El Barça de Xavi sota la mirada de Flick: qui podria fer què?

BarcelonaPressions ferotges, defenses atrevides i atacs contundents. Aquests serien els pilars del futbol que sent i aprecia Hansi Flick. Un futbol que el nou entrenador del Barça, nascut a Heidelberg, va poder posar en pràctica durant la seva etapa al Bayern. Durant el 2020, el conjunt alemany va ser un cicló que va arrasar en tots els rivals per aixecar els sis títols als quals optava.

Ara arriba al Barça, on s'haurà d'adaptar a un nou context i també a futbolistes diferents dels d'aquell Bayern. A Múnic es van alinear tots els astres: una plantilla excepcional, jugadors en el millor moment de la seva carrera esportiva i un convenciment absolut que no només podien guanyar amb aquella idea futbolística, sinó que estava claríssim que ho farien i, a més, amb una contundència mai vista. 

Aquell Bayern va guanyar els 11 partits de la Champions 2019-2020 i va acabar la competició amb gairebé 4 gols de mitjana per partit. Flick va ser el pare d'aquell equip mític, que va firmar el millor any en la prolífica història del Bayern. El seu mèrit és inqüestionable perquè el mateix equip, amb Niko Kovac a la banqueta i malgrat alguns resultats positius, anava pel pedregar. Però, malgrat tot, sembla agosarat pensar que el Barça podrà emular aquella manera de jugar. És probable que Flick busqui una proposta més semblant a la que va intentar instaurar, sense èxit, en la selecció alemanya. Un futbol també ofensiu i proactiu, però amb més pausa i control.

Sigui com sigui, com es juga al futbol que realment sent Flick? Les pressions agressives neixen de la clara voluntat d'ofegar la sortida de pilota del rival. No té por, si s'escau, d'anar a buscar el porter de l'equip contrari dins de la seva àrea petita. Els futbolistes treballen aquesta pressió de manera coordinada i amb sincronia, de manera que si el davanter centre salta ja sap que els seus companys del darrere teixiran una teranyina per tapar les línies de passada del jugador rival que disposa de la pilota.

El Bayern de Flick volia recuperar-la ben amunt. Així doncs, la pressió alta i l'activació després de perdre la pilota (el famós gegenpressing) eren trets distintius de l'equip. Per garantir l’èxit de la maniobra calia treballar bé la profunditat defensiva, la reducció d'espais al rival en direcció a la pilota. El Bayern defensava cap endavant i situava l'última línia ben amunt. En aquest sentit, la potència i velocitat a camp obert de Boateng, Alaba i Davies ajudava a apagar incendis quan el rival podia sortir de la pressió i jugava en llarg.

Tot i que la majoria d'observadors apuntaven que jugar amb la línia defensiva tan alta era un risc exagerat i una actitud fins i tot suïcida, la realitat és que el Bayern de Flick patia de veritat si el rival era capaç de jugar en camp contrari i enfonsar la defensa bavaresa. Era llavors quan els centrals o els laterals, acostumats a jugar lluny de Neuer, podien cometre errors de posicionament i permetre rematades senzilles al rival. Precisament Neuer també va ser fonamental per a l'èxit de la idea. La seva capacitat per fer de porter-lliure i jugar molt lluny de l'àrea el convertia en un valuós actiu a l'hora de tallar els contraatacs de l'altre equip.

Amb pilota, Flick procura diverses alternatives. No és un entrenador de només una velocitat i una sola direcció. Intenta atacar de pressa i aprofitar els espais, i aposta per un ritme frenètic i una ràpida execució de les accions, però també és conscient de la necessitat de madurar les jugades si així ho demana el rival o el moment del partit. En aquest sentit, l'alternança de passades (curtes, llargues, de seguretat o a la desmarcada del company) són habituals en els seus plantejaments. Sí que és cert que els extrems són molt aguts amb les desmarcades de ruptura, però també serveixen per estirar les línies enemigues i trobar espais interiors. Aquests eren aprofitats de meravella, al Bayern, per jugadors com Müller, Thiago o Kimmich. Aquests dos últims marcaven el ritme dels partits.

Com s'adaptaran Pedri, Joao Félix o Lewandowski a l'esquema de Flick?

Al Barça, en el cas que Flick tingui la intenció d'emmirallar-se en el seu Bayern, serà important que Ter Stegen se situï sempre lluny de l'àrea quan l'equip ataqui. Koundé o Fort podrien ser el seu Pavard per sortir i tancar amb tres. A l'eix de la defensa, Araújo hauria de ser important per la seva capacitat de corregir amb molts metres a l'esquena (si jugues amb la línia defensiva molt amunt necessites defenses potents i ràpids). Flick també aprecia els centrals amb bona sortida de pilota i creativitat en la passada. Precisament per això Cubarsí podria ser el seu Alaba. Veurem com torna Balde de la lesió, però en els seus millors moments semblava un Alphonso Davies en miniatura.

De Jong, en escenaris de transicions, es podria convertir en el seu Goretzka particular, i entre Pedri i Gundogan hauria de trobar el seu Kimmich o Thiago que dicti el tempo del partit. Raphinha, que no té el driblatge de Coman, és, en canvi, generós en la pressió. Potser Flick valorarà aquest aspecte del brasiler. Gavi i Fermín tenen una energia i voracitat que, d'entrada, semblen casar molt bé amb l'estil del tècnic alemany. A més, també haurem de veure quin rol té pensat per a Lewandowski, que evidentment ja no és el mateix futbolista que fa quatre anys. Una altra qüestió interessant serà seguir l'evolució de Lamine Yamal sota la batuta de l'entrenador alemany i també comprovar fins a quin punt tenen cabuda en el seu projecte futbolistes com Cancelo o, sobretot, Joao Félix.

Hansi Flick: camaleònic en funció del rival que tingui al davant

Si un equip de Flick pot córrer i liquidar-te amb ràpides transicions, ho farà. De fet, les transicions ofensives són una de les fortaleses del catàleg tàctic de l'entrenador alemany. Però ni de bon tros el seu únic argument ofensiu. Si un equip de Flick no pot córrer amb grans espais perquè el rival es planta al darrere amb l'autobús, ell treballa molt bé un mecanisme sovint infravalorat perquè fa poc modern: la centrada i la rematada. El Bayern de Flick arribava bé per fora, amb bona simbiosi lateral-extrem, i després carregava l'àrea de manera ferotge. Ho feia amb gran nombre d'efectius per tenir més opcions de rematada, però també de manera molt intel·ligent: els davanters es repartien per buscar les pessigolles a tots els defenses i ocupar les diverses zones de rematada.

En realitat, el futbol que estima Flick té un punt d'esbojarrat i salvatge… i no és divertit, això? I també competitiu, perquè aquest futbol es pensa, es dissenya, s'estructura, s'entrena i s'executa tenint en compte les virtuts i els defectes dels futbolistes. En realitat, de les seves característiques en neix la proposta definitiva.

Marc Mayola és un analista expert en el Bayern de Múnic