El Barça trenca la dinàmica a domicili en un partit caòtic al Villamarín
Victòria amb tres assistències de Messi i els gols de De Jong, Busquets i Lenglet
BarcelonaEl Barça va trencar la dinàmica de resultats a domicili i va aconseguir la victòria al camp del Betis (2-3). En un partit caòtic, sense massa control, amb polèmica arbitral i que va acabar amb 10 contra 10, els blaugranes van remuntar dues vegades gràcies a tres assistències de Leo Messi i als gols de De Jong, Busquets i Lenglet. Un marcador que permet al vigent campió mantenir el pols amb el Madrid, que segueix líder a tres punts de distància.
Quique Setién sorprenia amb el plantejament. Curt d’efectius i amb només 14 jugadors del primer equip, el tècnic feia equilibris a l’onze i apostava per un canvi de sistema, jugant amb un 4-4-2 amb rombe, en què Sergi Roberto era l’interior dret i Arturo Vidal actuava de mitja punta. Però el Barça gairebé no tenia temps de saber si la idea era bona o no perquè al minut cinc, unes mans de Lenglet van significar un penal i el primer gol local. L’àrbitre, gràcies al VAR, va xiular la pena màxima i Canales no va perdonar, enganyant Ter Stegen.
Lluny d’enfonsar-se, els blaugranes reaccionaven bé i trobaven l’empat en l’acció posterior, amb una magnífica pilota picada de Messi i una definició encara millor de Frenkie de Jong, controlant amb el pit i rematant abans que la pilota toqués a terra. L’holandès va fer un partit gairebé rodó, amb detalls tècnics de qualitat i associant-se amb els companys, sobretot Messi.
El Barça havia fet el més difícil, l’empat, i tenia controlat el joc. Però va cometre un error infantil en una sortida de pilota, en la qual Arturo Vidal es va complicar la vida i va acabar regalant-la a Fekir. El davanter, que acabaria expulsat per doble groga -una falta i una protesta posterior a l’àrbitre-, va aprofitar-se del mal marcatge d’Umtiti per tenir una opció clara de tir que no va desaprofitar.
Va ser un partit de noms propis, per a bé i per a mal. I un dels que va quedar retratat va ser Umtiti. El central va evidenciar que no està en un bon moment, sobretot a nivell físic. Li costava esprintar i veia com els atacants el superaven amb bastanta facilitat en l’un contra un. I al final, acabava sent l’únic central perquè Lenglet també va ser expulsat. Autor del penal, pel qual havia vist la groga, va veure’n una altra al segon temps, just després de l’expulsió de Fekir. El Barça, però, va saber resistir.
Negat davant del gol, Leo Messi no va poder trencar la mala ratxa al camp del Betis, on fins i tot va intentar aquella rematada màgica que la temporada passada va convertir-se en un dels millors gols: picant la pilota amb rosca buscant el segon pal. Messi ho va provar tres vegades més, dues d’elles amb la cama dreta, però el porter Joel va salvar les rematades. Això sí, a falta de gols va disfressar-se d’assistent, i va participar en els tres gols blaugranes a Sevilla. Un d’ells, just abans del descans, centrant una falta que va rematar Busquets.
El Barça va corregir a la segona part moltes de les errades que havia comès al primer temps. Estava més centrat i més segur amb la pilota, i això feia que s’anés acostant amb perill a la porteria de Joel. Al Betis, en canvi, cada cop li costava més avançar línies. Els jugadors de Rubi van pagar el peatge de la primera meitat, amb un desplegament físic que va aconseguir posar contra les cordes el rival però que també tenia data de caducitat.
Setién va fer canvis i va buscar tenir encara més control, amb l’entrada d’Arthur, i profunditat, amb Jordi Alba. La mala sort que el Barça havia tingut a Bilbao, a la Copa, es va convertir en fortuna en el tercer gol. Messi, novament, va centrar una falta i Lenglet, que va guanyar el salt a Joaquín, veia com el porter relliscava quan intentava rectificar la posició. Era el 2 a 3.
Polèmica arbitral
Després van arribar les expulsions i el Betis es va bolcar a l’atac, en què aquest cop va topar amb un Barça molt solidari en defensa i un magnífic Ter Stegen. Els blaugranes encara haurien pogut fer el quart i Messi s’hauria pogut redimir amb el gol, però l’argentí veia com Bartra li feia un placatge de rugbi quan estava a punt de rematar. Incomprensiblement, l’àrbitre no va xiular penal, ni tampoc va dir el contrari el VAR. Era la cirereta d’un partit en el qual Sánchez Martínez no va estar gens encertat i va perjudicar el Barça amb les seves decisions. Per sort dels culers, els tres punts se n’anaven a Barcelona.
