnic a l'estiu, quan buscava un recanvi per a Ronald Koeman. La versió oficial és que el president "va voler donar un marge de confiança" al neerlandès. Ara, fonts del club asseguren que al darrere d'aquella decisió s'hi amagaven els problemes econòmics per fer fora Koeman –més de 10 milions d'indemnització– i, també, que no acabava de veure clar que Xavi estigués preparat per assumir el càrrec. El mateix Laporta va arribar a dir que el veia "verd". El procés es va accelerar al setembre i va culminar al novembre, quan la situació esportiva va passar a ser "insostenible". "M'agradaria que s'hagués trobat les coses més fàcils, però sap que té tota la nostra confiança. I si es torcen les coses, tindrà el nostre suport. I si es torcen més, encara en tindrà més", afirmava el president. Dos anys després, comença finalment l'era de Xavi Hernández al Camp Nou.