Per què el Barça necessita tornar a tocar la butxaca dels jugadors?

Barcelona"Podríem haver venut actius fa molt de temps, però hem optat per esperar a fer-ho en les millors condicions". Així justifiquen des de la planta noble del Camp Nou el fet que el Barça hagi demorat tant la recerca de solucions econòmiques no només per construir un projecte esportiu il·lusionant, sinó per tancar l'exercici econòmic 21/22 en positiu. La junta que presideix Joan Laporta buscarà el 16 de juny, entre setmana, en horari laborable (18.30 h) i format telemàtic, el sí dels socis per activar la venda d'actius a favor de la reconstrucció.

"S'ha dit que ens vendrem les joies de l'àvia i no és ben bé així: el que volem és externalitzar la gestió de determinats sectors a empreses que hi entenen més que nosaltres". Aquesta és la màxima que es defensa des del club. Val sobretot per a BLM, el negoci del marxandatge, la venda del qual és difícil que es faci abans del tancament dels comptes. En canvi, aquest esperit constructiu no quadra tant amb el traspàs de fins al 25% dels drets de televisió durant diverses dècades per una pluja de milions per trams (deute tou i capital) que taparà forats a curt termini i ajudarà a respirar l'economia blaugrana. El Barça es veu obligat a perdre el control, amb una pinça al nas, de futurs ingressos audiovisuals. I, com que Laporta sempre s'ha mirat amb recel la via CVC i LaLiga Impulso, ja que suposa entrar en conflicte amb Florentino Pérez i la Superlliga europea, el més probable és que espremi totes les possibilitats de firmar una alternativa anàloga en connivència amb Goldman Sachs, el principal creditor de la institució. CVC és igualment el proveïdor d'aquesta entrada de capital, però d'esquena a la Lliga i a 25 anys vista i no 50. ASF (All Sports Finance) és una altra companyia interessada en finançar aquesta operació.

Els pròxims dies proliferaran els missatges institucionals per buscar la llum verda dels compromissaris, amb el vicepresident econòmic Eduard Romeu com a figura clau. Un dels arguments potents serà, com sempre, la pilota. Perquè sense una venda decidida d'actius el projecte esportiu del primer equip de futbol no serà pròsper, la massa salarial (tant l'heretada com la de nou encuny) seguirà impactant negativament en el fair play de la Lliga i no serà possible portar nous jugadors per tornar a competir per la Lliga i la Champions. Molt pendent de la successió dels esdeveniments està Xavi Hernández, que es va passar les últimes setmanes de competició parlant més d'economia que de futbol i té a punt una llista de prioritats per reforçar l'equip.

Com que la venda de BLM és complicat que sigui a curt termini, la planificació esportiva dependrà de la palanca televisiva i s'haurà de complementar amb decisions relacionades amb la confecció de la plantilla. Alguns mitjans apunten a una rebaixa de fins al 50% en alguns contractes heretats per guanyar marge salarial, però fonts del club avisen a l'ARA que aquesta mesura de força seria difícil "perquè són acords blindats". "Si s'aplica l'article 41 dels estatuts [que defensa la modificació de condicions per raons econòmiques], els futbolistes podrien impugnar i guanyar el cas als jutjats", afegeixen. El que sí que es farà és tornar a tractar diferiments i algunes rebaixes. Un dels casos més clars és Sergio Busquets, que acaba contracte el 2023 i estaria obert a allargar-lo per espaiar determinats conceptes. Amb Piqué, Jordi Alba o Ter Stegen també es negociarà. "La massa salarial és de 560 milions", deia Romeu a RAC1.

De Jong i Gavi, possibles vendes

Una altra via és la generació de plusvàlues a través de traspassos. Com que Coutinho va ser venut a l'Aston Villa fa unes setmanes per 20 milions que no treuen el Barça de pobre, s'han d'explorar opcions més traumàtiques per omplir la butxaca. Una d'elles és Frenkie de Jong, un jugador que sí té mercat –el Manchester United el vol– i que podria deixar força diners a la caixa. El problema és que ell no vol sortir, a banda que encara té una amortització pendent de 60 milions, que s'haurien de descomptar de l'import d'una eventual venda. Això no passaria amb Gavi, que si marxa aquest estiu per la seva clàusula de rescissió (50 milions) sí que deixaria un guany net. La falta d'acord per la renovació de l'andalús alimenta aquesta possibilitat. Vendre Memphis també suposaria beneficis, però no hi ha ofertes per ell. I si n'hi ha, no s'espera que siguin de més de 20 milions. A més, el davanter neerlandès també ha transmès que vol continuar al Camp Nou. Tot i això, Romeu comentava: "No tenim pressupostat ni un euro en vendes".

Del que passi amb les palanques, de les negociacions amb els grans salaris i de les possibles sortides en dependrà que la carta als Reis de Xavi pugui fer-se realitat. A banda de la inscripció de Frank Kessié i Andreas Christensen, l'egarenc espera un esforç decidit per reclutar Lewandowski, que ja està fent gestos evidents per recalar al Barça; així com les arribades a baix cost d'Azpilicueta i Marcos Alonso, la inversió en un central preferiblement esquerre (Koulibaly o Iñigo Martínez), en un migcampista que pugui oxigenar Busquets al pivot i en un extrem per cobrir la probable marxa de Dembélé, que continua donant llargues al club malgrat l'ultimàtum que li van donar la setmana passada.