El Barça s'escapa pels pèls de fer el ridícul a la Copa (3-4)

BarcelonaUn instant de llum en un partit per oblidar. Com una flor que surt després d’un incendi. Un gol d’Ansu Fati a la pròrroga va evitar que el Barça fos la riota de mig món després d’una segona part en què l’Intercity, club de Primera RFEF, va somiar eliminar els homes de Xavi Hernández a la Copa (3-4). El Barça va jugar amb foc, però se’n va sortir. Només pot millorar, aquest any nou, després d’un partit en què va passar de dominar a fer mal als ulls, especialment en defensa.

 Xavi ja sap que a la vida no et regalen res, però segurament no s’esperava haver de mossegar-se les ungles per eliminar a la pròrroga un club que ni existia quan ell encara jugava. Malgrat un primer temps plàcid, el Barça va acabar patint en una segona part en què la defensa blaugrana es va obrir més que les aigües del mar Roig al pas de Moisès. El Barça va quedar-se a un pas d’una derrota que hauria estat d'aquelles que es porten com una llufa penjada a l'esquena durant anys. I com una broma de mal gust, els claus clavats a la creu blaugrana eren de fabricació catalana, perquè l’autor dels tres gols de l’Intercity va ser el barceloní Oriol Soldevila, format a La Masia. Un altre noi de La Masia, Ansu va fer el gol salvador. Costa saber qui necessita més els gols del jove davanter, si el Barça o ell mateix. Tal com va anar el partit, gairebé sembla que li calien més a l'equip.

L’Intercity, un club fundat el mateix any que Ousmane Dembélé va fitxar pel Barça, el 2017, va castigar la relaxació del Barça a la segona part pressionant-lo a dalt i minant-li la moral. Xavi, que sempre motiva els seus jugadors amb juguesques, els haurà d’enviar al racó, castigats. Sempre s’ensopega amb la mateixa pedra. Quan l’equip juga bé, no marca prou gols. I quan defensa amb poc encert, grinyola massa. Ni les bones intencions al mig del camp de Pablo Torre, per un cop titular, van servir per veure la llum.

Araujo, una nota positiva

El Barça tornava a l’estadi Rico Pérez d’Alacant amb el repte d’estrenar l’any oblidant la decepció del derbi. Estrany, aquest futbol modern en què clubs històrics com l’Hèrcules, que sol jugar en aquest estadi, viuen per sota d’invents prefabricats com l’Intercity. Tot era una mica estrany, en aquest primer partit de l’any. Entrenat per l’argentí Gustavo Sibiero, l’Intercity segur que va sentir-se intimidat quan va veure l’equip que Xavi Hernández feia sortir a jugar. Un Barça que feia patxoca, nom per nom. Sense Lewandowski, ara sí fora de l’equip, la davantera la formaven tres jugadors titulars al Mundial: Memphis, Dembélé i Ferran Torres. A l’eix de la defensa, Kounde per fi podia jugar on vol jugar, de central, al costat d’un Ronald Araujo que finalment tornava als terrenys de joc. I quina manera de tornar, perquè en cinc minuts ja havia fet el primer gol del partit rematant de cap un córner que li feia treure tota la ràbia acumulada després de mesos sense poder jugar. Si en cinc minuts el Barça ja tenia un gol, tothom donava per fet que seria bufar i fer ampolles. Però durant tota la primera part cada atac blaugrana acabava fora per ben poc. I Ferran Torres no tenia el dia, com li passa massa sovint. Els locals només van crear una jugada de perill en un contraatac d’Aaron Pinan en què Araujo va evitar que marquessin just a la línia de gol, perquè Iñaki Peña no havia aturat el davanter local. Araujo imposava la seva llei a les dues àrees, recordant a tothom que considera seva una plaça de titular a la defensa. I pensa lluitar cada dia perquè Xavi també ho vegi així. L’uruguaià està disposat a aportar el lideratge que durant anys donava Piqué. De caràcter no n'hi falta.

I és ben cert que el Barça necessita líders. A l’equip de Xavi li va tocar pagar pels seus pecats en una segona part en què l’Intercity, amb poc a perdre, va castigar una defensa massa feble, especialment un cop va ser substituït un Araujo sense ritme per Eric Garcia. Oriol Soldevila empatava en el minut 59 aprofitant una badada defensiva blaugrana. Xavi, que ja havia deixat els seus jugadors sense un dia de festa per Cap d’Any després de l’ensopegada amb l’Espanyol, no s’ho podia creure. El partit, una bassa d’oli, va convertir-se en un petit viacrucis per al Barça, que va avançar-se en el marcador de nou gràcies a una genialitat de Dembélé, però altra vegada Soldevila va fer embogir el Rico Pérez empatant. Més d’un culer veia el fantasma d’una derrota llunyana en el temps al camp del Novelda per 3-2 a la Copa, una població no gaire lluny d’Alacant. Una bona jugada de Jordi Alba permetia a Raphinha fer el 2-3 a pocs minuts per al final del partit per allunyar fantasmes, quan Xavi ja havia remogut l’equip fent entrar el brasiler, Gavi i Ansu Fati. Ara sí, el partit semblava decidit. I de fet, Xavi va fer entrar Marcos Alonso per Bellerín, per tancar-lo amb clau. Però en la primera pilota que va tocar, Marcos Alonso la va perdre i de nou Soldevila portava el partit a una humiliant pròrroga.

La benzina dels locals, però, ja s’acabava. I el Barça va saber entendre la pròrroga mantenint la pilota sempre lluny de l’àrea blaugrana. I amb Jordi Alba molt actiu, va fer-se el triomf gràcies a un xut d’Ansu desviat per una defensa. Ni era el gol més bonic, ni falta que feia. Era un gol que servia per allunyar fantasmes, tot i que Xavi segurament no dormirà. Un gol per recuperar la causa d'Ansu Fati, un noi especial que ho ha passat malament. I un gol per evitar que d'aquí a uns anys encara es pogués burxar els blaugranes parlant de l'Intercity.