Barça S.A.: és possible convertir el club en el Bayern de Catalunya?

BarcelonaAlguns socis del Barça van rebre el passat mes d'abril una enquesta encarregada per la junta directiva. La pregunta era la següent: "Actualment, el Barça és propietat 100% dels socis/sòcies i les decisions importants s’han d’aprovar en una assemblea general o en un referèndum on tots/es tenen veu; segons la seva opinió, ¿quin model preferiria per al FCB?" Els socis podien triar entre seguir igual, ser una Societat Anònima Esportiva (SAE) o apostar per un model mixt en què almenys el 51% de les accions estiguessin encara en mans dels socis. L’enquesta arribava en un moment en què la junta seguia buscant fórmules per pagar la remodelació del Camp Nou però fent créixer el deute total de l'entitat més enllà dels 3.000 milions.

Els èxits esportius d’aquesta darrera temporada es barregen amb els malabars de la junta de Joan Laporta als despatxos. Malgrat que en la campanya electoral, després de la qual va aconseguir un triomf rotund, Laporta va prometre endreçar el club, el forat que va deixar Josep Maria Bartomeu ha crescut. Per inscriure jugadors o per poder tancar el projecte de l’Espai Barça, finalment en marxa després de mesos de retard, ha calgut buscar solucions de tota mena. La qüestió encarregada per la directiva, que afirmaria que "sempre és bo saber què en pensen els socis", però que no tenen "intenció de canviar el model de propietat", va encendre les alarmes. ¿Està en perill el model de propietat històric del club en què els socis tenen la darrera paraula? És un debat que, de fet, ja existia abans, però de forma més encoberta.

"El debat sobre el model del club ja fa anys que el tenim, però mai s’havia traslladat tan clarament als socis", diu un directiu de la cúpula de Bartomeu, que admet a l’ARA que si no es va fer la pregunta va ser per por de ser impopular. Després de la pandèmia, amb tants deutes i amb el record de la mala gestió de l’anterior president, Laporta sí que ho ha fet. L'actual dirigent, però, sempre ha defensat que tot seguirà igual.

Molts experts, com Marc Ciria, Francesc Trilla o Gonzalo Bernardos, en canvi, afirmen que amb aquest nivell de deute el Barça s’encamina cap a un final de trajecte on caldrà obrir la porta a capital privat i modificant el sistema de propietat. D'a ltres, com el periodista Simon Kuper, que va seguir des de dins del club els darrers mesos de mandat de Bartomeu, afirma que "el sistema de propietat és un dels últims reductes del «ser més que un club»". "Si deixés de ser dels socis, ja no seria més que un club. El defensaran fins al final, venent altres actius. I si toqués permetre l’entrada d’accionistes, es faria el model del Bayern", vaticina.

Dins del govern Laporta s’admet que, amb un deute que no para de créixer, per poder garantir el futur del club i seguir competint contra els clubs amb el suport d’estats, aquesta és una opció que es valora. Alguns dels pesos pesants que van abandonar el projecte, com Ferran Reverter, defensaven tractar l’assumpte i valorar-lo. I sempre s’acaba parlant del famós model del Bayern.

El famós model del Bayern Munic

En què consisteix aquest model? A Alemanya existeix la denominada norma del 50+1, en què els clubs de futbol professionals han de seguir en mans dels socis, que han de ser propietaris de com a mínim el 51% de les accions. Hi ha excepcions, com les entitats que ja van ser fundades fa molts anys dins d’empreses, com el Bayer Leverkusen o el Wolfsburg, propietat de Volkswagen.

"Aquesta fórmula permet que entrin inversors però els socis segueixin decidint el futur", explica Kuper. El Bayern és el cas de més èxit. El 2002 el club bavarès va crear una societat anònima, la Bayern AG, per gestionar el primer equip de futbol. El 75% d’aquesta empresa és propietat del vell Bayern. És a dir, dels socis. Però el 25% de les altres accions es van repartir en tres parts iguals entre tres grans empreses privades: Audi, Adidas i Allianz. "La gràcia del seu cas és que són tres empreses gegants, totes tres empreses bavareses. ¿El Barça pot fer el mateix amb empreses locals?", es pregunta Kuper. El Bayern és un club estable en l'àmbit econòmic, com gairebé tots els altres clubs alemanys. Caminant de bracet de tres gegants, però, el club bavarès va molt per davant dels altres.

Intentar imitar aquest model seria una aventura nova a Espanya, on tots els clubs són privats excepte quatre: el Barça, el Reial Madrid, l’Athletic Club i l’Osasuna, quatre institucions que van ser considerades excepcions quan a inicis dels anys 90 es va fer la nova llei de l’esport. "Si el Barça fa aquest pas endavant, defensar que els socis seguirien manant al final permetria que no fes tant de mal, però evidentment perdrien poder. A més, si fas aquest pas ja no hi ha marxa enrere", puntualitza Kuper, que dona per fet que en cas de privatitzar part del club els accionistes no serien locals, com passa amb el Bayern. Serien internacionals per dues raons: el valor de mercat del Barça és molt més gran que el del Bayern, fet que obligaria a pagar xifres més altes, i el teixit empresarial català és menys potent que el bavarès.

El valor de mercat del Barça, un club amb deutes però amb grans actius, fa que una hipotètica venda de gairebé el 50% del club signifiqués invertir més de 3.500 milions d’euros. Una opinió similar a la de Jaume Llopis, que va formar part de la comissió de l'Espai Barça i en va marxar, disconforme amb la gestió del club. Llopis ha explicat als mitjans que Catalunya no disposa de gegants com Audi, Adidas o Allianz. I el Barça té una massa social molt dividida, a diferència del Bayern.

Laporta defensarà el model, un assumpte emocional

"Laporta aguantarà tot el que pugui per no convertir el club en una societat anònima", opina Llopis. Diferents persones de l'entorn de l'advocat pensen igual: passar a la història com el president que va canviar el model seria un cop molt dur, així que buscarà altres solucions. "Està fent créixer el deute, seguirà venent patrimoni. De fet, amb les famoses palanques s'han constituït societats anònimes on el Barça és accionista minoritari, i ha faltat transparència per saber com s'ha escollit el consell directiu", explica. És a dir, venent actius amb les palanques, d'alguna manera ja s'ha explorat el model del Bayern a petita escala. Llopis considera que el model dels bavaresos, amb un 75% d'accions en mans dels socis, seria el darrer recurs de Laporta si no troba altres solucions.

Modificar el sistema de propietat del club seria, segurament, el canvi més dràstic en la història del club. No només en l'àmbit emocional. El model Bayern encara permetria als socis votar algunes qüestions clau, però hi ha una gran diferència entre vendre el 49% de les accions i vendre'n el 25%. Si es ven el 49%, una mínima divisió entre els socis convertiria les assemblees en una basa d’oli per als accionistes privats. Si la institució es privatitza al 100%, una opció que sembla remota, els socis ja no votarien ni elegirien la junta. Això es decidiria a la junta d’accionistes d’un club que passaria a ser una SAE. És a dir, a ser gestionat com una empresa en què la prioritat seria aconseguir beneficis. A més, els directius passarien a cobrar, a diferència d’ara, que no tenen sou i han de respondre amb el seu patrimoni en cas de mala gestió.