La "bogeria" de Flick que desespera els rivals del Barça

BarcelonaEl barcelonisme compta els dies per retrobar-se amb la millor notícia d'aquest inici de temporada: el llibret de Hansi Flick. Rica en verticalitat i molt generosa en atreviment, la proposta de l'entrenador alemany també s'ha traduït en un expedient gairebé immaculat pel que fa a resultats. El seu Barça lidera la Lliga amb tres punts de marge sobre el totpoderós Reial Madrid de Mbappé, mentre que a la Champions va sobreposar-se a l'ensopegada inicial al camp del Mònaco amb una golejada sense pal·liatius contra el Young Boys. Després de la segona aturada internacional del curs, el calendari es complica amb la visita del Bayern a Montjuïc i un clàssic al Santiago Bernabéu. Seran dues proves de foc que desafiaran l'olfacte de Lewandowski, el talent de Lamine Yamal i la versatilitat de Raphinha, però també el risc d'una línia defensiva radicalment avançada que desespera els oponents.

Hi ha una estadística que palesa perfectament aquesta última virtut: la dels fores de joc provocats. Cap equip de les grans lligues europees té la capacitat del Barça per inhabilitar els jugadors rivals quan es desmarquen a l'espai, que és el camí més curt que troben per treure's de sobre la pressió asfixiant a camp propi i intentar generar perill per a la porteria culer amb passades a l'esquena dels defenses. A la Lliga, en les vuit jornades disputades, l'esquadra de Flick ha deixat en fora de joc 62 vegades els atacants dels conjunts amb els quals s'ha enfrontat, la qual cosa genera una mitjana de 7,75 cops per duel. Especialment cridanera va ser l'estadística del dia de l'Alabès, amb 11 orsais en 90 minuts i tres gols ben anul·lats per pocs centímetres. Molts menys fores de joc (15) ha provocat el Madrid en total a la Lliga (1,8 per duel), mentre que el Brighton anglès és el segon equip de tot el continent després del Barça en aquest art (31 orsais, just la meitat que els blaugranes). Les dades espanten, però tenen explicació.

La lliçó de Hansi Flick funciona, però obliga

Si el Barça es fa un tip de provocar que els àrbitres assistents aixequin la bandereta és perquè té una prioritat col·lectiva: defensar com més a prop millor de la porteria rival. Aquesta recepta exigeix la presència dels davanters en la primera línia de pressió, obliga els migcampistes a mossegar els jugadors que generen joc a l'oponent i demana el màxim risc als centrals i als laterals, que sovint es posen al límit de la medul·lar en balanç defensiu i avantposen fer el pas endavant necessari per inhabilitar els oponents abans que esperar les envestides protegits a prop de l'àrea pròpia. El futbolista que està coordinant el crit del fora de joc és el més veterà, Iñigo Martínez, que mai en la seva dilatada trajectòria havia defensat tant al límit. Tampoc Kounde està avesat a fer tantes cobertures a 40 metres o més de la seva porteria. Balde, Eric Garcia i Cubarsí, educats a La Masia, sí que estan habituats a defensar amb un sentit ofensiu, però en l'elit mai havien portat aquest esperit tan a l'extrem.

Fonts del vestidor consultades per l'ARA defineixen entre rialles com "una bogeria" la defensa avançada que proposa Flick, però celebren que la lliçó estigui apresa i funcioni. "Els davanters rivals ho tindran complicat. Ara bé, si ens entren de segona línia, ens poden fer mal", afegeixen. Per evitar aquest possible punt feble, asseguren, és peremptori que la pressió no deixi maquinar ni passades ni desmarcades als migcampistes oponents. El mateix Flick és el gran impulsor d'aquesta manera d'expressar-se al terreny de joc, però un dels seus auxiliars, Heiko Westermann, és qui més treballa els mecanismes per parar la trampa del fora de joc amb el mínim risc d'agafar-se els dits. Aquest membre de l'staff parla amb coneixement de causa, ja que va jugar de central durant 18 anys de professional i va ser internacional absolut amb Alemanya. A més, sap enraonar en castellà perquè va viure un any a Sevilla.