El Barça torna a encomanar alegria a la Champions (5-0)

BarcelonaEl Barça engresca. Les cares que s’enfilen cap a Montjuïc transmeten alegria, quan no fa gaire pujar a l’Olímpic era una penitència. Es fa difícil no il·lusionar-se pensant que està començant una nova era. Un nou Barça més jove, més descarat. El de Lamine, Cubarsí o Pedri. Un equip sense gaire temps per pensar en el passat, perquè el futur és més llaminer. Llepar-se les ferides de Mònaco i Pamplona va ser fàcil contra un Young Boys molt tou, un rival que, si continua jugant així, podria baixar a Segona, a Suïssa. L’adversari ideal per passar-se tota una nit de tardor atacant un cop i un altre. L’equip té gana; bon senyal.

La Champions darrerament portava mals records als barcelonistes. Convertida en un objecte fosc de desig, donava l’esquena als aficionats de manera cruel amb derrotes d’aquelles que marquen una època. Per iniciar un nou cicle, el Barça necessita revertir aquesta tendència. Necessita ser feliç a Europa com ho va ser jugant amb un Young Boys convertit en una joguina en mans de la canalla blaugrana. Cal que la Champions torni a ser com aquella hora del pati de l'escola que esperes amb nervis, perquè saps que serà el millor moment del dia. Un espai de llibertat en què els jugadors del Barça es diverteixen amb la pilota, com nens petits, fent miques un rival que de jove només tenia el nom. De moment, el projecte de Flick aprova amb una nota molt alta. Altíssima, tenint en compte el mercat de fitxatges i les lesions, com la de De Jong, que va tornar als terrenys de joc debutant aquesta temporada.

La diferència de nivell era tan evident que, de fet, era lícit preguntar-se si no s’hauria pogut fer jugar algun titular a Pamplona i fer rotacions contra l’equip de Berna. Però Flick va preferir rotar contra l’Osasuna i sortir amb tot el seu estol ofensiu contra un rival que va durar tot just 25 minuts. Al descans ja estava en marxa la golejada. Ja des de la sortida, Lewandowski va fer el primer després d’una jugada cuinada a la banda dreta per Lamine i Kounde. Després, Raphinha va fer el segon i Iñigo Martínez, amb un cop de cap, el tercer després d’un córner, en el qual Pedri va acaronar la pilota, i el central basc la va colpejar amb força. Poesia i prosa, contundència i elegància. El partit del canari era excels, com si fos un homenatge a Iniesta, que havia anunciat que es retirava. A darrere, Casadó feia un munt de quilòmetres liderant la pressió després de cada pèrdua. La baixa d’Eric Garcia, que està sancionat, no es va notar gaire. Però Flick no estava del tot content, en part per una errada defensiva que gairebé va permetre als suïssos empatar quan el resultat era d’1 a 0, i especialment perquè Ferran Torres no marcava.

Flick s’ha proposat salvar el soldat Ferran. Vol que el valencià recuperi l’olfacte golejador i l’autoestima. A Pamplona va fer canvis, però el va deixar sobre la gespa per protegir-lo. I per rebre el Young Boys, el tècnic va decidir repensar l’equip, i li va fer lloc una mica amb calçador. Situant Raphinha per darrere però amb tendència a caure a la dreta i deixant la banda esquerra per a les curses de Balde, Ferran se situava gairebé a la mateixa zona que Lewandowski. En alguna acció, de fet, no es van entendre, quan tots dos atacaven la mateixa centrada. Segueix sense sort, el tauró, que va tenir dues ocasions. I va fallar. Flick necessita recuperar jugadors i que els que solen ser a la banqueta, com en el cas de Pablo Torre darrerament, generin competència.

Per mantenir aquest nivell cal tenir fons d’armari per donar descans als que converteixen el joc en una festa, amb partits com aquest. I per això Flick li va donar gairebé 30 minuts a Ansu Fati i va fer debutar Cuenca, el jove central andalús, de 17 anys. També va tornar De Jong, que haurà de picar molta pedra per fer-se un espai com a titular en un equip ple de cares joves amb ganes de menjar-se el món. De fet, quan Lamine va ser substituït, va fer cara de pomes agres, ja que hauria preferit jugar per veure si aconseguia marcar un gol. No el faria Lamine, però sí el lateral Camara, en pròpia a porta, quan va voler desviar una centrada de Balde.

El Young Boys, al final, va evitar una golejada més clara. Van ser cinc, però n'haurien pogut ser més. El Barça es va relaxar una mica, cosa que va provocar que Iñaki Peña acabés rebent un gol l'últim minut que, per sort, era fora de joc. I tot sota la mirada a la llotja del polonès Szczesny. Una festa rodona per tornar a rebre la Champions. El pròxim rival, el Bayern, promet un partit ben diferent. Però aquest Barça no té por de res.