Xavi debuta patint en un derbi com els d’abans (1-0)

BarcelonaTots necessitem creure, en aquesta vida. Creure que les coses no aniran sempre malament, que estem en bones mans. I el Barça s’ha entregat a Xavi Hernández, donant les claus de casa, el cotxe i la segona residència –els afortunats que en tenen– al tècnic terrassenc. I el debut del nou entrenador va ser prou engrescador . Una posada en escena valenta, atrevida, amb els gestos justos per endollar un estadi ben necessitat d’alegries. Per començar, triomf al derbi contra un Espanyol que no va posar les coses fàcils fent patir de valent el Camp Nou, no fos que algú pogués pensar que en un sol partit Xavi faria miracles (1-0). Per al barcelonisme, però, va ser una d’aquelles primeres cites en què tornes a casa somiant ja en la pròxima. Amb aquella rialla a la cara de qui s’està enamorant, de qui sent que aquest cop sí, serà la bona.

Xavi tornava a casa. I tornava el derbi, després d’un any al purgatori de Segona d’un Espanyol amb les idees molt clares. Els blanc-i-blaus són així. Cada cop que toquen fons, tornen més forts, amb la pell més dura. I aturant el ritme del Barça i defensant amb les línies juntes, van aconseguir per moments bloquejar els atacs d’un Barça ple de jovenets. En el retorn del derbi, el millor va ser veure dos equips plens de jugadors que s’han format a la Ciutat Esportiva Joan Gamper o la Dani Jarque. Jugadors que senten els colors i que en dues ocasions van estar a un pas de perdre els papers. Va ser un derbi com aquells d’abans, emocionant, elèctric, polèmic. L’esperit de resistència de l’Espanyol, però, no va ser prou fort per aturar un Barça que vol córrer lliure, i allunyar-se d’aquest passat terrible de les últimes temporades. Els dos clubs, de fet, tenen en comú que estan construint un futur millor, després d’uns anys complicats. L’Espanyol va marxar emprenyat amb l’àrbitre i estirant-se dels cabells conscient que havia perdut una bona oportunitat al Camp Nou.

Xavi va fer del debut una declaració d’intencions. Com si fos un discurs per començar una legislatura, va fer jugar vuit futbolistes formats a La Masia. Dos d’ells, de 17 anyets. I un d’ells, Ilias, debutant en partit oficial al primer equip. El jove d’Hostalets de Pierola va demostrar tenir caràcter amb dues o tres accions, però al descans Xavi li va donar repòs apostant per un altre jove descarat, Abde. Un altre punt del programa de Xavi és aquest: si cal fer canvis al descans, els farà. No li tremolarà la mà. Fent de Piqué l’encarregat de transmetre els missatges que li enviava des de la banda, Xavi va sortir amb un 4-3-3 de manual, obrint el camp amb Gavi i Ilias, creant els espais on els dos neerlandesos, Memphis i De Jong, van semblar sentir-se més còmodes que amb el seu compatriota Koeman. Un Barça treballat, però encara en fase de creixement. Les revolucions requereixen cert temps, per triomfar. I Xavi treballa amb un munt de jugadors importants lesionats, per començar. El futbol total de Xavi va enredar-se per moments en la teranyina d’un Espanyol que punxava, entremaliat, quan podia sortir al contraatac gràcies a la clarividència de Darder i el talent d’un RDT que va tenir dues ocasions per esguerrar la festa de Xavi. Al descans, de fet, la millor ocasió del partit havia sigut seva, en un xut desviat per poc per la defensa blaugrana.

Un Espanyol orgullós

El domini, però, era d’un Barça que va trobar el gol en un moment clau, l’inici de la segona part. Ideal per no posar-se nerviós mirant el rellotge. Gavi, cada cop més madur, va oferir una passada a l’espai deliciosa a Memphis, que va caure davant Cabrera en un penal d’aquells que no posaran mai d’acord els aficionats dels dos equips. El neerlandès va ser l’encarregat de marcar el primer gol de l’era de Xavi, i va fer esclatar un estadi que necessita engrescar-se amb el discurs de Xavi. El discurs de l’Espanyol també quedava clar quin era: protestar a l’àrbitre, que va perdonar a un Abde molt endolat la segona groga, i caure amb el cap alt, amb quatre ocasions d’RDT i Dimata que van posar la por al cos al Camp Nou. El guió, però, estava destinat a ser un final feliç per a Xavi, que en els últims minuts va intentar sumar a la causa Coutinho i Riqui Puig. Li va tocar acabar patint, serrant les dents. Com si les ocasions de l’Espanyol fossin un avís a aquells que es pensaven que tot serà bufar i fer ampolles. Xavi, però, va demostrar que a més de tenir discurs, sembla tenir sort. Dimarts farà falta, contra el Benfica.