El Barça compleix en el tràmit contra el Vissel Kobe (0-2)

BarcelonaEl Barça ha tancat aquest dissabte la seva gira asiàtica amb victòria en el segon test, contra el Vissel Kobe (0-2), complint, arribant a uns mínims d'exigència per evitar dubtes existencials. Era el guió que s'esperava d'un amistós que es disputava a l'altra punta del món per respectar l'acord de patrocini amb Rakuten. L'atractiu de veure jugar Andrés Iniesta, David Villa i Sergi Samper ha servit per ensucrar-lo, per a l'aficionat més romàntic. Ha sigut un tràmit que tindrà una transcendència lleu, molt lleu, en la planificació de l'estiu. Ernesto Valverde va recordar en la prèvia que l'equip no va sobrat d'entrenaments. Té raó.

De moment treballa amb rols, no amb dorsals. L'entrenador basc no podrà començar a reconstruir els seus sistemes fins que Luis Suárez i Leo Messi es reincorporin la setmana vinent a la rutina del grup. Que Antoine Griezmann jugui només 45 minuts concreta el simulacre de l'onze de gala. És la primera peça de l'efecte dominó que definirà el col·lectiu. El francès ha tornat a jugar amb molta llibertat, des del centre, en alguns moments fent de davanter de referència i de 'deu', rebent entre línies i distribuint el joc. Collado ha fet d'extrem pur a una banda i Rafinha a l'altra, enganxat a la línia de banda a cama canviada, amb galons per voler rebre la pilota en la zona de creació i guanyar metres.

El ritme i Carles Pérez

Si aquesta distribució és la que té Valverde a la llibreta, hi haurà molts canvis aquest any al Camp Nou. Aquest esquema 4-3-3 podria encasellar Suárez i Griezmann en la posició de 'nou'. És precisament el càsting que des de les oficines del club volien evitar, a l'espera de Coutinho i els velocistes de la plantilla. Ousmane Dembélé aquest dissabte sí que ha fet mèrits per -com a mínim- presentar candidatura a ser la tercera branca del trident ofensiu. El francès ha generat perill en accions individuals i s'ha entès bé amb les arribades de companys en segones accions. Han sigut només quinze minuts, però suficient.

El partit ha perdut la poca competitivitat que tenia durant la segona part. El Barça ha sigut molt superior sense filar un joc trenat, limitant-se a no cometre errades greus i a aprofitar les del rival. En l'intercanvi de cops guanyarien els barcelonins en 10 de cada 10 partits. Les transicions s'han imposat als interiors i a les defenses, senzillament correctes, poc exigides. Primer Riqui Puig i després Frenkie de Jong han hagut de ser més pràctics que determinants. S'ha dibuixat un partit per a jugadors com Carles Pérez, que ha aprofitat la seva estona de protagonisme per signar dos gols i endur-se el títol simbòlic de golejador de la gira, per assenyalar La Masia. El Barça torna a Barcelona amb feina per davant i la necessitat de retrobar-se amb la seva identitat.