El Barça salva com pot la primera bola de partit en contra a Europa (1-0)

BarcelonaTal com està el Barça, seguir viu a la Champions és la millor notícia. Tocava salvar la primera pilota de partit en contra i guanyar temps a l'espera de recuperar efectius i de consolidar unes idees que no sempre queda clar quines són. La setmana del judici final de moment somriu a Koeman, més pels resultats contra el València i els ucraïnesos que pel joc. Contra el Dinamo (1-0), el triomf no va poder amagar les esquerdes d’un equip que encara no sap gaire bé què vol ser de gran. Si vol ser valent o prudent. Un equip en què els canvis no sempre milloren la proposta inicial, descompensat, a mig camí entre l’alegria d’Ansu i Gavi i la frustració de Coutinho i Luuk de Jong.

Rebre el Dinamo no fa tant hauria sigut un tràmit. Ara es tractava de guanyar com fos. I així va ser. El Barça va fer mèrits per endur-se el triomf, però va acabar nerviós amb els atacs d’un rival prou fluix. És el que hi ha, que diria Koeman. La tàctica del Dinamo, de fet, semblava la d’avorrir el Barça. Els ucraïnesos van intentar desconnectar els homes de Koeman abaixant tant les pulsacions del matx que per moments es podia sentir el vent passant entre les velles columnes del Camp Nou. Entre l’horari, la fluixa assistència i la fredor d’un rival que hauria firmat amb sang un empat sense gols, el partit en alguns trams semblava un amistós, i el Barça va quedar atrapat a la teranyina de l’equip de Mircea Lucescu. Amb les rodes atrapades al fang que els ucraïnesos van posar en el camí cap a la porteria de Buschan, un porter particular amb més bon joc de peus que molts futbolistes. Les bones intencions del Barça, que va perdonar el primer als dos minuts de joc en un cop de cap de Dest, van quedar en això, en intencions. L’espectacle no justificava l’alt preu de les entrades que poca gent havia decidit pagar un dimecres a la tarda a Barcelona.

Koeman va insistir amb Dest d’extrem i recuperant Lenglet a l’eix de la defensa. I, per evitar forçar el noi meravella, Ansu Fati, li va donar descans. En el seu lloc va entrar Luuk de Jong, que falla més que una escopeta de fira de cara a porteria. D'ocasions en va tenir; de punteria, no. Només Piqué, en una errada defensiva del Dinamo, va poder marcar un gol balsàmic. El primer del Barça a la Champions des del de Messi al camp del PSG al març. Des de llavors ha plogut tant que Messi segueix marcant gols, però amb el PSG. Tres partits, un sol gol. Trist bagatge, però com a mínim l'equip té tres punts. Més que gols marcats. Un gol que pot valdre milions. Seguir viu a la Champions t’assegura això, omplir-te les butxaques, a part de la glòria esportiva. Sense espurna ni llum, el Barça va abusar a la primera part de les centrades laterals. I, de fet, Piqué en va rematar una. La part bona va ser el bon partit de Gavi, de nou, bon acompanyant de Sergio Busquets quan es tracta de recuperar la pilota ràpid. Però ni Koeman podia amagar que el partit era difícil d’empassar. Era com mastegar sorra. I al descans ho va remoure tot: va fer entrar Ansu Fati i Coutinho. Era una declaració d’intencions intel·ligent. Tocava marcar el segon i, de passada, engrescar el Camp Nou. El Dinamo, però, va seguir a la seva, obedient, fred, calculador. Queda lluny el record d’aquell Dinamo dels anys 90 elèctric, ofensiu. També queda lluny el record del millor Barça, cal dir-ho.

Coutinho, una ombra

I, un altre cop, va tocar seguir picant pedra. Només una errada de Buschan, porter amb ànima de funambulista, va permetre a Ansu Fati quedar-se a un pas de pispar-li la cartera sobre la línia de gol per marcar el segon. Però Ansu va fallar en el seu intent de xilena i Buschan va evitar l’escarni públic que hauria significat haver obert la porta a un gol que, de retruc, hauria evitat els nervis dels últims minuts. Ansu il·lumina el Barça, però en un joc d’extrems Coutinho apaga la llum. El Yin i el Yang d’un Barça que a mesura que passaven els minuts anava notant la pressió de la importància del matx. Un gol del Dinamo hauria sigut la sentència de mort a Europa. La guillotina encara no hauria caigut sobre el coll de Koeman, però el botxí ja l’hauria esmolat. Mircea Lucescu, gat vell, va fer canvis ofensius per intentar rascar l’empat, però el Barça va saber aguantar prou bé, tot i que tampoc va trobar el segon gol, que hauria estat balsàmic. Koeman, decidit a salvar el soldat Coutinho, va sacrificar els extrems per crear un entorn ideal per al brasiler, però aquest va tornar a ser una ombra passejant per la gespa. Ni el Kun, un home rialler que sembla haver caigut en gràcia a una afició que l’ovaciona abans de veure’l jugar, va poder aixecar els ànims d’un estadi que va acabar dividit en el debat de si tocava donar suport a l’equip o xiular-lo. Per sort, el Dinamo va demostrar tenir poca ambició. I Ter Stegen no va tenir feina. Aquest cap de setmana, Benzema segurament tindrà una idea diferent de com atacar contra el Barça.