El Barça s'enfonsa en les seves pròpies misèries

BarcelonaSer del Barça és una muntanya d'emocions en què massa sovint surt creu. Que li expliquin a l'afició, que ha signat una de les millors entrades de la temporada en el retorn del futbol a Montjuïc (46.229 espectadors). Feia més d'un mes que el Barça no jugava a casa, des del 20 de desembre, contra l'Almeria. Els seguidors, amb una actitud encomiable, animant des del primer minut, i etzibant alguns xiulets a les portes del descans, han transitat per tots els estats d'emoció possibles en duel delirant contra el Vila-real (3-5). S'ha passat de l'entrega inicial de la gent, gairebé dient-los als jugadors que els perdonen, que només volien veure una mica de bon futbol, a transitar per l'èxtasi del que semblava l'enèsima remuntada, però acabant amb un final autodestructiu. Dimecres el Barça es va acomiadar de la Copa, avui ja pot dir adeu a la Lliga. El desenllaç del partit ha sigut cruel. Una hora més tard, Xavi ha dit que marxarà a final de temporada.

El seu és un Barça fiat a la fe. Si surt cara, com al camp del Betis, l'autoestima de l'equip sembla reforçada. Si surt creu, com avui, tot plegat és un despropòsit. Xavi s'ha esgotat i diu prou, que "no vol ser un problema". Aquesta inestabilitat està sent el pa de cada dia d'aquesta temporada. L'equip falla tant, comet tantes errades, que no té ni un sol partit tranquil. No serà un curs d'alegries, sinó un any marcat pels errors. Alguns d'ells grotescos. Delirants. Com el del quart gol del Vila-real, el més dolorós, que llençava a la brossa la remuntada.

Avui surt a la foto dels gols encaixats Christensen, una ombra del gran central que va ser el curs passat. El danès ha badat en el 0-1 de Gerard Moreno. També João Cancelo, que tornava després de superar la seva lesió, i que ha regalat el 0-2 a un exblaugrana com Ilias Akhomach. Ha sigut una errada incomprensible. Ha fallat en el control i ha deixat tot sol el veloç extrem del Vila-real, format a La Masia. I, al final, també surten a la foto Iñaki Peña i gairebé tota la defensa.

Amb les cares noves de la banqueta no n'hi ha prou

El Barça ha intentat revifar, amb l'entrada de cares noves des de la banqueta. Ferran, que ha fallat una ocasió clara, estava sent un dels motors d'una remuntada que quedaria en res. En alguns moments, el valencià havia encomanat tot l'equip amb la seva energia. Així s'ha sortit de l'apatia del 0-2 que manava al marcador en el minut 60, al 3-2 en poc més de deu minuts. El primer a creure ha sigut Gündogan, amb una rematada ajustada quan es complia l'hora de partit. Després Pedri, recollint un rebot des de la frontal. El tercer arribaria en pròpia porteria, amb el gegant Araujo intentant rematar però amb Bailly sent qui enviava la pilota al fons de la xarxa.

Eren els minuts en què més engrescat estava el Barça, amb el seu cor ferit tornant a bategar orgullós. Però el pitjor encara estava per arribar. El desenllaç seria cruel. De Vitor Roque podent firmar la sentència davant Jörgensen, s'ha passat al 3-3 de Gonçalo Guedes. Els valencians han marcat en un contraatac que s'hauria pogut parar amb una falta. És del tot injust carregar les culpes en l'ariet brasiler de 18 anys, però de moment viu enrolat entre ocasions fallades i suplències. Sembla que porti la llufa. Però és una víctima més d'un Barça tan dèbil, tan negat, en què tot el dolent sembla contagiar-se.

L'empat era una punyalada directa al cor del Barça. Però encara quedaven alguns minuts per intentar de nou la remuntada. El partit era un correcamins, amb les pulsacions alterades i els nervis a flor de pell. Així, davant un Vila-real amb dificultats per construir futbol, però amb futbolistes talentosos per ensenyar els ullals al contraatac, arribaria un final cruel per a un Barça que s'enfonsaria en les seves misèries.

Protagonisme de Munuera Montero i del VAR

Els groguets han sabut olorar la sang en la gresca del Barça, animat a l'atac, però despullat en defensa. Els últims actes de fe han sigut una rematada de Kounde, que ha enviat un rebot als núvols, i una emprenyada descomunal de l'afició, dels jugadors i de Xavi per un penal per mans (li toca al colze) de Comesaña. Munera Montero l'ha anul·lat quan l'ha anat a veure al monitor. A la primera meitat, s'havien anul·lat dos gols al Vila-real, un a Baena per un clar fora de joc i un altre a Gerard Moreno per un fora de joc posicional de Sorloth, en què l'ariet noruec obstrueix Araujo en el seu intent de corregir la jugada.

Amb el 3-3, el Barça s'ha descosit, entregat bojament a l'atac i despullat a la defensa. Sorloth, primer, en una jugada plena d'errades defensives, ha signat el 3-4 en el temps afegit. A la desesperada, quan quedaven tot just un parell de minuts, s'ha buscat un empat que mai arribaria. Al contrari, Morales ha ensorrat el Barça endossant-li la maneta. Dia negre a Montjuïc. Un més.