El Barça s'enreda contra el Galatasaray (0-0)

BarcelonaAquesta crònica podria començar lamentant-nos pel fet que sigui el Reial Madrid i no el Barça qui protagonitza nits de remuntades a la Lliga de Campions. Però aquest no és el relat que s'explicarà en aquestes línies. Aquí es parlarà d'un conjunt blaugrana que vol créixer de la mà de Xavi, també els dies en què tot costa més. El peatge a pagar per la davallada de l'equip dels últims anys, amb un vestidor tan empoderat com envellit i una gestió cada cop més decadent de Bartomeu, ha dut el Barça a renéixer des d'una competició menor. Però, tot i que el Camp Nou no estigui acostumat a posar la lona de l'Europa League a la gespa abans dels partits, ni a sentir el seu himne, l'afició es vol tornar a il·lusionar, encara que el rival sigui un Galatasaray aferrat a defensar-se i amb estrelles més a prop de la retirada que del seu millor futbol.

Els culers, cansats de rebre golejades que els feien pujar els colors a la Champions els últims anys, ara volen gaudir de la revolució dels joves. Però tot renaixement necessita el seu temps i, si bé l'evolució de l'equip és notable des de l'arribada de Xavi, també hi haurà dies que s'haurà de remar més, que les coses tardaran més a sortir bé. Aquest seria el relat que es viuria contra un conjunt turc que va invertir fins a la seva última gota de suor en defensar-se (0-0). El Barça anirà a Istanbul sense els deures fets, però ahir marxava de l'estadi sabent que té l'escalf de l'afició.

I això que, ja des d'un bon principi, el joc no va fluir contra el Galatasaray. Amb Piqué i Busquets descansant, els blaugranes van passar-se tota la primera meitat sense estar precisos en la passada, especialment Araujo. Tampoc podien llançar igual de bé la pressió perquè l'equip turc va renunciar a sortir jugant, ni tampoc generaven perill de forma vertiginosa com en els últims partits. Domènec Torrent, conscient que necessita temps per aplicar la seva idea de futbol de posició, va preferir protegir-se i sortir al contraatac. El seu plantejament en molts moments va recordar el de l'Elx, amb jugadors de l'equip turc perseguint els futbolistes més talentosos del Barça. També la davantera titular escollida per Xavi va ser ahir la mateixa que va acabar resolent l'incòmode partit contra els valencians, però en aquest cas sense mossegada.

Els blaugranes no rutllaven i les escasses oportunitats de gol al primer temps van arribar de forma aïllada. Amb Ferran Torres desaparegut davant del bloc baix del Galatasaray, només un discret Memphis va poder posar a prova Iñaki Peña, cedit pel Barça. Primer, amb un llançament de falta que havia nascut d'una genialitat de Pedri, també obligat a fer la guerra pel seu compte. Bona aturada. Millor seria la segona, amb un xut amb rosca del davanter neerlandès des del vèrtex esquerre de l'àrea. Peña debutava al Camp Nou i, amb la seva carta de presentació, s'explica per què Xavi vol retenir-lo en propietat. El més productiu del trident blaugrana estava sent Adama, però es va acabar contaminant de l'estranya apatia de tot l'equip a la primera meitat. Com en aquells dies que, a la feina, penses que una cosa serà fàcil però se t'acaba complicant. Mentrestant, fins i tot el poruc Galatasaray es va creure que es podria avançar en el marcador, després d'una bona acció d'Aktürkoğlu que va sortir fregant el travesser després de rebotar en l'esquena d'Eric Garcia.

Xavi fa d'entrenador

Davant del pas enrere global de tot l'equip, Xavi no va tardar a moure fitxa en un partit que demanava sang nova a crits. El tècnic egarenc va voler resoldre la manca d'equilibri del seu equip fent sortir tot just després del descans i d'una tacada Piqué, Busquets i Dembélé, que tornaria a rebre xiulets quan va saltar a la gespa. Els damnificats serien Araujo, Nico i Ferran Torres. Si una cosa deixava clara Xavi és que no li havia agradat gens el que havia vist a la primera part. Les rotacions es van acabar de cop. Xavi va fer d'entrenador. En aquest equip ningú juga per decret: ni Ferran, el fitxatge més car sota la seva breu etapa a la banqueta.

Ja amb bona part de les patums a la gespa, una part de l'afició reclamava la presència d'Aubameyang, alhora que s'animava amb una rematada de cap de Busquets que Peña va enviar de nou córner per confirmar la seva graduació a l'estadi. Els decibels a les grades de l'estadi començaven a esperonar l'equip i a silenciar els més de 1.500 aficionats turcs que hi havia al galliner. L'equip es va contagiar de l'energia de l'afició i ja amb el gabonès a la gespa es va llançar a l'atac. Amb un punt de precipitació, però és que aquest Barça té fam. Jordi Alba va avisar amb un xut que va sortir fregant el pal. Frenkie de Jong va xutar centrat a les mans de Peña. Aubameyang va estar a punt de caçar una centrada dins de l'àrea petita. Adama i Dembélé enviarien llançaments a prop del travesser, poc abans que Gomis posés la por al cos amb un gol anul·lat per fora de joc. Les ocasions se succeïen però el Barça no trobava el gol. Xavi va jugar-s'ho tot donant entrada a Luuk de Jong. Amb més cor que ordre, l'equip ho va intentar fins al final, però qui marxaria amb un somriure serien els aficionats turcs i Domènec Torrent.