Una golejada per emmarcar i per plantar cara també a la Lliga (7-1)

BarcelonaNo cal guanyar sempre amb èpica, com a Lisboa. Els grans equips també saben enllestir la feina en pocs minuts, com va fer el Barça de Flick davant un València convertit en un ninot destinat a cremar. Una exhibició ofensiva que recorda altres èpoques, quan golejar era una rutina. El nou Barça, ple de cares joves, va desfer el malefici de les darreres setmanes a la Lliga, fent pagar els plats trencats a un València que va sortir escaldat de Montjuïc (7-1). En tot just 15 minuts, el Barça ja havia marcat tres gols.

Després de tantes emocions, al Barça li calia un partit com aquest: plàcid, fàcil. Feia falta un dia com aquest, tan bonic com un diumenge en una cala de la Costa Brava veient com cau el sol envoltat de gent que estimes. Si l’equip femení havia començat la feina golejant un altre cop el Reial Madrid, més tard els homes es van sumar a la festa en una exhibició coral en què gairebé tots els jugadors van jugar a un nivell molt alt, inclosos els que no van marcar, com Lamine Yamal, sempre a punt per fer-ne de les seves.

És ben cert que el rival va ajudar, immolant-se amb un inici de partit estrambòtic. Però calia aprofitar-ho. Calia ser on tocava. I el Barça va fer-ho. Després d’una estranya ratxa de resultats en què s’ha guanyat un títol i s'ha enamorat Europa però es punxava amb el Las Palmas o el Getafe a la Lliga, calia sumar els tres punts per evitar veure com el Reial Madrid s’allunyava massa. L’equip de Flick, que només portava un triomf en els darrers set partits de Lliga, va saber aprofitar-se dels turmells de fang del València. I això que el diumenge havia començat de la pitjor manera, amb Pedri arribant a la Ciutat Esportiva amb mal de panxa. El canari va acabar fora de la convocatòria, cosa que va obrir la porta a la presència a l’equip titular de Frenkie de Jong. I el neerlandès faria, al cap de dos minuts, el primer gol. Així és el futbol. I la vida, de fet. Algú té un mal dia o es posa malalt, i algú altre se n'aprofita. El neerlandès, sempre jutjat per una afició que desconfia d’ell, va rebre una assistència meravellosa de Lamine Yamal per enfonsar moralment el València. L’equip visitant es troba en un dels pitjors moments de la seva història, en zona de descens i amb l’aigua al coll. Era la víctima ideal.

Fermín, en forma

El tècnic alemany havia decidit fer canvis a l’equip, més enllà de l'obligat de Pedri. L’alemany va satisfer un polonès, Szczesny, fent-lo jugar a la lliga tot i el seu mal partit a Lisboa. A un altre polonès, Lewandowski, el va fer descansar. El seu substitut, Ferran Torres, se n'aprofitaria fent el 2-0, gol que no va celebrar, perquè ell és valencianista. Pobre València, devia pensar el davanter, al veure com el deixaven sol per marcar el segon gol en només 9 minuts. Però al futbol, com a la vida, el que cal és fer la teva feina, encara que et faci pena veure algú que t'estimes fet miques. Ferran va posar el peu, va demanar perdó als aficionats visitants i l’Olímpic va fer festa grossa –sense animació organitzada, esclar–, una festa veient com el Barça enllestia la feina aprofitant la defensa avançada dels valencians, que permetria que Raphinha fes el tercer al cap de 14 minuts de joc després d’una gran assistència de Ferín, que també volia aprofitar la seva presència a l’equip titular. De fet, seria l’andalús l’encarregat de fer el quart abans de la mitja hora de joc, quan el València ja era una joguina en mans d’un Barça que faria el cinquè abans del descans. L’autor? De nou, Fermín.

Era l’inici de partit somiat, amb Lamine Yamal fent trucs amb la pilota. I amb Szczesny mirant-ho tot de lluny, relaxat, com fan els pares amb els nens quan juguen. Tant relaxat que quan li va tocar entrar en acció, gairebé pren mal, ja que va cometre un penal abans del descans. Una nova errada, tot i que va tenir sort, ja que just abans Gayà havia fet falta a Kounde, a l’inici de l’acció. I el penal no es va xiular. El partit, llest per a sentència al descans, es va anar encaminant cap a una golejada encara més espectacular en una segona part en què el València va batre Szczesny en una de les seves poques ocasions. Acabar un partit sense rebre un gol sembla una utopia en un Barça on justament es guanyen partits perquè es marquen més gols. Lewandowski, de fet, faria el sisè en una de les primeres pilotes que va tocar just entrar al terreny de joc i Tárrega es faria el setè en pròpia a porta. També tenia fam, el polonès. Com tot un equip que va cruspir-se el València, evitant quedar despenjat a la Lliga, ja que perdre l'hauria deixat a 10 punts de Madrid. Però aquest Barça té el cor gran i no té por de res, i està a punt per plantar cara a tots els fronts fins al final.