El Barça també s'estimba a la Copa i cau cruelment a Bilbao (4-2)

BarcelonaDerrotes que fan mal, però que serveixen per aprendre, per fer-se fort. En una d’aquelles nits típiques de la Copa, en què els detalls decideixen la teva sort, el Barça de Xavi va acabar amb els ulls plorosos al ser eliminat a la pròrroga per l’Athletic de Valverde (4-2). El segon títol que s’esmuny entre els dits d’un equip massa inestable, massa tou. Un equip amb alts i baixos, en què tres jovenets menors d’edat van recordar a tothom que quan cal La Masia sempre hi és. La bona feina d’Héctor Fort i Cubarsí no va tenir premi, en un partit en què Lamine Yanal va convertir-se en el golejador més jove de la història de la Copa, abans de fallar un gol ben clar que hauria significat el triomf català. Però el seu xut va anar-se'n al cel i va sortir creu. El Barça competeix, té caràcter. Però comet masses errades i, després de la Supercopa, ahir es va acomiadar del segon títol. La cara de Xavi era un poema.

L’equip de Xavi s’ha de fer mirar els inicis de partit. Surt endormiscat, espantat, sense esma. Ja ha passat molts cops, aquest any. Al cap de 40 segons de partit, Guruzeta ja havia marcat el primer dels bascos, el tercer gol que rep el Barça en el primer minut de joc aquesta temporada. I mira que si hi havia un guió previsible, tractant-se d’una eliminatòria a partit únic a Bilbao, era un inici de partit endimoniat de l’equip de Valverde. El Barça ja ho sabia, que l’Athletic sortiria a mossegar. Estava avisat, no es podia fer el sorprès. I ni així va evitar el gol de Guruzeta en una cadena d’errades defensives. Tocava remar contra corrent.

El Barça va estar perdut uns bons minuts, ja que el cop va fer mal, però va tenir la sort de trobar l’empat en una jugada afortunada, quan Lewandowski va anar a pressionar al cor de l’àrea dels bascos i va rebre un rebot que va acabar al fons de la porteria d’Agirrezabala. Un gol lleig, però que no deixava de ser un premi a la fe del polonès, que va fer el que toca: donar-ho tot.

El gol va ser com una galleda d'aigua freda per als aficionats locals. San Mamés va deixar de ser una foguera i el Barça va aprofitar-ho. Si l’empat va ser un rebot, el segon va ser un gol de museu. Un gol de Lamine Yamal que semblava una carta d’amor a la persona que estimes. Quan va enviar la pilota al fons de la porteria, a dins del cap de molts barcelonistes es va despertar un vell record. Una associació d’idees. El jugador de Mataró celebrava el gol, però molts pensaven en Messi. En un estadi on més d’un s’espanta, ell jugava amb la mateixa calma amb què els adolescents es posen davant d'una pantalla per jugar a videojocs. Però no, no era un joc. Era un Athletic Club - Barça de la Copa, poca broma.

El Barça anava de cara, tot i que massa imprecís. A més, Xavi va perdre Balde per lesió a la primera part. En el seu lloc va entrar Héctor Fort, que signaria una actuació excel·lent. Només cal que els donin minuts. Al centre, Araujo treia bona part de les centrades laterals dels bascos, però ja de sortida a la segona part De Jong, encertat quan té la pilota però fluix defensant, no va perseguir Oihan Sancet. El navarrès va empatar de cap. El Barça tornava a sortir amb lleganyes del vestidor.

Era el moment dels locals i Ernesto Valverde va aprofitar-ho per fer entrar al terreny de joc Iñaki Williams, que havia aterrat el mateix dia provinent de la Costa d’Ivori, on havia disputat la Copa d’Àfrica amb la selecció ghanesa. Però seria Lamine qui tindria les dues més clares. Especialment desesperant va ser la segona, al minut 86, ja que després d’un regal de la defensa rival va xutar al cel amb la porteria buida. Pecats de joventut. No deixa de ser un noi jove.

La segona part s’estava convertint en una ruleta russa, perillosa, de pronòstic incert. Valverde va moure les seves peces primer, fent entrar també el barbut Villalibre. Xavi, més prudent, va entendre que calia cuidar la sortida de pilota i va fer entrar Pau Cubarsí per Christensen. 17 anys acabats de fet, i el gironí aixecava el cap, valent, a Bilbao. Beneïda joventut. El Barça, en un partit en què es jugava molt, tenia sobre la gespa tres adolescents. I com jugaven, els tres.

Iñaki dicta sentència

Per millorar l’atac, en canvi, Xavi no va fer canvis fins als últims 15 minuts de joc, quan va treure del camp a un Lewandowski molt desaparegut, tot i el gol. Amb João Félix a la gespa, un Ferran Torres que no s’assemblava gens al que va brillar a Sevilla fa poc va passar a atacar pel mig. La principal ocasió, però, seria la de Lamine a porteria buida després d’una errada d’un Athletic que acabava el partit millor que no pas l’equip de Xavi. Però el partit s’hauria de decidir a la pròrroga, en què Iñaki, que s’havia despertat a la Costa d’Ivori, tancaria el dia marcant el 3-2 a l'últim minut de la primera part de la pròrroga.

El Barça, amb 15 minuts per evitar la derrota, ho intentaria ja amb Marc Guiu a la gespa. Però no va poder ser i en el darrer minut, Nico Williams marcaria el 4-2 definitiu. Els joves van donar la cara, alguns veterans no. A la Copa, la diferència entre guanyar i perdre a vegades la marquen centímetres, com en la darrera ocasió de Lamine. Però aquest Barça segueix sent massa fràgil, amb molts jugadors desapareguts, quan tenen més currículum que els joves. Ni Lewandowski, ni Ferran ni Felix van saber estar, sobre la gespa. Vitor Roque, ni va jugar. Els dos gols dels Williams a la pròrroga van fer més gran l'esquerda del projecte de Xavi. Un equip que rep un segon cop dels que fa mal en pocs dies. Després d’Aràbia, Bilbao. Ja només queden dues bales per guanyar títols, les més complicades: La lliga i la Champions. Mala peça al teler.