El Barça de Xavi treu or de París

Enviat especial a ParísEl Barça de Xavi ja no tem els fantasmes d'Europa. El Barça de Xavi ara treu or d'Europa. És el Barça d'un vestidor unit. Un grup de jugadors que van saber divertir-se, patir, sobreviure i, sobretot, sortir amb un marcador triomfant del Parc dels Prínceps. Gràcies a un doblet d'un Raphinha pletòric i un cop de cap de Christensen, els blaugranes van saber neutralitzar i superar el PSG de Luis Enrique i Kylian Mbappé (2-3). Faltarà rematar la feina i allargar les bones sensacions en la tornada a Montjuïc, però el Barça de Xavi, endossant-li tres gols a domicili al PSG, recorda a tot Europa que s'ha guanyat el dret a somiar.

El Barça va tornar de París amb un premi merescut. En un partit marcat per la igualtat, el conjunt blaugrana va saber transitar per les diferents fases que demanava l'enfrontament i maximitzar, sense ser pretensiós, les seves virtuts. Alternant el bon joc amb l'efectivitat, el cor del Barça mai va deixar de bategar contra un PSG que va començar el duel esperonat, però que va sucumbir davant el pla dels de Xavi. Els blaugranes van saber evitar un intercanvi de cops al Parc dels Prínceps i van tancar la primera part amb el marcador a favor gràcies a un gol de Raphinha, que va recollir un refús d'una jugada elèctrica que va néixer amb passada vertical de Pau Cubarsí, genial un cop més. El central de disset anys va trobar Lewandowski, el polonès va fer un teva-meva amb Lamine Yamal i tot plegat va acabar amb Raphinha rematant la jugada.

Després d'una primera meitat en què els blaugranes van ser superiors i van marxar manant al marcador al descans, el Barça va començar la represa cremant en un infern del qual va saber renéixer. Luis Enrique va moure les peces –Barcola va substituir un discret Asensio– i el PSG va saltar a la gespa que semblava un altre. L'energia del conjunt francès era tan elevada que va sobrepassar tot l'equip blaugrana capgirant el marcador en només cinc minuts. Araujo anava desbordat intentant treure aigua del vaixell, intentant aguantar les envestides locals, però Dembélé va deixar endarrere tots els errors del primer temps amb un golàs. L'ex del Barça va recollir un refús, precisament d'Araujo, i, fent gala de la seva condició d'ambidextre, va fintar Roberto amb la dreta i va connectar un obús impossible per Ter Stegen amb l'esquerra.

El PSG fa dos gols en cinc minuts

Sense temps de recuperar l'alè, va arribar el segon dels francesos. Amb un Parc dels Prínceps embogit, amb uns ultres tant pesats com bocamolls i barroers, l'equip de Luis Enrique va dibuixar una jugada col·lectiva preciosa que Vitinha, esmunyint-se del marcatge de Roberto i De Jong, va culminar de manera delicada. El 2-1 va ser una punyalada directa al cor del barcelonisme: els fantasmes d'Europa semblaven tornar a planar sobre les espatlles ajupides i les cares llargues dels jugadors de Xavi Hernández. La sagnia hauria pogut ser encara pitjor perquè Barcola va posar a prova un Ter Stegen que, ajudat pel travesser, va rebutjar el xut de l'atacant francès.

Però si bé Luis Enrique havia sacsejat el tauler substituint Asensio, Xavi també va jugar una de les seves millors cartes: Pedri, que portava un mes de baixa després de l'enèsima lesió muscular, sortia a jugar. I la seva entrada va ser un bàlsam, perquè en la primera pilota que va tocar, va servir una passada delicada al cor de l'àrea que un Raphinha en estat de gràcia va rematar amb fe. La pilota, mossegada, va sorprendre Donnaruma. El gol va ser una bombona d'oxigen per al Barça que aconseguia anestesiar el PSG quan més crescut i ferotge estava en el partit.

Era un duel trepidant i encara quedaven pàgines per escriure. El PSG buscava recuperar les constants vitals. Araujo, providencial, va pispar una pilotada decisiva a Vitinha. Dembélé, extramotivat, toparia amb el pal. Però el relat estava en mans del Barça, perquè Christensen, un altre nouvingut a la festa i que va rellevar un exigit De Jong que, com Pedri, feia un mes que no jugava, es convertiria en un dels herois de la nit. En un servei de córner defensat de manera nefasta pels de Luis Enrique, el danès va superar el salt precipitat de Marquinhos i la tebiesa en la sortida de Donnaruma per enviar una rematada fàcil al fons de la xarxa.

Esclat d'emoció blaugrana. Els de Xavi tornaven a manar en el partit. Els de Xavi tornaven a sentir-se grans en un partit de quarts de final de Champions. Era una sensació ja massa allunyada per un equip que els últims anys ha sigut maltractat i humiliat a Europa. Encara quedava feina per fer. El marcador (2-3) era or. Calia guardar el botí en un cofre i tancar-lo amb un bon cadenat. I, malgrat les pessigades del sempre combatiu PSG de Luis Enrique, malgrat l'ajuda arbitral perdonant l'expulsió a Vitinha, el Barça de Xavi va saber patir i resistir.

El Barça de Xavi ja no tem els fantasmes d'Europa. El Barça de Xavi va saber divertir-se i, també, sofrir al Parc dels Prínceps. Com va escriure Ernest Hemingway, París era una festa. L'escriptor rememorava en aquell llibre la seva joventut als anys vint a la capital francesa. Llavors, el PSG ni existia. El Barça, sí. El pes de la història s'ha de fer valdre també a Montjuïc. Jugar les semifinals de la Champions ja no és una quimera, sinó un somni cada cop més dolç.