Barcelona fa les paus amb l'arbre que explica la història del Barça

BarcelonaDurant molts anys, el Pi de les Corts va ser un dels punts de trobada dels barcelonistes. Ara, aquest pi sembla trist, a prop de la confluència de travessera de les Corts i el carrer Vilamur, protegit per unes velles tanques de ferro. Fins avui. Després de mesos de demanar-ho, la Penya Blaugrana de les Corts ha aconseguit que s’inauguri una placa per recordar la importància d’aquest arbre que ha sobreviscut al pas dels anys. "Cal recordar els llocs que formen part de la història del Barça", diu Toni Planchart, el president de la penya. Sí, el Pi de les Corts, situat al gol nord del vell estadi de Les Corts, va ser durant dècades un lloc tan conegut com la font de Canaletes, per als barcelonistes. Però la història l’ha arraconat. El temps no perdona, tot i que amb iniciatives com aquesta es pot lluitar per evitar que l’oblit triomfi.

La inauguració de la placa aquest divendres serà un moment especial just ara que se celebren els 100 anys de l’arribada del Barça al barri de les Corts, quan es van comprar uns terrenys on encara hi havien plantades patates, quan la junta blaugrana va trepitjar per primer cop els terrenys. Fa un segle s’inaugurava un estadi que ha passat a formar part de l’imaginari col·lectiu blaugrana, un nom que els avis han explicat als nets, entre veritats i algunes exageracions, com la llegenda que diu que Les Corts es va quedar petit gràcies a Kubala. L’estadi ja s’omplia abans de l’hongarès, de fet. I precisament Kubala era un dels jugadors que també esperava sota el Pi de les Corts després dels entrenaments. Molts socis del Barça recorden els jugadors als peus del pi esperant els seus companys abans de fer de les seves pels locals del centre de la ciutat. Llavors tothom sabia on anaven a parar, Kubala i companyia, quan queia el sol.

Planchart treu pit, després d’anys de lluita amb les autoritats del districte per aconseguir aquesta placa, mostrant el seu agraïment a l’ARA per haver-se fet ressò en dos articles sobre la importància d'aquest pi: el primer de l’any 2015 d’en Toni Vall, que ja recordava com el Pi de les Corts era "un punt de trobada i referència per als vells barcelonistes i sobretot per a les penyes quan acudien al camp"."«Ens trobem al pi» era una frase recurrent per trobar-se abans o després del partit per anar a fer el cafè postpartit, i era lloc de discussions i tertúlies entre aficionats", recorda Planchart. "Era on la gent discutia sobre els jugadors quan les coses no anaven bé. I on els jugadors, al sortir del camp, es trobaven abans d’anar de gresca", afegeix Blanchart sobre aquest pi que va ser plantat el 1836, a la travessera de les Corts entre Vallespir i Numància. En el seu moment, era un dels pins del carrer de Gerard Piera, que tenia pins a banda i banda. El creixement de l’estadi de Les Corts va modificar el traçat d’aquest carrer, abans ben llarg i ara amagat a prop de la Gran Via de Carles III, tot i que alguns pins van sobreviure als seus extrems. A la part est només queda aquest pi pinyoner, on els nens s’enfilaven buscant pinyons durant dècades, mentre els barcelonistes la feien petar als seus peus un cop s’hi va aixecar l’estadi.

El Barça havia arribat als terrenys de Can Guerra, com eren coneguts, quan Joan Gamper va signar el febrer del 1922 els contractes d'una operació en què el Barça va pagar a la propietària, Mercè Déu i Majó, un total de 928.500 pessetes emetent bons de deutes comprats per uns socis que ja seguien el club de forma fidel. La primera pedra del vell camp de Les Corts es va col·locar el 19 de febrer del 1922. "Aquell dia tots trepitjàvem patates, ja que era un camp de patates llestes per a la collita", recordaria el fill de Joan Gamper. El 20 de maig del 1922 l’estadi va inaugurar-se amb el Barça derrotant el Saint Mirren escocès per 2-1, amb el defensa visitant Bob Birrell marcant en pròpia porta el primer gol del nou recinte, quan va néixer el costum de trobar-se al pi.

Un barri lligat a la història del club

El Pi de les Corts encara és al seu lloc, catalogat i declarat com un espai d’interès local. La placa, de fet, servirà per seguir marcant els escenaris històrics del futbol barceloní, ja que un estadi tan màgic com el de Les Corts ara mateix només disposa d’una vella placa a la façana d’un bar, molt amagada, a la cantonada amb el carrer Numància. Pots passar per davant sense veure-la, sense saber que on s’aixequen aquests edificis durant dècades s’hi van cridar gols, del 1922 al 1957. No gaire lluny hi ha el carrer dedicat al fundador del Barça, Joan Gamper, que va presenciar la inauguració del carrer en persona el 24 de juny del 1934 amb l’assistència del president de la Generalitat, Lluís Companys. Amb el franquisme, el carrer va recuperar el seu nom anterior, Crisantemo, tot i que a finals dels anys 40 es va aconseguir recuperar el nom dedicat a Gamper. Gràcies a la placa, alguns joves aficionats i molts turistes dels que desfilen per la travessera de les Corts camí del Camp Nou descobriran la història del Pi de les Corts. I de l’estadi. I potser s’hi aturaran una estona. I aquell "Ens trobem al pi" tornarà a tenir vida.